Conviure amb la fauna, replantejar-nos el país

Els que tenim una edat recordem perfectament que en determinades comarques la croada contra la fauna formava part de la normalitat. Abatre ocells fringíl·lids i insectìvors perquè es menjaven part dels fruits dels arbres fruiters, enverinar ocells rapinyaires perquè eren una amenaça per a la caça i l’aviram, parar ballestes i fer una carnisseria d’ocells per pura diversió, tirotejar llops, gats salvatges, fagines i esquirols per simple plaer o per considerar-los competència deslleial…entre d’altres pràctiques similars, eren la quotidianitat als anys 80.

Una pràctica que entroncava amb les activitats subvencionades per la “Junta General de Eliminación de Alimañas”, una institució del règim franquista que patrocinava l’extinció d’espècies a fi i efecte d’augmentar la producció ramadera a les comarques de muntanya. Óssos, llops, guineus, erminis, gats salvatges, martes….eren l’objectiu de les autoritats franquistes,caçadors, pastors i ramaders.

La persecució de fauna ha estat històricament vinculada a diversos paràmetres, des de les supersticions populars fins a competència pels recursos, passant per insensibilitat ecològica i acabant per mala gestió o de vegades simple ignorància o nul·la gestió. La qüestió és que les causes antròpiques, afegides a causes estructurals com ara el canvi climàtic o la destrucció d’hàbitats fruit del creixement econòmic, ens ha abocat a una situació crítica. L’anomenada sisena extinció està directament vinculada a l’anomenat antropocè.

Aquest fenomen no és pas endèmic del país sinó que ha estat una pràctica estesa arreu del món. A Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica…  la pressió antròpica afegida a la crisi climàtica ha fet autèntics estralls i provocat que moltes espècies pateixin una situació crítica o directament hagin desaparegut.

Actualment a Catalunya diversos sectors econòmics com ara la ramaderia (Boví, cabrun, aviram….), la pesca (corallers, pescadors, criadors…) l’agricultura (fruiters, monocultius…) han iniciat una campanya contra la fauna. Alguns corallers reclamen més llicències de pesca, alguns pescadors ataquen els corbs marins perquè diuen que es mengen els peixos, alguns caçadors continuen atacant espervers i alguns ramaders s’oposen aferrissadament a la presència d’óssos, llops i linxs al Pirineu i pre-Pirineu.

Sembla per tant que els enemics de la biodiversitat siguin la població rural, però això no és cert, ni molt menys. Les zones urbanes s’han expandit a Catalunya. Un complex sistema de xarxes urbanes i vies de comunicació han ocupat valls i planes de mig país i la població urbana (el 90%) s’ha escindit del territori i aïllat de la dinàmica natural. La pressió de les zones urbanes i de la població urbana ha desplaçat la fauna a zones més inaccessibles i és paradoxalment la població rural la qui ha d’assumir els costos dels possibles danys que causi la fauna, principalment grans ungulats, grans depredadors, l’ós… Una part de la població urbana, fruit de la pressió que suposa viure en entorns urbans degradats i separats del medi natural, ha idealitzat l’entorn rural i la natura i reivindica una natura verge intocable, on els pagesos i els ramaders son una nosa.

Aquesta situació és injusta, i el país hauria de revisar la seva política de gestió de fauna i tenir una visió més integral. Cal que la població urbana sigui conscient que la seva forma de vida genera uns forts impactes en els ecosistemes. Alhora, la població rural ha d’assumir que la recuperació de la fauna salvatge és una bona notícia per la biodiversitat, no només perquè cal complir amb els convenis internacionals sinó perquè els països avançats aposten per preservar els ecosistemes i els animals que hi viuen. Però cal que aquesta població rural compti amb suport, no només per part de les administracions sinó pel conjunt del país, de la població.

Cal suport econòmic i institucional a les comarques de muntanya però també reconeixement social i assumir que la població rural compleix una important funció social i ambiental perquè sense la seva presència difícilment es podria gestionar un territori que ocupa amplies franges del país (Pirineu, Pre-Pirineu, serralades catalanes….)