[L’Eva Vicens i la Míriam Clotet han quedat amb l’Ester García de l’Institut de FP d’Enoturisme de Catalunya (Vilafranca del Penedès). L’Ester estava interessada en mostrar-los les noves vessants formatives de l’escola. El 21 de març es duran a terme les jornades de portes obertes i volia saber la seva opinió i visió del sector. Un cop acaben, decideixen fer un cafè per comentar el tema i posar-se al dia].
Míriam: Ahir justament estava organitzant la biblioteca, ja saps posant una mica d’ordre, i he trobat el meu llibre d’avaluació del pràcticum.
Eva: El pràcticum! Quins records! Quant fa que vas fer les pràctiques, per cert…?
Míriam: Doncs mira, jo també em vaig fer la mateixa pregunta i vaig revisar-ho perquè no ho tenia clar. Vaig fer les pràctiques al 2004, encara em sembla que fos ahir.
Eva: Joveneta! Jo les vaig fer al 2001, i encara recordo els nervis del primer dia.
Míriam: I tant, fins i tot tinc present la roba que portava i recordo que em vaig perdre, vaig arribar tard…, va ser un petit caos.
Eva: Era un pas molt important, semblava que el món adult sorgia a l’horitzó i imposava molt.
Míriam: Totalment! Volia començar a formar part del món al que després m’hauria d’incorporar i vaig pensar que era la millor manera.
Eva: Eren oportunitats úniques per a començar a sentir-se 100% en actiu.
Míriam: Em poso nostàlgica quan hi penso, però sempre ho recordo amb un somriure. Vaig aprendre tant, però tant. I parlant amb la resta de companys i amics m’adono que tots els que ho hem viscut ens ha servit com una experiència única.
…
[Entra en escena el cas pràctic de la Mariona Gonzalo. Celler Mas Bertran]
Míriam: La Mariona està fent les pràctiques al Celler Mas Bertran i fa poc en vaig estar parlant amb ella. Està súper feliç, diu que haver cursat el cicle formatiu de Grau Superior de Guia, Informació i Assistència Turística és la millor decisió que podia haver fet, i el contacte i l’experiència amb el món laboral és una vivència única.
Em va dir literalment “ara formo part del celler, em sento part del grup i em sento molt realitzada”. Treballa a Mas Bertran i té un perfil polifacètic. La seva tasca està centrada a l’enoturisme evidentment, però ajuda a la part de producció del celler, dona suport a tasques de laboratori…, una experiència gairebé 360º.
Eva: Els perfils híbrids són molt necessaris avui en dia. Cal estar més atents que mai a tot el que passa al nostre voltant. L’evolució del món laboral és vertiginosa.
Míriam: L’enoturisme és un exemple. Un sector en ple creixement en el qual cada dia es treballa de manera més transversal. Pots elaborar un pla estratègic de visites però és evident que ho pots reforçar amb una campanya potent de màrqueting a les xarxes. El més important, sota el meu punt de vista, és tenir sempre una motivació a l’horitzó i créixer per aconseguir-la.
…
[Entra en escena el cas pràctic de la Rosa Julià, Bodega Miquel Jané]
Eva: Parlant de pràctiques en enoturisme, recordes la Rosa Julià? Ens vam trobar en un tast de vins i diu que porta uns mesos fent pràctiques a la Bodega Miquel Jané. Està encantada perquè sent que està aprenent molt, diu que està fent de tot: “Tot aporta experiència!”, repeteix tota animada.
Si sí, però rient, rient, vam acabar recordant aquell “pànic escènic” que sents quan t’has d’afrontar, tu sola, a una tasca determinada per primer cop. Ella s’hi va trobar quan va haver de guiar una visita al celler de trenta persones; jo, a la ràdio quan em van deixar sola fent un directe… Quins records!
[Casualitats de la vida (o no), la Rosa passa per davant de la cafeteria on l’Eva i la Míriam estan prenent el cafè. Les saluda des de fora i elles la conviden a entrar. S’asseu a la taula i demana un cafè]
Míriam: Que petit és el món, Rosa! Ara mateix parlàvem d’enoturisme amb l’Eva i has sortir a la conversa. Què hi fas, tu, a les pràctiques?
Rosa Julià: Hi ha dies en què faig de guia enoturística i acompanyo les visites a trepitjar vinya, els explico com s’elabora el vi i els serveixo algunes referències; hi ha dies en què contacto clients habituals per informar-los de novetats; o truco botigues que treballen els seus vins per presentar-los les noves anyades. Faig captació de clients, fent arribar informació del projecte, i posant a la seva disposició els serveis del restaurant.
Míriam: D’això se’n diu màrqueting, i em sembla súper interessant que se segmentin els perfils de consumidor/clients per conèixer què vol cadascú i poder-hi donar resposta personalitzada; crec sincerament que és una bona pràctica per fer i fidelitzar clients!
Eva: Si, màrqueting i “multi-tasking”! Però saps? M’ha semblat súper interessant un altre dels projectes que has liderat a Miquel Jané: crear visites per les escoles de primària i secundària, apropant l’experiència als més petits. Què has fet, exactament?
Rosa: He elaborat una llista d’escoles i instituts i els he fet arribar informació per a entendre la importància del sector del vi a casa nostra. A partir d’aquí espero que es decideixin a visitar-nos.
Míriam: La formació i educació en el món del vi hauria de començar de ben petits. I l’enoturisme pot ser també una bona porta d’entrada perquè independentment de l’edat, puguin visitar cellers, conèixer com es cuida una vinya, com s’elaboren els vins…
Rosa: S’haurien de crear més empreses enoturístiques o plataformes que permetessin tenir accés a les diverses experiències en aquest sector. Calen recursos, i donar a conèixer el potencial que tenim al Penedès”…
Eva: I arreu de Catalunya, afegiria jo!
[La Rosa ha quedat i ha de marxar. S’acomiada, però l’Eva i la Míriam continuen la conversa.]
…
[Entra en escena el cas pràctic del Sergio Martin. El CIM de Sitges]
Míriam: Sabies que l’institut també col·labora molt activament amb el CIM (Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges)? Doncs en Sergio, està fent allà les pràctiques. Està en un equip que treballa desenvolupant un projecte que abans no existia. Al CIM desenvolupen productes, creen contingut pels clients, coordinen visites, treballen el grup de professionals, dissenyen i implementen campanyes de promoció, etc. Doncs en tots aquests aspectes està involucrat en Sergio.
Eva: Sincerament em sembla una vessant súper interessant, a més crec que el CIM encara no és prou conegut i treballar aquests aspectes crec que resultaran súper útils.
Míriam: En Sergio diu que no tenia tantes expectatives però que va ser entrar al projecte i adonar-se’n del potencial que tenia. Li feia por no estar preparat però la formació és tant potent i té els conceptes tan arrelats que un cop comences t’adones que has nascut gairebé per allò.
[Les dues riuen amb complicitat]
Eva: Realment el sector turístic està esperant persones preparades i l’Institut d’Enoturisme està fent una gran tasca en aquest aspecte.
Míriam: I especialment el sector vinícola que aposta cada cop més per un posicionament tan nacional com internacional.
…
[Entra en escena el cas pràctic de Mario Larrubia. Caves Llopart]
Míriam: Crec molt en el sistema de pràctiques. Per què la teoria, l’entens, la memoritzes, la interioritzes…, i posar-la en pràctica, és la prova definitiva de l’aprenentatge.
Eva: Hi estic súper d’acord, i sobretot si et sents una més de l’empresa des del dia 1. En Mario Larrubia, saps qui vull dir?, sempre ho deia en relació a la seva experiència a Caves Llopart. Deia textualment: “Estic en una empresa que cuida molt els detalls i la gent, que ens fa partícips de tot. Mai m’he sentit ‘el noi de pràctiques’”.
En Mario és dels qui sempre veu el got mig ple, i la veritat és que mostra molt d’entusiasme quan parla del present i futur de l’enoturisme. Pensa que hi ha molt a fer i que hem de crear i aprofitar les oportunitats per créixer personalment i fer créixer el sector mateix.
Míriam: Ja m’agrada la gent optimista! I coincideixo amb ell que hem de ser part activa en fer d’aquest un sector amb oportunitats.
Eva: Som-hi doncs! Estudiem i aprofitem les pràctiques, perquè després d’aquesta conversa, només hi veig avantatges: ens fa créixer personal i professionalment; ens ajuda a identificar i triar perfils professionals, ens permet aplicar la teoria que estudiem… Algun inconvenient tindrà, per això?!
Míriam: Sí, que el període de pràctiques acostuma a durar massa poc!
Eva: Ben vist. Què et sembla, tornem a la feina? Avui el cafè ha donat per molt… Si vols, demà seguim i convido jo!
