En les últimes setmanes he pogut participar d’activitats que tot tipus d’organitzacions (administració pública, organitzacions privades, entitats sense afany de lucre, etc.) porten a terme per informar, per debatre, i fins i tot, per dissenyar accions de mitigació i adaptació pel canvi climàtic.
Tothom en parla… el sector ambiental en va ple! La COP21 és aquí! I tothom ja té els bitllets per anar a París!
Però perquè està generant tanta expectació?
A poc menys d’un mes per a què comenci la Conferència de les Parts de Paris (COP21), una de les preguntes que els experts es fan és: s’assolirà l’objectiu de concretar, per primera vegada, un acord universal i vinculant, que permeti lluitar eficaçment contra el canvi climàtic i impulsar o accelerar la transició cap a societats i economies resilients i baixes en carboni?
Abans de continuar però, m’agradaria destacar alguns punts o conceptes, que també podeu trobar al web de la COP21, que ajudaran a ubicar el context:
- La COP és l’òrgan suprem de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que va ser adoptada durant la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro al 1992 i que va entrar en vigor al març de 1994.
- La CMNUCC reconeix l’existència del canvi climàtic degut a l’activitat humana i atribueix als països industrialitzats la responsabilitat de lluitar contra aquest fenomen.
- 196 Estats o Parts han ratificat la CMNUCC.
- La COP21 tindrà lloc del 30 de novembre a l’11 de desembre. I serà la 21a vegada que es reuneixen les Parts.
- Les COP s’han celebrat de manera anual des de la primera d’elles, a Berlín al 1995, promoguda per Angela Merkel, llavors ministre de Medi Ambient d’Alemanya.
- Les decisions només es poden prendre per unanimitat de les Parts o per consens.
Tornant al fil del post… Durant els dos últims anys, des de la COP19 a Varsòvia, s’ha estat treballant en un acord que té com a objecte mantenir l’escalfament global per sota els 2ºC.
Precisament, va ser allà, a Varsòvia, on la Christiana Figueres, costa-riquenya d’ascendència catalana, i Secretària executiva de la CMNUCC va dir: “Som els primers éssers humans que respirem aire amb 400 ppm de CO2”. Afirmació que en Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup d’Experts de Canvi Climàtic de Catalunya, aprofita per concloure que des de que l’Homo Sapiens va aparèixer a la Terra, cap dels seus individus ha respirat a l’atmosfera una concentració de CO2 tan alta com l’expressada.
Potser per aquest motiu, els governs de 196 països del món s’han mobilitzat per tal de plantejar un acord que entraria en vigor a partir del 2020 i que, segons les possibilitats i necessitats de cada país, implica la redacció d’un pla de mesures per a la mitigació o disminució d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’adaptació de les societats als efectes del canvi climàtic ja existents, per a cada un d’ells.
Tanmateix, hi ha dos objectius més que els països que han ratificat la Convenció han de complir. El primer, entregar abans de l’inici de la COP de Paris un recull d’accions de mitigació i adaptació davant del canvi climàtic. El segon objectiu és la mobilització, a partir del 2020, de 100.000 milions de dòlars a l’any per part dels països desenvolupats, tant de fonts públiques com privades, per tal que els països en desenvolupament lluitin contra els efectes del canvi climàtic i puguin tenir un desenvolupament sostenible i just.
Fent un pas més enllà, la voluntat és que la Conferència de Paris enviï als actors econòmics i financers les indicacions necessàries per tal que reorientin les seves inversions, i així iniciar la transició a economies baixes en carboni. Però tot això és teoria (i de fet, la podeu trobar a la pàgina web que he esmentat al principi del post). Anant a quelcom més pràctic, i parlant amb en Sergi Rovira, Assessor en Polítiques Ambientals i observador actiu en diverses conferències prèvies, m’ha plantejat si realment la COP de Paris serà un èxit i s’assoliran els objectius plantejats o si fets com el reinici del procés de negociació a un mes vista de la COP pugui ser un mal auguri.
Prioritzaran els governs estatals les accions per mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic? Prioritzaran els béns comuns? O per contra, seran les ciutats, cada cop amb més protagonisme, els motors de canvi que necessita la situació ambiental actual? Administracions capaces de comprometre’s i de complir aquests compromisos, i fer-ne un bon seguiment.
Mentre aquestes preguntes queden a l’aire fins a què la COP21 finalitzi… Els experts també es pregunten com fer més propera la informació sobre el canvi climàtic als ciutadans i ciutadanes i que s’entengui la importància d’actuar davant dels efectes d’aquest fenomen. La necessitat de canvi i transformació que ens permetrà reajustar hàbits i compensar l’impacte, o efecte catalitzador, que produeix l’activitat humana en els processos naturals de la Terra. Potser depèn d’un i una, de tots i totes alhora.
