Les nostres expedicions només consisteixen a anar a fer un volt i girar cua al capvespre per tornar a la vella llar d’on havíem sortit. La meitat de la passejada és el retorn sobre les nostres passes. Hauríem d’avançar sempre, fins en la més petita de les passejades, a l’atzar, amb un autèntic esperit aventurer immortal, com si no haguéssim de tornar mai i estiguéssim preparats perquè només tornessin als nostres reialmes desolats els nostres cors embalsamats com a relíquies. Henry David Thoreau, Caminar (Angle Editorial).
Ningú no va dir que fos fàcil. Fer-se un lloc entre les destinacions de sol i platja de la Costa Daurada, el modernisme de Reus i el magnetisme del Priorat era tot un repte. Han transcorregut 10 anys d’intencions i accions i els resultats comencen a fer-se evidents, però de forma tímida. La marca Muntanyes de la Costa Daurada arriba al primer decenni amb la intenció renovada dels orígens: situar l’interior del Baix Camp al mapa turístic nacional i internacional. Un repte complex que s’està abordant des del Consell Comarcal incidint en les possibilitats de turisme actiu i de natura que presenta un territori poc conegut de les comarques de Tarragona. “Hem centrat tots els esforços tècnics i econòmics a crear una xarxa de camins amb 21 propostes d’itineraris tematitzats que acaben unint tots els municipis del Baix Camp, amb una senyalització d’acord amb les indicacions de l’Agència Catalana de Turisme, recollides al “Manual de senyalització de camins per a una mobilitat no motoritzada”. Enxarxar el territori a través de propostes que permeten la descoberta des d’un cap de setmana a 6 dies. Hi ha recursos per recórrer tota la comarca i anar des del punt més alt de les muntanyes de Prades a Vandellòs”, explica Jordi Gomà, director del l’Àrea de Turisme Muntanyes de la Costa Daurada.
Al web de la marca s’hi poden trobar tots els itineraris. S’ofereixen productes turístics diversos i s’ha segmentat l’oferta per tipus de públics. “Hi tenim activitats i escapades, amb un ventall enorme de propostes, des de gastronomia a senderisme a rutes en cavall. La nostra principal motivació és que el turista ens identifiqui com a destinació de turisme actiu i familiar”. El camí va començar l’any 2008 amb un pla de foment turístic des del Consell Comarcal del Baix Camp i va continuar amb el registre de la marca Muntanyes de la Costa Daurada i un no parar d’accions que van des de la senyalització de les rutes a la creació de centres d’interpretació. “Veiem que el turisme va arribant, però la realitat és complicada”, reconeix Gomà. “Hi ha una falta de conscienciació envers el que tenim i un gran handicap és que la professionalització i la implicació de l’empresariat encara és minsa, perquè en alguns casos són segones activitats. Les infraestructures i els recursos hi són, però cal que els qui habiten o tenen negocis reconeguin el potencial del que tenim, com ha passat al Priorat. És un problema endèmic que encara arrosseguem”, conclourà.
Des del l’Àrea de Turisme de les Muntanyes de la Costa Daurada es treballa amb intensitat la comunicació i la comercialització. El web no disposa de central de reserves, però sí que permet contactar els promotors de cada proposta turística a través del correu. “Hauríem de col·laborar més amb les comarques veïnes, per tenir més força i visibilitat i, sobretot, per atraure més visitants internacionals”, dirà Jordi Gomà, tenint com a referència altres territoris catalans que ho fan. Però el treball a dins de la comarca no s’atura. S’han estrenat àrees d’autocaravanes, aparcaments dissuasius, s’ha connectat la costa amb l’interior a través de les rieres perquè siguin recorregudes amb bici o a peu. “La riera és un territori dur, però volem que siguin transitades perquè són un espai de descoberta de l’entorn mediambiental i s’evita el pas per la carretera. A més, connecten el turisme de sol i platja amb el d’interior, vinculat a la natura. Hem instal·lat cartells i hi ha propostes d’itineraris que condueixen el turista cap a l’interior. Per altra banda, tenim fins a 11 municipis del Baix Camp amb miradors i recomanem excursions imperdibles que ni els residents a la regió coneixen. Des de fa poc, disposem del segell de senderisme de l’Agència Catalana de Turisme i sabem que El Baix Camp té un llarg potencial en aquest sentit, amb les muntanyes de Prades i el seu clima continental per una banda i la Serra de Llaberia amb l’accent mediterrani per l’altra. La riquesa és enorme i extensa i ens permet també potenciar el turisme esportiu amb les curses de muntanya i BTT”, continua explicant Jordi Gomà. De voluntats, com a l’inici, no en falten. En els 10 anys de vida de la marca, s’ha constatat que és essencial treballar en xarxa i fer visibles tots els recursos naturals i/o patrimonials. El catàleg és ampli però cal que els clics siguin més i més freqüents. No falten propostes singulars amb titulars atractius com l’escapada anti-crisi, l’escapada per dormir en iglú de fusta, l’enotermalisme, els recorreguts en 4×4 per les muntanyes de Prades, vols en parapent o la descoberta de les herbes mediterrànies.
“Permetin-me compartir un dels meus espais, un que pels habitants del Camp de Tarragona serà relativament proper: l’ermita de Puigcerver. Els qui coneixen l’indret i els horitzons que regala segur que entenen perfectament la meva tria. Pels altres, el gust per la contemplació i la recerca d’instants amb els quals transgredir els ritmes accelerats, probablement constituiran prou bones raons per apropar-s’hi. Pels qui els agrada caminar, val la pena pujar-hi des de l’ermita de Sant Antoni —un altre indret encantador—, situada als afores d’Alforja, al peu de la muntanya” Rafa López-Monné, LaConca51.cat
El fotògraf tarragoní Rafa López-Monné coneix a fons la gola del Baix Camp. És coneixedor i ha seguit d’a prop l’evolució de la marca, i es mostra escèptic envers la nomenclatura i el seu intent de revaloritzar el conjunt d’un territori divers i extens on hi conviuen nombrosos accidents geogràfics d’extrema bellesa i amb entitat pròpia. “Una marca està associada a valors, no a un territori en concret”, dirà per marcar distàncies. López-Monné és probablement el fotògraf que més ha transitat pel batec de camins, boscos i muntanyes del Baix Camp i la seva mirada professional es fon amb la personal: “Representa el meu escenari vital. Quan miro per la finestra tinc un cercle de muntanyes que formen part de la meva vida quotidiana. Més enllà dels valors naturals i històrics, hi ha un vincle emocional. En les muntanyes creixem, és on hem après. Tenen un valor i una dignitat que les fa especials”.
Aprendre amb el medi natural implica transitar-lo: “La gran manera de conèixer el territori és caminant. Les muntanyes es fan grans quan anem a peu. I als qui ens agrada la història, necessitem caminar-les. Són paisatges plens de racons, de conques visuals petites, i l’única manera de gaudir és travessar-les. I els camins tradicionals són els més valuosos, però pateixen perquè no estan ni prou conservats ni cuidats”. El fotògraf tarragoní recorda que tenim camins des de l’època romana, però recorda com d’essencials han estat els de zones muntanyoses i cita el Camí de les Tosques, d’accés a La Mussara. “És un camí tradicional de ferradura que permet arribar a un cim dur, sense el camí no hi podríem arribar. I això ens recorda que és una infraestructura clau perquè la gent pugui passar, per això va ser creada, facilita el trànsit, però ara ens permet estar en contacte amb l’entorn d’una manera especial i diferent”. Cada generació renova els usos. Els camins són plens d’històries humanes no sempre conegudes i van molt més enllà de la derivada física i material. “Quan hi ha valor, és quan li’n diem patrimoni”, rebla López-Monné.
Demanar-li per un únic escenari és discriminar la riquesa paisatgística i patrimonial de l’interior del Baix Camp, però recorda que ja ha escrit sobre aquest tema i ho ha fet a LaConca51, també: “L’ermita de Puigcerver té unes vistes impressionats i és un espai proper, poc visitat”. I afegirà: “Les muntanyes són plenes de raconades. Proposo que cadascú descobreixi les seves”. Té clar que tenim una “cultura paisatgística feble” però també confia en què les noves generacions n’han après, a revaloritzar i a fixar una mirada més respectuosa amb la història. “Però costa”, dirà. Es mostra desconfiat en què el turisme sostenible hagi vingut per quedar-se: “El turisme reflecteix el que som com a societat, no va al marge. I evoluciona al ritme que ho fem nosaltres. No sé fins a quin punt podem parlar de revolució i de nous valors, el que tinc clar és que aquest territori com d’altra banda tota Europa és un territori antic amb molta història i ple de patrimoni. I no es tracta tant del hardware sinó del software, en com ho presentem. Si li donem valor nosaltres, serà relativament fàcil encomanar aquests valors i que els comparteixin els qui ens visiten, però si no ho fem primer nosaltres, serà difícil activar-ho turísticament”.
____________________________________
Fotografies de Rafael López-Monné.
