Cultura gastronòmica, salmó amb guacamole, rizzoto de gamba austral, sushi de salmó amb alvocat.
Cuinar com peix fora de l’aigua, pèrdua dels sabers, del sentit, desconnexió,
contrasta extractivisme versus intercanvi de sabers.
És a la mar on es comet el genocidi, on les bombes maten vides humanes i no humanes a canvi d’immediatesa i grans quantitats, o encara pitjor, a canvi d’immediatesa i violència, a canvi de benefici, molt, molt de benefici, a canvi de la vida que es paga amb morts, a canvi, no d’intercanvi.
Kefta de sardina, d’allà i d’aquí, pescada aquí, comprada a la llotja, al mercat del teu barri, del teu poble, fora La Sirena, salmó amb guacamole aquí sense sentit, sense sentir, fora, fora alvocat, fora salmó, fora pinso de colors!
Aprendre, compartir, sabers populars, comprendre el sentit i el cor d’una recepta, compartir, no explotar, cuinar juntes, no explotar, res de bombes, intercanvi, sentit, cor, sentir.
Recepta de la Rachida, recepta d’estiu, sentit allà i aquí, gust, goig, tot ho tenim a prop allà i aquí, no gastar combustible, cuinar-la i suport agricultores i pescadors allà i aquí, alhora, present. Menjar amb sentit aquí i fas sentit allà, i fem sentit, circuit curt, si tens el privilegi pregunta’t com ha arribat el peix al plat, pregunta qui i com els tomàquets, els pebrots, la ceba, els alls, el coriandre, el julivert i el llorer, d’on l’oli d’oliva, fes sentit, fes-te les olives si tens temps, busca d’on a la vora, sent les estacions, sent el sentit, menja’t la història, cuida, cuida’t, pensa més enllà de tu i pensaràs en tu, nosaltres, economia circular, interdependència, amor, emergència, emergeix, urgeix, gaudeix, kefta, sardina, mar, Rachida.
KEFTA DE SARDINA
Ingredients:
• 1/2 kg de sardines
• 4 tomàquets mitjans ratllats
• ½ ceba
• ½ pebrot verd petit
• ½ pebrot vermell petit
• 2 alls
• sal
• 1 culleradeta i mitja de comí
• 1 culleradeta i mitja de pebre vermell —el de la vera hi va molt bé
• 1 culleradeta i mitja de pebre negre
• 3 fulles de llorer
• oli d’oliva
• julivert i coriandre al gust
• un grapat d’arròs blanc
• olives vermelles o de les que us agradin
Aquesta recepta me la va ensenyar a cuinar al Marroc la Rachida en un intercanvi de receptes de sardina en escabetx per kefta amb ingredients de proximitat i de temporada que podíem trobar tant a Casablanca com a Barcelona.
La vaig aprendre a cuinar amb el tagín, en àrab طﻁجﯾﻳنﻥ . El tagín és un tipus de cassola tresor de fang amb tapa cònica, que fa de xemeneia i permet que els aliments es coguin al vapor amb els seus propis líquids —si no en teniu, podeu fer servir una cassola de fang o una paella.
Elaboració de les mandonguilles
Traieu cap, tripa i espina de les sardines, netegeu-les bé i relacioneu-vos amb la sang, beneïu-les, doneu-los les gràcies, a qui les pesca i a elles. Tritureu les sardines amb una trituradora fins que us quedi una massa compacta, afegiu sal, una culleradeta de comí, una de pebre vermell, una de pebre negre, el julivert i el coriandre picats i un grapat d’arròs blanc. Barregeu bé tots els ingredients, assequeu-vos les mans i enfarineu-vos-les una mica per fer les mandonguilles.
Un cop fetes, afegiu oli abundant al tagín, el tomàquet ratllat, 1/5 cullereta de comí, 1/5 cullereta de pebre vermell, 1/5 de pebre negre, sal i remeneu. Afegiu les mandonguilles de sardina, el llorer i els trossets de llimona, les olives i tapeu. No fa falta que doneu gireu les mandonguilles, es couen amb el vapor de la barreja d’aliments. Quan les mandonguilles estiguin cuites, apagueu el foc, afegiu un rajolí d’oli d’oliva i una miqueta de julivert i coriandre picat, rectifiqueu de sal, agraïu a la Rachida i tota la feina, interaccions i generositat que hi ha darrera dels aliments que la composen, taqueu-vos els dits i gaudiu molt.
La sardina, la rajada, els mollets, el verat i els sorells viatgen, creuen la mar
mediterrània indocumentades.
Es consumeixen allà i aquí, ara i fa molt de temps, Els podem pescar allà i aquí, però quin sentit té pescar allà i comprar aquí? Gastar combustible, colonitzar mars, carregar-se ecosistemes?
És a la mar on es comet el genocidi, on les bombes maten vides humanes i no humanes a canvi d’immediatesa i grans quantitats, o encara pitjor, a canvi d’immediatesa i violència, a canvi de benefici, molt, molt de benefici, a canvi de la vida que es paga amb morts, a canvi, no d’intercanvi.
Que no vinguin d’allà per robar-nos la feina aquí, qui ha robat mai aquí? Aquí ja som massa gent, aquí no hi cabem. Els peixos indocumentats circulen, en certes zones aniquilació en massa, aniquilem les mars d’allà i tanquem fronteres. Sí, tot per a mi, mengem aquells peixos i precaritzem els que pesquen aquí. A quin preu? Qui el paga?
Cultura gastronòmica, salmó amb guacamole, risotto de gamba austral, sushi de salmó amb alvocat. Cuinar com peix fora de l’aigua, la pèrdua dels sabers, del sentit, la desconnexió, l’extractivisme versus l’intercanvi de coneixements.
Kefta de sardina, d’allà i d’aquí, pescada aquí, comprada a la llotja, al mercat del teu barri, del teu poble, fora La Sirena, salmó amb guacamole aquí sense sentit, sense sentir, fora, fora alvocat, fora salmó, fora pinso de colors!
Aprendre, compartir, sabers populars, comprendre el sentit i el cor d’una recepta, compartir, no explotar, cuinar juntes, no explotar, res de bombes, intercanvi, sentit, cor, sentir.
Recepta de la Rachida, recepta d’estiu, sentit allà i aquí, gust, tot ho tenim a prop allà i aquí, no gastar combustible, cuinar-la i suport agricultores i pescadors allà i aquí, alhora, present. Menjar amb sentit aquí i fas sentit allà, i fem sentit, circuit curt, si tens el privilegi pregunta’t com ha arribat el peix al plat, pregunta qui i com els tomàquets, els pebrots, la ceba, els alls i el llorer, d’on l’oli d’oliva, fes sentit, feste les olives si tens temps, busca d’on a la vora, sent les estacions, sent el sentit, menja’t la història, cuida, cuida’t, pensa més enllà de tu i també t’hi trobaràs, nosaltres, economia circular, interdependència, amor, emergència, emergeix, urgeix, gaudeix, kefta, sardina, mar.
