Barcelona, Reus, Valls i Girona aposten per la cultura del vermut per dinamitzar el turisme gastronòmic.
Barcelona i Reus són les dues ciutats catalanes amb més cultura vermutera, però les marques volen que la tradició ara renovada s’estengui arreu. L’últim focus ha estat Girona. Coincidint amb la campanya turística “Girona 10”, el vermut s’hi ha fet un lloc.
“Volem recuperar la tradició francesa de fer el vermut abans d’anar a dinar, amb les dues copes per beure i unes tapes tradicionals: escopinyes, olives i les típiques patates xip”, expliquen els promotors de “Vermut 10”, l’Ajuntament i l’Associació d’Hostaleria de Girona. Vermuts Miró de Reus s’ha llançat a la conquesta del mercat gironí vist l’èxit d’una iniciativa que ha celebrat aquest any la cinquena edició i, com les anteriors, ha aplegat un alt nombre de turistes i residents interessats en la cultura gastronòmica durant un intens cap de setmana, l’últim de gener. “Estem en una fase d’introducció i coneixement de la marca perquè Girona encara no és tan de consum de vermut com altres territoris catalans”, explica Carles Prats, gerent de Vermuts Miró. La tria no és casual: “Hi ha un afecte personal i relacions familiars que ens mouen a apropar-nos a les comarques del nord de Catalunya; és un territori proper als nostres valors d’empresa, però Miró no para de moure’s i aviat hi haurà noves accions en altres ciutats”, explica Prats.
A Girona el vermut hi va entrant tímidament. “No tenim nombre de consumicions però estem contents del ressò que se n’ha fet. Vam ser a Girona tot el cap de setmana i les promocions a bars i restaurants funcionava molt bé. Moltes persones ens comentaven que no havien provat mai cap vermut”, explica Laura Prats, responsable de comunicació de Miró.
A Reus, mentrestant, el vermut arrela. Per estrènyer el vincle amb la cultura i la gastronomia locals, s’ha posat en marxa el programa “Miró&Art”. El vermut més emblemàtic de la casa centenària, el Miró Reserva Etiqueta Negra, es vestirà cada any amb el treball d’un artista de prestigi. El primer disseny ha estat obra del pintor tarragoní Jaume Queralt. Se n’han editat 3.000 ampolles, una producció limitada que s’ha presentat en societat en un acte on també s’ha reconegut el treball d’empreses i particulars de la capital del Baix Camp en defensa del vermut. El Reserva Etiqueta Negra és una referència emblemàtica perquè no només s’elabora amb una llarga maceració en fred dels botànics (8 setmanes) sinó que envelleix en bótes de roure seguint l’estil de les soleres de Xerès.
No només Girona i Reus han bullit d’activitat aquest mes de gener. Amb la temporada de calçots, la febre pel vermut s’ha fet evident a l’Alt Camp. Coincidint amb la Gran Festa de la Calçotada de Valls, al Magatzem del Vermut han servit fins a 300 litres de vermut Montseta i Reserva, esgotant les existències d’aquest últim. Una alegria per als elaboradors que contrasta amb la tristor per la pèrdua de l’ànima mater del projecte, l’àvia de l’enòleg Lisard Bellod. El Magatzem del Vermut es va traslladar a finals de 2015 a la plaça de l’Oli de Valls i sembla que el canvi d’ubicació ha estat més que positiu per guanyar visibilitat i nous consumidors. La inquietud de l’enòleg l’ha portat, per una banda, a envasar el vermut en bag-in-box de 5 litres i convidar a prendre’l per fer la calçotada en grup i, per altra, a col·laborar amb la comparsa de Carnaval de la Unió Anelles de la Flama, amb els quals ha creat la beguda “Manxada”. Com no podia ser d’altra manera, la base és vermut, però es complementa amb cafè, cacau i una bona ruixada de sifó. Quant a la cuina del vi, al restaurant Portal 22 de Valls preparen un xai desossat amb reducció de vermut Montseta, taronja i olives.
Mentre a Reus estan immersos en els preparatius de la I Fira Internacional del Vermut que tindrà lloc al setembre dela mà de Joan Tapias del Museu del vermut de Reus, a Barcelona ja es van coneixent detalls de la primera edició de la Fira del Vermut i l’Aperitiu. Serà el 7 i 8 de maig al barri del Poble Sec. La directora del bloc Vadevermut.com i Baresautenticos.com, Goretti Pérez, és també l’organitzadora del certamen. “És un dels barris que més ens va atraure des dels inicis, per l’ambient vermuter i perquè l’Espai Crec està molt ben portat i té sortida al carrer Blai, que és la principal artèria d’oci del barri”, comenta. 
La fira ve a confirmar l’interès pel vermut a la capital catalana on, recentment, s’han obert nous espais, per exemple, la Bodega de Balmes. L’accés a la fira serà gratuït i permetrà, segons Pérez, “donar a conèixer als visitants tant la beguda com els productes de l’aperitiu: les conserves, els confitats, els snack i les olives”. De moment, el certamen vermuter ja té confirmades les firmes Dos Déus, Olave i Chappó però l’organitzadora ha iniciat fa unes setmanes l’estratègia de comercialització i assegura que mantenen “contactes amb marques nacionals i estrangeres” i esperen “arribar a una trentena d’expositors”. La fira posarà accent en els petits productors i els visitants podran consumir i comprar tots els productes exposats. El vermut es farà lloc en un espai coworking que ja ha estat escenari d’esdeveniments gastronòmics com l’Eat Street. També hi ha previst realitzar activitats i master class que giraran al voltant del vermut.
Probablement Barcelona sigui l’escenari que Olave triï per presentar el seu nou vermut, el Reserva Especial. Manté l’estil vintage en el disseny, mentre que el vi aromatitzat se sofistica. “És un producte fi, equilibrat, elegant i molt estructurat; un reserva que amb el pas del temps encara millorarà més en ampolla”, explica Oriol Abella, gerent d’Oratvin. Recomana prendre’l “ben fred i com a aperitiu amb patates xip, confitats, formatges curats, escopinyes, calamars a la romana…” però adverteix que també “lliga amb postres de xocolata”. Un vermut versàtil que pot sorprendre als amants de la cocteleria: “Té cos i és estructurat. Lliga bé per combinats amb whisky, bourbon, ginebra i vodka”, afirma Abella. Surten al mercat 30.000 ampolles per distribuir-se en vermuteries, restaurants i botigues especialitzades. Destaca a la vista el color ambre clar amb tons taronja brillants i intensos. És dens i en nas té una nota cromàtica llarga i persistent. Apareixen notes cítriques madures, de taronja i aranja, embolcallades en un ventall d’espècies ampli: farigola, menta, anís estrellat, pebre negre i dictam de Creta. En boca, és àcid però equilibrat. La dolçor acaricia el pas per boca i deixa al final una amargor agradable. Convida a repetir.
