Un cel escalonat de blaus anuncia la primera llum freda a la intempèrie. L’incipient rosat despunta per la línia de l’horitzó, que passa al carbassa, que passa a groc, que tinta el cant del tallarol de casquet, que aclama. Ja són aquí. Les ullades del sol, anhelades per la pell freda i eriçada, travessen els primers brots tendres que desperten enmig dels costers, fins ara de nuesa de pedra, i desglaçant la gebrada acaramullen l’ambient d’un groc evaporat que intensifica la geosmina.
El suau llevant transporta, perseguint-se coster amunt, aletejant entre els braços aspres i recargolats, alenades de sotabosc sec. Arbres d’olor de mel, com fars guiant la primavera, puntegen el paisatge. Les ombres s’escurcen i la llum blanca que ho banya tot revela tots els colors del verd que, cara al vent, onegen entre bancals. Un entramat, geomètric, on fixo la vista mirant de distingir entre els brots de civada, massa curts per ser març, alguna traça de mostassa o veça.
Lleguminoses i gramínies que seran refugi i aliment per als herbívors que al mateix temps seran aliment per a omnívors que hi deixaran els fems que seran aliment i refugi per a bacteris i invertebrats que faran retornar al sòl nutrients per a les gramínies i lleguminoses que, si no són aliment ni refugi per altres, seran un refugi —amb millor estructura i airejat i dipòsit d’aigua—, fems i aliment per al sòl on germinen i on estan arrelats, fins al moll de l’os, els ceps que se’n nodreixen.
El piulet de la cogullada, espectadora dalt del pal, m’obliga a aixecar la vista. El cel és d’un blau per estrenar. Cap rastre, cap senyal que ens aporti esperances que arribi l’aigua.
Començaran a brotar d’aquí poc. Primer, només seran botons de cotó entre la rugositat de la fusta que, a poc a poc, s’estiraran i desplegaran veles tendres i sedoses. Flors de maig delicades d’una tènue aroma dolcíssima et meravellaran. Creixerà, llavors, la vida entre els sarments verds, podràs trobar-hi nius, vespers, estiuejants de totes mides i colors, i hi creixerà el color en la rapa verda: tímids groguencs, rosats i violacis. Arribarà la verema abans que la tardor i els fruits pruïnosos coberts de llevats portaran Bacus de cap mentre la senescència, lentament, s’endurà el protagonisme, i ara els ocres, ara els vermells, ara els marrons, acabaran desfets al sòl.
Vida viscuda que cada any torna, mentre esperem l’aigua.
