Potser algun dia, a l’Institut d’Astrofísica de Canàries ubicat al Roque de los Mucachos a la Illa de La Palma, des d’on es contempla un meravellós paisatge celeste un cop el sol s’amaga entre el mar de núvols i l’oceà Atlàntic, puguin veure l’hort de patates custodiat per sobreviure per l’astronauta Mark Watney, botànic i enginyer mecànic de la NASA, interpretat per Matt Damon en la pel·lícula Mart (The Martian) dirigida per Ridley Scott. I això, potser és possible, gràcies al Gran Telescopi de Canàries (GTC) – el més gran del món i un dels més avançats – o al Cherenkov, o qualsevol altre dels telescopis situats en aquest misteriós paratge natural que escruten el cel en la recerca de noves respostes sobre el Cosmos.
El congost de la Caldera de Taburiente, considerat com a Reserva de la Biosfera, protegeix d’aquesta manera, una de les instal·lacions científiques més importants al mon, a 2.406 metres d’altura. Unes instal·lacions smart en una illa bonica i amable sota els murmuris dels vents alisis.
La volta celeste de La Palma, element imprescindible des de 2007 en la concepció insular de la Reserva Mundial de la Biosfera La Palma, constitueix per si mateixa un element de astroturisme, Encara que el seu desenvolupament sigui encara incipient, institucions, empreses i guies starlight han apostat per aquest patrimoni natural com un dels elements diferenciadors de l’oferta turística a nivell mundial.
D’altra banda, baixant a escala terrestre i marina, quin gust té La Palma? Té gust a papes arrugades, a mojo vermell i mojo verd, a deliciosos formatges de cabra amb denominació d’origen, a peixos com els mers, les viejas i morenes, a gofio… Tot això regat amb els vins palmers, únics ja que s’elaboren amb varietats que ja han desaparegut en altres regions europees.
La Palma, que aquests dies celebra el seu XIII aniversari com a Reserva Mundial de la Biosfera des del seu nomenament per la UNESCO el 6 de novembre de 2001, està promovent una Estratègia Integral de Custòdia del Territori en Reserves de la Biosfera que compta amb el suport i cofinançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
En aquest context, cal entendre la custòdia del territori com un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics i que per aconseguir-ho, promou acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.
I és que segons el programa “Home i Biosfera” (MaB de la UNESCO) les Reserves de la Biosfera inclouen una gran varietat d’entorns naturals i tracten d’integrar la protecció dels elements naturals existents amb la protecció de formes tradicionals de gestió sostenible i intel·ligent – potser hauríem de dir sabies- dels recursos naturals. I és aquí on l’estratègia de la custòdia terrestre i marina és clau per a La Palma i per a la resta de les Reserves de la Biosfera de la Macaronesia. Una magnífica oportunitat per a la Custòdia de la Biosfera.
A més, si l’Home és part del programa, quin paper hem de donar a l’ésser humà en aquest projecte de custòdia? Creiem que s’ha de donar un escenari que li permeti mantenir la seva llibertat i dignitat inalienable com a ésser humà, des d’un Humanisme avançat, que integri el paradigma de la bioconservació i de la conversió ecològica amb el paradigma de les tecnologies emergents. Si això resulta possible, és clar! No tot el que la ciència i la tecnologia pot fer ens convé.
En el llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnològica y mejoramiento humano (Fragmenta, 2015), se’ns adverteix dels riscos de la ideologia del transhumanisme que ens posa davant el dilema ètic d’un canvi radical en l’evolució humana i en la seva naturalesa com a espècie, empenyent-nos cap a una nova cultura de la millora, on les persones i les generacions futures tindrien el deure moral d’ampliar les seves capacitats físiques i cognitives mitjançant la interacció i la integració en el seu cos i ment de les anomenades tecnologies convergents NBIC (Nanotecnologia, Biotecnologia, Infotecnologia i Cognotecnología).
Aquest plantejament també pretén incidir en la biosfera i en la noosfera de la Terra, mitjançant el desenvolupament i l’expansió, sense límits, de la vida sintètica i de la intel·ligència artificial forta. És urgent doncs, en aquest període de l’anomenat Antropocè, custodiar la Biosfera, com a sistema global format pel conjunt dels éssers vius del planeta Terra i les seves relacions, incloent per descomptat, a l’ésser humà.
Amb les estratègies de custòdia del territori passem del cosmos al planeta Terra, de la vida intel·ligent a la vida conscient, i del global al local, posant a l’ésser humà i a la resta dels sistemes de la Terra per sobre de les tecnologies smart que han de ser merament instrumentals i estar al servei d’uns valors i principis ètics que ens facin més humans i conscients de la nostra pertinença inescindible a la natura. I l’exemple més senzill, resulta ser, l’hort de patates custodiat tant en una colònia de Mart, com en una mitjania de l’illa de La Palma, enmig de l’oceà Atlàntic o del mare ignotum de l’univers.
