Borges sempre deia que no llegia nous llibres, rellegia, no només per remarcar la seva voracitat lectora sinó perquè la relectura ens porta sempre a la llum matisos desapercebuts la primera vegada. Ens convertim en una mena de lector omnipresent que coneix cada detall que esdevindrà i ens podem detenir a cada detall, a cada diàleg… obrint-nos a noves perspectives que ens ajuda a entendre millor el comportament d’un personatge o el per què d’una escena…, i si la relectura es fa en l’idioma original les sorpreses (grates i no grates) es van succeint.
Aquests dies he començat a (re)llegir “El senyor dels anells” en edició anglesa i m’he trobat una petita sorpresa al llegir aquest diàleg d’un dels personatges:
But all worthy things that are in peril as the world now stands, those are my care. And for my part, I shall not wholly fail of my task, though Gondor should perish, if anything passes through this night that can still grow fair or bear fruit and flower again in days to come. For I also am a steward. Did you not know? ( R.R. Tolkien. The Return of the King. The Lord of the Rings).
Traducció al català: (Però em preocupen totes les coses de valor que avui perillen en el món. I jo per la meva part, no fracassaré del tot en el meu treball, encara que Gondor pereixi, si quelcom esdevingués aquesta nit que encara pugui créixer en bellesa i donar altre vegada flors i fruits en els temps per venir. Doncs jo també sóc un senescal (custodi). No ho sabies?)
De ben segur que heu sentit a parlar del projecte LandLife (LIFE INF/ES/540) que utilitza el concepte anglès “land stewardship” i “steward” per a referir-se a les persones/organitzacions que fan custòdia del territori i en sentit ampli, persones que tenen cura de la terra. La custòdia del territori és un mecanisme que involucra a les persones propietàries i usuàries de la terra en la conservació de la natura i el paisatge a través d’acords voluntaris i la participació de la societat civil. La custòdia del territori es fonamenta així en la idea de la corresponsabilitat que tots tenim en la gestió sostenible dels recursos naturals i la conservació de la natura.
La traducció catalana i castellana ha traduït steward com a “senescal”, però fixem-nos en què l’“steward” de Tolkien va més enllà de la gestió administrativa, incloent la gestió i conservació de la natura i el paisatge com a tasques intrínseques de les persones encarregades de governar. La idea de protecció i cura del nostre entorn és presentada com a part inseparable de la gestió del territori i de l’administració pública en base a la idea de corresponsabilitat.
Amb “El senyor dels anells” Tolkien ens descriu a més dues formes contraposades de gestionar el territori, una harmònica representada per la Comarca on l’activitat humana i la natura es troben en equilibri a través per exemple del desenvolupament d’una agricultura sostenible i l’altra representada per Mordor on l’activitat humana sotmet i destrueix la natura i el paisatge. Els valors de cada comunitat es reflecteixen en com els seus habitants s’interrelacionen amb la natura condicionant la forma d’entendre i gestionar el territori. Si deixem la Terra Mitja per parlar del nostre país trobem nombrosos casos en el que les polítiques publiques es defineixen sovint al marge d’una visió holítica i integradora de l’activitat humana i de la natura. Els diferents departaments, conselleries o regidories es presenten com a blocs exemptes de connexió entre ells, fet que ha generat no pocs exemples de polítiques contraposades.
Aquesta diferenciació s’ha accentuat com a conseqüència de l’actual situació econòmica; el sector mediambiental està patint especialment la manca de recursos (públics i privats) i tot i els múltiples beneficis intangibles i tangibles que la natura ens aporta a nivell social, econòmic i de salut, està perdent la batalla dels pressupostos davant altres sectors, com si la natura fos contrària al creixement econòmic o no tingués cap tipus de vinculació amb l’economia o l’agricultura. La custòdia del territori ha demostrat que és possible l’equilibri entre l’activitat econòmica i la conservació de la natura i ofereix una via (molt poc explotada) de creació de nous llocs de treball i desenvolupament econòmic. Actualment només una petita part del potencial que ofereix s’està explotant a través de mesures com l’ecoturisme o l’agricultura de custòdia.
D’altra banda, les diferents mesures de protecció d’espais naturals són necessàries però no suficients per a frenar la pèrdua de biodiversitat i l’impacte mediambiental derivat de l’activitat humana; cal doncs desenvolupar i aplicar eines com la custòdia del territori que siguin flexibles i permetin involucrar a tots els agents del territori, des de l’administració pública a la ciutadania passant per les ONGs, les persones propietàries i les empreses. Aquest equilibri, però, només serà plenament possible amb una visió no partidista de les polítiques públiques i una plena corresponsabilitat en la preservació dels valors naturals del nostre territori.
Des del projecte LandLife hem donat a conèixer què és la custòdia del territori a nivell europeu però encara hi ha molt a fer. Per sort no hem de lluitar contra orcs per impulsar la custòdia del territori, encara que de tant en tant ja ens agradaria tenir algun anell màgic.
[Pilar Rodriguez]
