Cowocat Rural, Fet al Priorat, La Titaranya. Tres projectes del Camp de Tarragona i Les Terres de l’Ebre que no es coneixen entre ells però tenen un nexe d’unió; la comunitat: de professionals, de veïns, de productors

Cowocat Rural és una xarxa d’espais coworking ubicats en zones rurals Catalunya. Des de Prat del Compte, fins a Guissona, La Seu d’Urgell, Valls, Les Guilleries o Riba-roja d’Ebre. La Titaranya és una cooperativa d’habitatges i locals socials en construcció al barri antic de Valls. Són 3.200 metres quadrats de vida a un centre històric que es queda sense oxigen. Fet al Priorat és una botiga de productes i experiències creada per apropar les vides i la identitat del Priorat a les cases d’arreu.

Feina, casa i menjar. Tres necessitats bàsiques de l’ésser humà. Està a les nostres mans (si tenim aquesta sort) d’escollir com treballem, on vivim i a qui comprem. Està a les nostres mans plantejar-nos una nova relació amb el territori i amb les persones. I sembla que projectes com aquests ens proposen una opció alternativa de consumir, de fer i de ser.

COWOCAT RURAL

“Els espais coworking aporten valor a poblacions rurals i un ecosistema innovador i creatiu aglutinat en un espai físic. Són espais on passen coses”

Cowocat Rural és un projecte que promou l’atracció de capital humà qualificat als territoris rurals de Catalunya, i treballa per retenir aquest talent a través del suport dels seus espais coworking. “Sempre hem defensat que el moviment coworking facilita la creació d’ocupació i el sorgiment de noves oportunitats en aquestes zones”, comenta Begoña García, gerent del CIS Ribera d’Ebre, entitat impulsora del projecte. Com explica Jaume Bages, coordinador de Cowocat Rural: “els professionals que hi treballen són repobladors potencials dels nostres territoris rurals”.

La manera de treballar ha canviat i més encara després de la crisi del Coronavirus. S’ha accelerat i normalitzat el teletreball, i la possibilitat de fer-ho des de casa ha fet adonar-nos de la funció de socialització que compleix  treballar acompanyat. Un dels eslògans de Cowocat Rural és Treballa on vols viure, perquè com explica Jaume Bages: “cada cop més veiem perfils professionals de caràcter tecnològic però també tradicionals, que poden treballar des d’on vulguin. La xarxa d’espais coworking vol facilitar aquest “treballa on vulguis” a través de potenciar espais coworking ubicats en zones rurals. El treball a casa és sovint un pas previ a l’adopció del coworking. Som animals socials”.

La mobilitat dels professionals i la redistribució́ física del talent a qualsevol lloc del món, és una realitat que no podem obviar i que aporta noves oportunitats i reptes a l’entorn rural, que ha d’adaptar-se i estructurar-se per aprofitar-les i ser competitiu i atractiu.  “Els espais coworking són un petit ecosistema d’innovació. Permeten que aquest talent, que aquests freelances, petites empreses o startups, passin a formar part d’una comunitat en la qual el benefici d’un sovint repercuteix en el conjunt, ja que les oportunitats es multipliquen i es retroalimenten”.

Actualment Cowocat Rural agrupa més de 26 espais. Però els coworkings de la xarxa són tant diversos com el país on vivim i les noves necessitats professionals que es dibuixen. Hi ha, per exemple, espais enfocats al coliving, és a dir, a treballar i viure durant un temps determinat en un espai aïllat de la gran ciutat que permet concentrar-se en un projecte concret i estar en contacte amb nòmades digitals d’arreu del món; com Néctar, a les Guilleries. Hi ha altres espais més funcionals però amb un disseny excepcional com Kowo, a Amposta o Palau Cowork, davant de la catedral de La Seu d’Urgell. Aquest últim acull professionals principalment vinculats a l’àmbit esportiu que han trobat en aquesta població del Pirineu el millor lloc per viure i desenvolupar el seu projecte, com Joe Jacobi, medallista olímpic i coach o Albert de Gràcia de Meteopirineus Catalans. “A La Magrana som tots tan diferents! A quina oficina comparteixes espai amb una interiorista, un veterinari, una agent turística de Pirineus, una advocada especialitzada en noves tecnologies o un enginyer expert en indústria 4.0?”, comenta la Marta Conesa, nutricionista del coworking de Valls. I per posar un últim cas, a Olot hi ha un espai ubicat a l’antic Teatre Núria, organitzat de forma cooperativa i amb cantina ecològica, que acull principalment professionals del sector social.  “Els espais coworking aporten valor a poblacions rurals i un ecosistema innovador i creatiu aglutinat en un espai físic. Són espais on passen coses”, explica la Begoña.

Cowocat Rural no només agrupa, forma i promou espais coworking. També lidera projectes innovadors que afavoreixen i faciliten la mobilitat camp-ciutat. “La mobilitat s’ha vist parcialment aturada, però aviat es reactivarà amb el projecte RuralPass, un passaport que permet treballar 3 dies al trimestre en un altre espai rural de Catalunya, o en algun dels Espais Amics de Barcelona”. Així, per exemple, si un professional de La Magrana té una reunió a la capital i li queden dues hores per agafar el tren, pot seguir treballant gratis a CREC Coworking, ubicat al mig del Passeig de Gràcia. O si un coworker de Barcelona passa les vacances a La Garrotxa, pot anar a revisar e-mails al Núria Social.

LA TITARANYA, COOPERATIVA D’HABITATGES

“La proposta de La Titaranya és una lectura territorial als exemples metropolitans de cooperatives d’habitatge.

De la feina a casa, de casa a la feina. La línia que separa els dos àmbits és cada cop més fina, fins i tot més incerta. Els espais es dilueixen i flexibilitzen, es converteixen en estances intermitges, sense murs ni separadors, sense límits clars. Els espais es comparteixen i muten. No només els laborals, també els socials. La Titaranya podria ser un espai més de Cowocat Rural perquè a banda d’habitatges, també planteja espais per empreses o entitats. L’ús que donaran a cada estança d’aquest projecte de cooperativa d’habitatges i locals que s’està creant a la capital de l’Alt Camp, el defineixen els socis de la cooperativa. Tais Bastida, soci de La Titaranya m’explica que “de moment tindrem terrat, espai de rentadores, habitació de convidats, magatzem i també podrem utilitzar els espais comunitaris destinats a entitats, així com l’espai principal, que serà un pati interior de 300m2 obert al públic”.

La Cooperativa, impulsada pel Casal Popular La Turba, compta amb la participació de la cooperativa de crèdit Coop57 i la Fundació La Dinamo, dedicada a impulsar cooperatives d’habitatge a Catalunya. També en forma part la cooperativa de treball de Valls L’Economat SCCL, i ha comptat amb l’assessorament de CoopCamp.

La Titaranya vol ser un revulsiu pel centre històric de la ciutat, molt degradat tant físicament com social. Amb la instal·lació de noves veïnes i entitats es vol dinamitzar socialment el centre històric i esdevenir un exemple per a futures rèpliques, que es podrien ubicar en molts dels edificis abandonats existents.

A Catalunya hi ha una seixantena de projectes similars en marxa però “la proposta de La Titaranya és una lectura territorial als exemples metropolitans de cooperatives d’habitatge. Nosaltres vam veure que en municipis petits no hi havia la massa crítica necessària per tirar-ho endavant i vam pensar en sumar-hi les necessitats de locals i espais socials per a entitats i empreses d’economia social. Aquestes entitats també són sòcies i tenen el dret d’ús de locals i/o d’espais compartits com una sala d’actes, de reunions, magatzem, etc”.

El Tais explica que  a escala europea, per exemple a Dinamarca, “hi ha 125.000 habitatges cooperatius. Altres països com l’Uruguai o Suïssa tenen realitats semblants. Totes les persones que hi viuen tenen garantit de per vida un habitatge assequible i fora de les fluctuacions del mercat i, per tant, de les crisis habitacionals periòdiques. A més les cooperatives d’habitatge tenen fons solidaris, que s’apliquen en les quotes mensuals dels socis, i que serveixen per ajudar a famílies que es puguin quedar sense ingressos, etc. Les cooperatives són comunitats solidàries”

La Titaranya té clar que el seu principal objectiu és garantir la funció social de l’habitatge. Per aquest motiu, el model que utilitza és el de dret d’ús: un model que se situa entre la compra i el lloguer però que assegura una estabilitat de per vida al soci inexistent al mercat de lloguer.  “La propietat és sempre de la cooperativa i els socis tenen el dret d’ús d’un habitatge durant tota la seva vida o fins que vulguin”.  Les cooperatives d’habitatge que coneixem, que no són de dret d’ús, han acabat venent les propietats als seus socis i tot aquest patrimoni ha tornat al mercat, que hi ha reproduït els problemes de sempre (especulació, manca d’habitatge assequible, etc.)”. En el dret d’ús, el soci fa una aportació al capital social similar a l’entrada d’una compra, però aquests diners es retornen quan marxa, només hi són en dipòsit i serveixen per fer front a la inversió de la promoció. El que paga són quotes mensuals, normalment per sota del preu de mercat del lloguer.

FET AL PRIORAT

“Hem volgut fer un amazón prioratí (salvant les distàncies)”

La Titaranya no és només una cooperativa d’habitatges, també és i serà una cooperativa de consum, iniciada ja amb el Grup de Consum La Bajoca, que s’ubicarà als baixos de l’edifici.

Fet al Priorat no és un cooperativa de consum, però en comparteix alguns trets, com que aglutina a petits productors del nostre territori, concretament del Priorat, i en facilita la distribució dels seus productes, serveis i experiències.

Fet al Priorat, neix de la inquietud de Marta Domènech i Jaume Domènech, durant la crisi del Covid-19. “Necessitàvem fer alguna cosa, estar actius, desperts”, comenta la Marta. “El nostre desig era apropar les vides del Priorat a les cases de les persones i vam decidir fer un Amazón prioratí (salvant les distàncies)”.

Però Fet al Priorat no és només una botiga online. Pots comprar-hi vinassos de Venus La Universal o d’Orto vins, però també cremes corporals de vi ecològic de Nina Priorat, o experiències d’enoturisme de l’Hotel Hostal-Sport; perquè a banda de botiga online és també agència turística. “És una web transversal. No compres producte Priorat, sinó experiència Priorat i gent Priorat”. Darrera d’aquesta nova marca hi ha dues persones del terreny que coneixen de primera mà els productes de qualitat que s’hi elaboren, i les persones que els elaboren.

No hi ha territoris millors que d’altres, però és cert que el Priorat té alguna cosa especial i la Marta, cofundadora del projecte, ho té clar: “És la gent, el seu soul, el seu ADN, la seva ànima. Al Priorat sempre hem treballat per mantenir les nostres seves arrels i sempre hem mantingut l’esperit de superació. El nostre patrimoni és la nostra gent i la nostra manera de ser”

Fet al Priorat és un projecte que vol contribuir a un model de desenvolupament rural que preserva i promou els valors d’un territori que aspira a ser reconegut Patrimoni Mundial de la Unesco. “Quan compres a Fet al Priorat t’assegures quelcom més que beure, menjar i viure bé. Fas viable una manera de viure i entendre el món rural i el món actual. Apostes per criteris de sostenibilitat, preserves i fomentes l’autenticitat, la diversitat i les relacions de proximitat”

És cert i compartit que la crisi del Covid-19 ens ha fet pensar i, per voluntat o per necessitat, hem hagut de plantejar-nos noves de formes de consumir i de viure. Treballar des de casa? Viure sol i a la ciutat? Comprar al súper on hi ha de tot i sempre? Potser el que més ens ha salvat ha sigut socialitzar el malestar fent Zooms amb els companys de feina, prendre vermut de Reus amb la veïna de dalt, o trobar la cistella ecològica a la porta del pis. Potser el que ens salvarà seran els llocs (físics o virtuals) que ens recolzin o ens convidin a la reflexió i als vincles, allargant així l’esperit comunitari que va entrar-nos per la finestra durant 3 mesos.  “No sé si hem après a consumir diferent, però el dia a dia torna a empènyer molt fort, perquè a la nova normalitat tornem a fer el mateix, afegint-hi només el metre de distància i la mascareta. Cerc que no s’ha empaltat prou fort la nova normalitat post-coronavirus que imaginàvem tancats a casa”, comenta la Marta Domènech.

Consciència. Voluntat. Necessitat. Potser és el moment de posar més recursos en comú i apostar per treballar, produir i consumir en comunitat.