El procés d’elaboració de la Guia d’Enoturisme de Catalunya m’ha implicat plantejar-me com s’ha d’estructurar i presentar l’oferta enoturística del país. Podria semblar un tema evident, però des de que vaig comentar que iniciava el projecte vaig veure que cadascú donava per descomptats uns criteris diferents i que cadascú s’estava imaginant una guia diferent.
El sector del vi s’ha presentat tradicionalment amb onze denominacions d’origen més la DO Cava, normalment presentades per ordre alfabètic. DO Alella, DO Catalunya, DO Cava, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre… Així que molts s’imaginaven la guia estructurada en aquests dotze capítols, ordenats alfabèticament.
Per mi hauria estat molt fàcil fer-ho així. Però ordenar una guia enoturística amb criteris vitivinícoles no funciona. D’entrada, l’ordre alfabètic implicaria salts geogràfics incomprensibles des d’un punt de vista turístic. D’altra banda es fa difícil imaginar una guia d’enoturisme de la DO Penedès quan gran part del cellers també elaboren amb DO Cava i DO Catalunya. Per això va ser molt pensat el títol de la Guia d’Enoturisme del Penedès (2017). Perquè turísticament té sentit referir-se al conjunt de la destinació, no a les tres denominacions d’origen per separat. Com tampoc són rellevants les sis comarques que compren el territori Penedès. Una cosa són les divisions vitivinícoles i administratives i una altra cosa són les destinacions turístiques.
Més complicat encara quan l’ordre alfabètic situaria a l’inici de la guia la DO Catalunya i la DO Cava. Les dues grans denominacions d’origen amb els territoris més dispersos i sense l’enoturisme com a prioritat estratègica.
La DO Catalunya, hiperactiva i modèlica en la promoció dels seus vins, té molt clar que la seva estructuració ve definida per criteris de producció vitivinícola, així que no tenen l’enoturisme com a prioritat estratègica. A més, la majoria de cellers de la DO Catalunya estan inscrits a altres denominacions d’origen que ja promocionen l’enoturisme, així que el tema queda en gran part cobert per les duplicitats.
La DO Cava també es caracteritza per la gran quantitat de cellers inscrits a altres denominacions d’origen. De fet, moltes caves són membres d’EnoturismePENEDÈS o membres d’altres rutes enoturístiques que promocionen l’enoturisme. Però en el cas de la DO Cava s’hi suma un argument encara més important. Des de la seva perspectiva suprautonòmica, una guia d’enoturisme hauria d’incloure necessàriament rutes per Rioja, Requena i Almendralejo. Així que la DO Cava de cap manera es veu identificada amb una Guia d’Enoturisme de Catalunya.
Els dos casos donen per un ampli debat, però a mi en aquests moments m’interessava trobar la millor manera d’estructurar i presentar l’oferta enoturística del país. I la realitat és que només començar t’hi trobes que les dues denominacions d’origen amb més producció i més vendes a Catalunya no poden ser eixos principals de l’explicació de l’enoturisme a Catalunya. A efectes pràctics, per cap de les dues té sentit un capítol propi a l’índex de la Guia d’Enoturisme de Catalunya.
Això ens porta a explicar l’estructura enoturística del país en deu capítols, no en dotze. Si atenem que Priorat Enoturisme, amb tota lògica, treballa conjuntament l’enoturisme a la DOQ Priorat i a la DO Montsant, llavors tenim una estructura de nou capítols. I si jo vull incorporar un primer capítol a l’inici de la guia amb la Ruta del Vi de la ciutat de Barcelona, així resulten els deu capítols per estructurar l’oferta enoturística del país.
Un cop establerta aquesta estructura, el segon criteri és com ordenar els deu capítols si no troben satisfactori l’ordre alfabètic. Jo he apostat per estructurar l’enoturisme a Catalunya en cercles concèntrics respecte al principal mercat consumidor i emissor. Així que el primer capítol és Barcelona ciutat. Així posicionem la ciutat de Barcelona com la capital d’un gran país de vins i com una gran destinació enoturística. Amb 300 cellers en un radi d’una hora i 600 cellers en un radi de dues hores. Després vindran els capítols de les rutes del vi de la DO Alella, la DO Pla de Bages i el Penedès, en la línia de la campanya de la Diputació de Barcelona: Barcelona és molt més. Després vindran la Ruta del Vi de l’Empordà i la Ruta del Vi de Lleida. I finalment presentarem les rutes del vi de les comarques tarragonines: Conca de Barberà, Priorat-Montsant, Tarragona i Terra Alta, on la proximitat i l’odre alfabètic quadren afortunadament.
El tercer criteri a establir és quins cellers, restaurants, allotjaments i enoteques sortiran o no sortiran a la guia. Quan vaig començar a publicar guies d’enoturisme em veia obligat a fer les seleccions amb criteris personals, perquè el sector enoturístic encara no estava molt estructurat. Però en els darrers anys s’han creat diferents associacions i consorcis de promoció de l’enoturisme. Quan l’any 2011 vaig publicar la Guia d’Enoturisme de l’Empordà no existia la Ruta del Vi de l’Empordà. Jo vaig seleccionar els cellers, restaurants, allotjaments i enoteques que sortien a la guia. Quan l’any 2016 vaig fer la Guia d’Enoturisme del Penedès la situació era diferent. Jo ja no havia de seleccionar qui sortia i qui no. Vaig canviar el criteri, decidint que sortirien única i exclusivament els membres d’EnoturismePENEDÈS. És la manera més respectuosa i constructiva de sumar esforços i coordinar-nos en la promoció de l’enoturisme.
Així que en la Guia d’Enoturisme de Catalunya he seleccionat única i exclusivament els membres de la Ruta del Vi de la DO Alella, els membres de la Ruta del Vi de Lleida, els membres de la Ruta del Vi de l’Empordà, els membres de Priorat Enoturisme, etc. Voluntàriament, he fet un pas enrere com a autor i com a prescriptor. Avui el meu criteri és respectar, sumar esforços i donar la màxima difusió a les estructures de promoció de l’enoturisme que s’han anat creant a cada territori.
Entenc que aquests tres criteris donen per si sols per un debat sobre com s’ha d’estructurar i presentar l’oferta enoturística del país. Uns voldran canviar el posicionament de la DO Catalunya i la DO Cava. Segurament és un debat etern del sector del vi, no tant del sector enoturístic. Altres diran que Barcelona no és el centre del món, que li he donat molt protagonisme. Però és la capital del país, el mercat a conquerir pel vi català, el principal emissor d’enoturistes catalans i estrangers, i sobretot la nostra marca turística de referència mundial.
Altres trobaran a faltar que l’autor es mulli en la selecció dels llocs recomanats, com en altres guies. Però les meves preferències i recomanacions són molt evidents en els textos, en la selecció de les fotos i en l’espai dedicat a cada celler. Jo tinc claríssim que la selecció de llocs d’aquesta guia s’ha de centrar única i exclusivament en els cellers, restaurants, allotjaments i enoteques que participin de la promoció conjunta de les seves respectives destinacions enoturístiques. Ara és l’hora de la coordinació.
El criteri final, per mi el més important, és que la Guia d’Enoturisme de Catalunya està concebuda per al món. La meva intenció hauria estat publicar alhora l’edició catalana i l’edició anglesa, però no he estat capaç. Des del meu punt de vista el projecte lògic inclouria les edicions castellana, anglesa i francesa. Si de veritat ens creiem que podem ser una destinació enoturística de referència internacional, els idiomes són imprescindibles. Sembla una evidència, però aquest és el criteri que més costa que s’entengui. Ja m’hi poso des d’avui.
