Després d’haver dedicat els meus dos primers articles en aquest bloc a la COP i com no hi poden haver dos sense tres… Començaré aquest tercer post tancant la trilogia “copera”, i seguiré parlant de mi i de la meva visió de la dona i el món científico-tècnic.
Primera part: COP21
El 22 d’abril, dia de la Terra, en un acte oficial a la seu de Nacions Unides, a Nova York, 174 països (més la Unió Europea) van signar i es van comprometre amb l’acord concretat a París. No entraré en detalls perquè ja hi ha literatura en aquest sentit a la xarxa, com per exemple en aquest web de Conexióncop.
No sé si serem capaços d’evitar que la temperatura del país augmenti 2 graus. En aquestes dues pàgines podeu consultar les temperatures:
A nivell mundial: National Oceanic and atmospheric administration
A nivell local: Observatori Fabra
Gif amb la progressió de la temperatura mitjana mundial: https://uploads.guim.co.uk/2016/05/10/5_9_16_Andrea_TempSpiralEdHawkins.gif
___________________________________________________
Segona part: La dona i el món tècnic professional.
Un cop fet l’apunt ambiental, peermeteu-me que també parli de mi.
Durant els últims vuit anys he estat vinculada al Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) com a membre de la seva Junta, passant per diferents rols això sí; entre d’ells, i coincidint amb els darrers dos anys, el de presidenta. Durant aquest temps he tingut l’honor i privilegi de representar al COAMB i poder col·laborar, treballar i conèixer un munt de persones amb talent, tant a nivell intern, en l’organització, com extern, amb organitzacions col·laboradores. És fantàstic poder relacionar-te amb gent amb talent, i aprendre, i compartir valors, missió i visió de futur.
Entre aquestes col·laboracions, m’han semblat especialment motivadores i engrescadores poder participar de consells, comissions i espais de debat i assessorament de l’administració o d’altres organitzacions on he anat convidada com a representant del COAMB. Malauradament, en alguns d’aquests espais he analitzat els percentatges de gènere-sexe i els percentatges estaven en 15-85% dones-homes.
Arribats en aquest punt pensava, potser és que no hi ha bones tècniques professionals dones com per ser convidades en un grup d’experts/es… o potser són convidades i diuen que no. És un dubte que (encara) tinc? Si més no, és quelcom en el que sempre que puc hi poso atenció, i intenció, doncs des de que tinc aquest càrrec, les meves ànsies de treballar per i per a la igualtat han augmentat, perquè he vist que és necessari, que encara hi ha molt de camí a fer, i crec que en el camp científico-tècnic encara més.
I més enllà de la investigació que tinc pendent, sobre el rol de la dona en el món científico-tècnic, crec que el llenguatge ens condiciona, i encara que, en un primer moment, resulti farragós buscar paraules neutres o doblar el gènere de la paraula que utilitzem, no hi hem de renunciar, perquè no és un tema menor. I també crec que les regles del joc ens condicionen… i així em sembla que ho mostra aquest vídeo, molt clarificador en aquest sentit (són 4 minuts).
Per acabar comentar-vos que recentment, vaig ser convidada a assistir a un acte del Parlament, un cicle de dones, i dedicat a les dones, on es parlava del rol de la dona i la igualtat, així com de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. És un cicle on les ponents seran sempre dones (si no heu fet mai l’exercici, fixeu-vos en quants panelistes de qualsevol congrés o acte del sector tècnic són homes i quantes són dones). No sé si les quotes són la solució, o si hem d’aplicar la creativitat en buscar noves mesures… o si només és qüestió de temps que tot canviï… però espero que aquest cicle i d’altres similars on es plantegen el rol de la dona deixin d’existir perquè arribarà el moment en què ja no es consideraran necessaris, perquè la presència de la dona a tots els nivells i categories professionals s’haurà normalitzat i serà paritària en tots ells. Potser això passarà quan en aquests espais de trobada, els homes acabin configurant el 50% del públic.
Durant la sessió del cicle es van plantejar molts temes interessants, però em quedo amb una de les frases de cloenda d’aquest acte, una frase dedicada a les dones de la sala, i més enllà: “Si us ofereixen un càrrec dieu que sí… dieu que sí…!”
