De la mula al twitter

En la nostra comarca i en d’altres dels Països Catalans amb les nostres característiques d’un fort component agrícola, d’una història lligada a la pagesia, al camp i al conreu de la terra. Ens trobem en ple segle XXI una societat dual, fragmentada tecnològicament.

Actualment hi ha un sector de la societat que només viu pendent del facebook, del twitter, d’Internet i de tot allò que sigui virtual i lligat a les noves tecnologies. Aquest tipus de persones, principalment joves, conviuen en d’altres que no saben que són cap d’aquestes eines, ni s’imaginen quina forma tenen, ni com s’utilitzen ni perquè…. Estic parlant de molts dels nostres avis i àvies dels pobles de la comarca. Pagesos, treballadors del camp, la majoria, que la seva vida segueix marcada per les vivències de tots els anys de feina dura al camp. Gent gran que avui encara les seves converses giren al voltant del segar, batre, veremar, ensofrar, de quan anaven amb les mules, les sàrries, la falç, el tractor, el remolc, el preu i el grau del raïm…

Sovint en els dinars familiars o festes es produeixen unes converses entre avis i néts on els avis no saben res de bona part de les activitats que duen a terme els seus néts i els néts no coneixen ni saben res de la majoria d’activitats que duien a terme els seus avis, de com era la seva vida.

És un repte tant per governants, com les empreses, com pels mitjans de comunicació i sobretot per cada un de nosaltres mateixos com administrem aquesta dicotomia, aquestes distancies entre generacions, com minimitzem aquesta fragmentació. I com aconseguim no deixa enrere a moltes persones que no estan immerses en tot el món tecnològic, de les xarxes socials i tots els canvis tecnològics constants… I com expliquem a les pròximes generacions la nostra història, les nostres costums i d’on venim.

Les noves tecnologies han portat molts avantatges, han facilitat les relacions comercials, les relacions humanes, han obert moltes possibilitats de negoci i científiques però no podem oblidar mai les nostres arrels, d’on venim, i que tot just fa pocs anys que vivim aquest tipus de vida, la major part dels nostres anys d’història la vida a la comarca ha sigut molt diferent a la que ara se’ns planteja.

Saber explicar d’on venim i saber preservar totes les característiques que ens fan diferents com a persones, comarca i país seran primordials en el futur on la globalització imposa una homogeneïtzació de cultures, llengües, paisatges, formes de vida, de pensar…

[Leandre Romeu]