Etimològicament, cooperació prové del terme llatí cooperatio, format pel prefix co- (con, reunió, unió), operari (treballar, actuar) i el sufix -ció (acció i efecte). És a dir, cooperació voldria dir l’acció de treballar en comú. En aquest sentit, i segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la cooperació s’ha d’entendre com l’acció col·lectiva que persegueix un benefici comú. O de manera una mica més explicita, tal com diu el Termcat, és l’acció que duen a terme diversos actors de manera conjunta i col·laborativa per a assolir un objectiu que els beneficia a tots[1].
Acció conjunta, col·laborativa i benefici comú ens defineixen un concepte que té en les cooperatives la seva plasmació en l’àmbit socioeconòmic. Així, segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), entenem per cooperativa una empresa formada per persones físiques que s’uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica[2].
Entre els principis que caracteritzen les cooperatives, CoopCat en destaca la democràcia que defineix la seva gestió, la participació econòmica dels socis, l’interès per proporcionar formació i informació als socis, així com la millora de la situació econòmica social, tant dels membres de la cooperativa com de l’entorn comunitari. És a dir, i dit d’una altra manera, adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives, i interès per la comunitat. Els mateixos principis cooperatius proclamats a l’assemblea de l’Aliança Cooperativa Internacional, el 23 de setembre de 1895, a Manchester.
La vigència del model cooperatiu a Catalunya es posa de manifest en les dades de la Generalitat que mostren que un 15 % de la població catalana està vinculada al món cooperatiu, directament, treballant-hi o bé com a socis cooperatius, o com a implicats en cooperatives de consum. Joan Subirats ens recorda que el cooperativisme no és un fenomen nou -i a la comarca en tenim constància d’això, però destaca que en els darrers anys el cooperativisme va agafant uns perfils i unes capacitats d’atracció significatius, que mostren la renovada vitalitat d’aquest fenomen. Però el que és més important és que “més enllà de les xifres i del volum de capital que mouen, el que és significatiu és que (les cooperatives) suposen una altra manera de produir, consumir i relacionar-se, en què les persones són abans que els diners[3]”.
Actualment, les cooperatives són presents en la majoria de sectors econòmics: agroalimentari, bancari, industrial, de salut, d’habitatge, d’assegurances, de turisme, de consum… i també en l’àmbit escolar.
Les cooperatives escolars són societats d’alumnes administrades per ells mateixos, amb l’ajut del professorat, dedicades a desenvolupar petites activitats econòmiques en comú, de manera democràtica. Els infants redacten els estatuts de la seva cooperativa i elegeixen el president, el tresorer i el secretari que formaran part del consell rector. La cooperativa desenvoluparà diferents iniciatives de caràcter productiu i econòmic, com ara la prestació de serveis o la venda de productes elaborats pels mateixos alumnes, que els proporcionaran recursos que els serviran, per exemple, per finançar el viatge de final de curs o altres activitats escolars. Però el més important és la promoció dels valors intrínsecs al fenomen cooperatiu entre els escolars: democràcia, responsabilitat, treball en comú, participació, arrelament al territori, emprenedoria, implicació social, millora de l’entorn…
Al novembre del 2015 va tenir lloc la primera trobada de cooperatives d’alumnes de Catalunya, que va reunir més de 50 cooperatives escolars, que van presentar els seus projectes i van tractar sobre la possibilitat de constituir una federació de cooperatives d’alumnes de Catalunya, cosa que posa de manifest el dinamisme d’aquesta iniciativa.
I ja en l’entorn més proper, una iniciativa a tenir en compte i a estendre al territori és la cooperativa d’alumnes Els Artesans, de l’Escola Sant Roc, de Rocafort de Queralt, que forma part de la ZER Conca de Barberà, que ha permès que tots els nens puguin participar a totes les sortides i colònies que organitza l’escola. Aquesta iniciativa ha fet de les arrels cooperatives del municipi i de la comarca un recurs pedagògic de primer ordre, que permet albirar la continuïtat en un futur proper d’aquesta visió més humana de l’economia.
Arrels cooperatives que neixen amb la constitució de les societats de treballadors agrícoles, exemplificada amb la creació a l’any 1894 de la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberà, i que, curiosament, tenen continuïtat en el present en les mateixes naus que van albergar el primer celler cooperatiu de l’Estat espanyol, amb el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. Aquesta i moltes altres iniciatives arreu del territori mantenen viu i plenament vigent l’esperit cooperatiu a la comarca i en garanteixen la seva pervivència en el futur.
_________________________________________________
[1] http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/190/Fitxes/catal%C3%A0/C/
[2] http://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/el-model-cooperatiu/que-es-una-cooperativa#.VtYQ7OYXLNI
[3] http://www.ara.cat/premium/opinio/Repensar-cooperativisme_0_1115888421.html
