Cultura de terrer

El cultiu de la vinya creix arreu del món, i especialment a la Xina, el què fa que la competència augmenti progressivament. Si partim de les hectàrees de cultiu, sembla obvi afirmar que el vi català no podrà competir en quantitat, per això, si el què realment vol és posicionar-se en el mercat internacional, el seu marc natural passa per distingir-se dins l’àmbit de la qualitat.

Dins aquest marc, per ser més competitiu, el productor ha de saber treure profit de les virtuts amb l’objectiu de incrementar el valor afegit. La noció francesa de terroir, terrer en català i terrunyo en castellà, ajuda a concebre la producció de vi dins un marc de màxima qualitat. Per conèixer les virtuts del terrer, cal saber les característiques especials que ofereix la geografia, la geologia, la edafologia, la pedologia, la geomorfologia, la climatologia, la botànica, així com la viticultura, l’enologia, a més a més de l’estadística i la informàtica.

Actualment, el coneixement científic de la viticultura ha superat amb escreix els coneixements adquirits durant segles de treball agrícola. És el moment, doncs, de treballar de valent els sistemes analítics, estadístics i d’informació geogràfica, per tal de identificar i delimitar els terrers amb criteris objectius. Per tal de fer-ho efectiu, però, prèviament cal realitzar un extens treball de recull de dades.

Fins fa vint anys, segurament degut a la pobresa, la falta de interès dels governs del moment, així com la feble autogestió dels interessos col·lectius, la tendència a Catalunya era el vi a doll. Aquest panorama feia que l’elaboració de vi a casa nostra no es regís per criteris de qualitat, ni s’anava adaptant d’acord als progressos en viticultura, com sí que ho feien d’altres zones pioneres en el món del vi. Avui en dia s’està avançant amb molt d’esforç, però no cal oblidar la tasca minuciosa, costosa i perseverant que comporta la recollida dades per delimitar objectivament els millors terrers.

Dins el concepte de terrer també hi intervé una dimensió cultural, forjada dins els paràmetres determinants de l’entorn cultual i socioeconòmic, que reflecteix la societat humana que l’explota, és a dir, la consciència del terrer, on també hi té molta importància la tradició, la presentació i la degustació del propi vi.

Per acabar, vull recordar la reflexió de Vauban (Sébastien Le Preste de Vauban), segle XVII, on deia que “ el millor terroir no difereix en res del dolent si no està cultivat amb vistes a produir el vi més agradable” (Sotés, Gómez-Miguel & Pérez, 2010).

http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/11/cultura_de_terrer_8269.php