Ha calgut una pandèmia mundial perquè els consumidors se n’adonin més que mai de la importància del consum de proximitat en totes les seves dimensions. També perquè el sector vinícola s’esforci amb renovada determinació per fer que el vi català estigui plenament present a l’àrea més poblada de Catalunya. Per això ja es treballa en idees com habilitar un aparador de les denominacions d’origen barcelonines en un lloc simbòlic de la capital, Can Calopa, on s’elabora l’únic vi nascut a la ciutat. Ara bé, hi ha qui està convençut que quan arribi una vacuna per al coronavirus tot tornarà a canviar i poca cosa en quedarà dels anhels de transformació sorgits durant el confinament ordenat per frenar la Covid-19.
Entre els primers reptes del vi català figura ser capaç de seduir encra més a Barcelona i l’àrea metropolitana. El sector vinícola ho té assumit des de fa temps i ja s’havien tirat endavant iniciatives per aconseguir-ho. Sobretot amb jornades de curta duració destinades a un públic amant del vi (winelover), sent el principal exponent la mostra de festes de la Mercè, o amb promocions en botigues especialitzades i esdeveniments enogastronòmics. Excepte la Mercè i alguna gran fira de caràcter professional, el més comú era que totes aquestes iniciatives les fes cada denominació d’origen (DO) pel seu compte i mai havia fructificat quelcom més ambiciós, com crear un espai a la capital catalana com a aparador de vins de totes les DO. Ara la irrupció del coronavirus pot portar canvis. Els consumidors sembla que s’han adonat de la importància del consum de proximitat i el sector vinícola català de la conveniència de treballar unit per arribar als potencials compradors.
La pandèmia pot afavorir que el vi català es retrobi amb els consumidors del seu territori, sent Barcelona l’indret amb més potencial de creixement, però encara fa de mal dir si aquesta ocasió única s’acabarà aprofitant. Del que per ara ningú dubta és que cal adaptar-se al nou context. Els cellers ho han intentat amb la multiplicació dels canals de venda en línia, però això no ha estat suficient. Els restaurants han estat tancats dos o tres mesos i les vendes de vi podrien acabar l’any amb una caiguda d’entre el 20% i el 30%, segons estima el director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Salvador Puig. Tot i això, són moltes les veus que ratifiquen que a hores d’ara el confinament ordenat per frenar el coronavirus ha fet guanyar interès per als productes de proximitat, i entre ells per al vi. Això ha passat bé sigui per les circumstàncies (la proximitat és garantia de proveïment en temps difícils), per activisme o una mica de tot. “Hem de convertir-ho en una oportunitat”, assevera Puig, qui confia que en el fet que “la gent se’n recordarà” que el vi català ofereix proximitat, territori i sostenibilitat, uns conceptes que el director de l’Incavi recalca que estan molt treballats. Una altra cosa és que s’hagin sabut transmetre, o que amb el temps perduri aquest recordatori.
L’interès pel vi català reviscola
Per ara ja s’apunten alguns efectes que ha tingut el confinament en els comerços especialitzats, que acumulen més experiència de treballar en temps de coronavirus que els restaurants. Vinalium té una extensa xarxa d’una vuitantena de botigues, amb una forta implantació a l’àrea de Barcelona. Isabel Cruz, que és sommelier i responsable de formació de Vinalium, diu que durant el confinament han perdut la facturació derivada dels restaurants però han guanyat clients potencials que han consumit a casa, cosa que ha significat que “ha revifat la cultura del vermut”, que més gent s’ha atrevit a saltar la barrera de gastar-se més de 20 euros per a un vi negre i que han registrat un increment del 20% de les vendes de vi català, refermant-se així la tendència dels darrers anys. “Penso que cada cop estem més conscienciats”, assevera.
Wine Palace també ha pres posicions al voltant de Barcelona amb mitja desena de botigues. La cap de sommeliers de Wine Palace, Anna Vicens, corrobora que ara es tendeix a gastar en vins catalans més cars. “Hem venut ampolles que costen de vendre pel seu preu i que només es venien per la campanya de Nadal o per fer algun regal”, constata. Vicens, que també presideix l’Associació Catalana de Sommeliers, defensa que parlar de vins catalans és fer-ho “de proximitat, de producte autòcton i també de qualitat”, i això ho reforcen des de fa temps. També es percep l’interès que susciten amb la recuperació de l’enoturisme. A la masia de Can Calopa de Barcelona, on la cooperativa l’Olivera elabora l’únic vi de la ciutat (DO Catalunya) en plena serralada de Collserola, es confessen desbordats amb la vinoteca. S’hi pot degustar els vins i fer un aperitiu. “Hem hagut de reforçar plantilla perquè no donàvem l’abast”, admet la presidenta de l’Olivera, Maria Dolors Llonch, la qual diu també que alguns vins que costaven més de vendre ara estan tenint tirada, com el Vinyes de Barcelona o els Arraona blanc i negre sorgits de Sabadell. Això no ha impedit una caiguda de vendes globals del 15-18%, si bé en molts cellers aquests percentatges han arribat a ser molt superiors.
De debò que canviarà alguna cosa?
Entre els que dubten que perduri en el temps l’interès que el vi de proximitat ha despertat durant el confinament figura el president de la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat, Sal·lustià Àlvarez, el qual considera que “la situació actual no provocarà grans canvis en els hàbits de consum”. La DOQ Priorat ha preparat uns packs de sis vins per vendre per internet i contribuir a salvar els cellers familiars. Han decidit que d’aquí a finals d’any s’oferiran nous packs cada dos mesos, adaptant-se al moment (l’estiu convida més a prendre blancs i no tant dels negres contundents del Priorat), perquè la iniciativa ha anat prou bé, amb Barcelona i àrea al capdavant de les vendes (també és on hi ha més població). “Pensar que això serà el mercat del futur tampoc creiem que és tan cert”, reflexiona. Àlvarez opina que ara segurament es ven més a Barcelona perquè es deixen de vendre altres productes, però creu que no n’hi ha prou amb oferir proximitat, sinó que al consumidor català se’l guanya amb uns vins que agradin i que generin confiança, o sigui que tinguin credibilitat.
“Guanyarem el mercat local sempre que se cregui la nostra bona feina. No perquè siguem locals la gent ens comprarà més”, sosté, i adverteix que cal tenir present que l’endemà que hi hagi una vacuna el context haurà tornat a canviar. També apunta a aspectes més sistèmics que explicarien per què bona part de les vendes de molts cellers de la DOQ Priorat se’n van cap a l’exportació en comptes de fer-se en indrets pròxims com Barcelona, i no només és una qüestió de preus més elevats que altres vins catalans i de més enllà. “Érem molt exportadors perquè molt mercat nostre a casa estava ocupat per vins espanyols”, subratlla, referint-se als temps preCovid-19. Diu que hi ajuda el fet que les grans distribuïdores estan vinculades a cellers que també són elaboradors de vins en indrets de la resta de l’Estat i als quals prioritzen donar-hi sortida.
Un espai del vi català a Barcelona
Àlvarez és del parer que ara com ara es fa difícil planificar, però ja hi ha accions que miren cap a un futur no gaire llunyà per acostar més el vi català a Barcelona i àrea. Una de les idees en què ja es treballa i que és filla dels temps del coronavirus segueix un camí que encara mai s’ha recorregut, i no perquè no s’hagi plantejat: tenir un espai de referència de les DO que serveixi d’aparador del vi català. Fa gairebé una dècada que ja ho va plantejar Lluís Tolosa, sociòleg i escriptor expert en enoturisme. Va anomenar la iniciativa Catalan Wine House, s’hi va afegir la patronal Associació Vinícola Catalana (AVC), i consistia en un museu de la història del vi a Catalunya, exposició permanent de les 12 DO, una agència de viatges per a sortides al voltant de Barcelona, wine bar, botiga, sala de tast… però mai va fructificar, relata Tolosa. Des de l’Incavi, Salvador Puig assegura que “en cap moment s’ha abandonat el projecte”. En tot cas considera que el que cal és trobar el moment adequat per tenir la complicitat del sector i es compromet a ressuscitar la idea. “Penso que s’hauria d’aprofitar la postcovid per tornar-ho a posar sobre la taula”, diu, i insisteix perquè no es dubti d’aquest compromís: “Farem el que puguem per tornar-ho a posar sobre la taula”.
Per ara el que està sobre la taula té a veure amb Can Calopa. L’Olivera acaba de tancar el conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per seguir gestionant la masia i les vinyes per cinc anys més, i després tenir-ho en cessió d’ús. El projecte no consisteix només a elaborar vi, sinó que té una part d’inserció social, i el nou conveni implica fer més èmfasi en la difusió ambiental, amb una aula per a famílies i grups com ara escoles, però també es planteja fer-ne del vi. S’està parlant amb les DO barcelonines per convertir Can Calopa també en un expositor dels vins que s’elaboren a la demarcació, i d’entrada ho veuen amb bons ulls almenys les denominacions d’Alella, Pla de Bages i Penedès. “Ens agradaria que fos un portal dels vins de la província de Barcelona”, ressalta Llonch. Falta per veure si s’hi afegirien també la DO Catalunya, vins sense DO o els escumosos, amb la DO Cava i la marca col·lectiva Corpinnat. Aquestes dues sembla que han de vèncer algunes reticències a compartir un mateix espai abans d’acceptar ser a Can Calopa.
En tot cas, algunes veus implicades en la iniciativa diuen que la proposta és possible que no sigui una realitat fins a la primavera del 2021, però hi ha moltes més accions a petita escala que es poden fer sense necessitat d’esperar a llavors. La DO Penedès de moment té en marxa la novena edició de la campanya del collarí en vins que es compren en botigues especialitzades, amb el qual es poden guanyar premis com ampolles de vi, i se centra en la difusió a través de les xarxes socials. A la DO Alella també volen reactivar les xarxes socials, mentre que a la DO Pla de Bages no tenen ara com ara cap acció concreta, si bé han sortejat algun cap de setmana d’enoturisme, els seguidors en xarxes socials els han augmentat un 50% i confien en el fet que amb la fi del confinament s’hi acosti més gent de Barcelona, diu la secretària tècnica de la DO, Eva Farré.
Molta oferta enoturística però encara desconeguda
En opinió de Tolosa, “falta quelcom més, doncs realment els catalans no coneixen encara molt bé la gran oferta enoturística que tenim a Catalunya”. Alhora creu que molts cellers que no acababen de donar molt valor a l’enoturisme “ara que s’han quedat buits encara han vist més clar que és un magnífic complement per a un celler quan es desplomen les vendes al canal de restauració i hostaleria”. En tot cas no és per manca d’actius enoturístics. A vegades de molt pròxims, com Can Coll, l’únic celler en actiu de Badalona que elabora vi (l’Orígens blanc i el rosat) sota l’empara de la DO Alella. El propietari del celler, Josep Coll, diu que aquest és un any “semiperdut o gairebé perdut”, però oferiran alguna visita aquest estiu i han fet un vídeo amb el qual procuren sensibilitzar del valor de la proximitat.
D’altres projectes són més ambiciosos, com el celler Alta Alella, també de la DO Alella. Des d’algunes de les seves vinyes hi ha unes magnífiques vistes cap a Barcelona, i amb el programa d’activitats d’aquest estiu volen facilitar l’arribada de visitants de proximitat. N’hi ha una, “Navegar entre mar i vinyes”, que és tota una declaració d’intencions: una sortida en vaixell des de Barcelona al Masnou, trasllat en cotxe des del Masnou al celler, visita al celler amb tast o pla gurmet i tornada al centre de la capital catalana. A partir del 8 de juliol també recuperen les classes de ioga entre vinyes, quelcom que pot ser atractiu per qui enguany busqui desconnectar de les cabòries del coronavirus i el confinament, i des de principis de juny també s’hi pot anar a prendre un vi amb un aperitiu o fer un maridatge. Una altra proposta que s’obre pas és la de Bikemotions, que lloga bicicletes al Penedès (convencionals, BTT o elèctriques) per anar a fer una visita o un tast en un celler. Ester Boada, de Bikemotions, ressalta que la seva proposta és exercici, natura i vi, cosa que coincideix en un moment en el qual “a les ciutats hi ha una ànsia de sortir al camp”. Les rutes parteixen des de l’estació de tren de Subirats i ara prioritzen les autoguiades, i constata les ganes que tenen els usuaris de tastar coses noves. Enguany per a ells serà l’estiu del visitant local i no tant una barreja del de proximitat i l’estranger com solia ser.
Tot és qüestió de creure en un mateix
Malgrat tot, Isabel Cruz de Vinalium creu que ara com ara no es fa prou per acostar el vi català a Barcelona, i pensa que té molt a veure amb l’autopercepció. “Encara aquí a Catalunya no creiem en nosaltres”, sosté, amb algunes excepcions. “Jo admiro la DOQ Priorat perquè realment creuen en ells”, confessa, i fa un suggeriment especialment per a les DO més pròximes a Barcelona. En la seva opinió, haurien de fer més coses a peu de botiga, com ara en el cas de la DO Penedès fer tastos per presentar que també és un indret de negres o fomentar-se més les visites a la DO Alella. “Sabem portar la gent a la Sagrada Família o a la Pedrera però no sabem ensenyar les vinyes d’Alella”, lamenta. També creu que en els bars de la capital catalana hauria de ser relativament fàcil poder prendre tres dels vins emblemàtics d’Alella a copes. No es pot afirmar amb rotunditat, però si n’hi ha algun on sigui possible gaudir-ho deu ser una excepció en tota regla.
A vegades les dinàmiques de les mateixes DO i l’administració no han estat les millors aliades. Anna Pujol és la secretària tècnica de la DO Alella des de fa uns mesos i admet que el coronavirus ha evidenciat “la mancança que hi havia” d’accions per part de la DO. Per això treballen en un pla en el qual figura ser més presents a la capital catalana. “Sabem que la DO Alella és una de les grans desconegudes a Barcelona”, reconeix, fins al punt que “hi ha moltes botigues especialitzades que inclús no tenen ni com a referència la DO”, i per això volen intensificar-hi els tastos o tornar a fer fires professionals a la ciutat, a més de quelcom senzill però irrenunciable avui en dia com actualitzar el web de la denominació. Dels vins joves encara apareixen les referències del 2015. A Enoturisme d’Alella remen en el mateix sentit, afegeix Rebeca Ruiz, i han difós un vídeo amb un missatge dirigit als barcelonins: “Després del confinament et mereixes un oasi a 20 minuts de Barcelona”.
A més, l’Incavi i les denominacions treballen en la campanya per difondre el vi català aquest estiu, a la qual la Generalitat aportarà com a mínim 100.000 euros i les DO, 25.000. La idea és arribar sobretot a l’àrea metropolitana i als joves, i comença per les xarxes socials. El camí per consensuar-la no ha estat exempt de recels i encara falta tancar alguns serrells, però Puig s’escuda en el fet que “durant la Covid era difícil donar respostes a certes urgències que realment no era factible poder fer”. El temps dirà si el sector vinícola és capaç de remar amb més unitat i això facilita que un dels efectes del coronavirus hagi estat fer que el vi català i Barcelona es retrobin. Amb tot, que la Covid faci valorar més el vi de proximitat no deixa de generar esperances i dubtes alhora, com expressa Roger Bas, comercial de l’Olivera: “Em temo que pot haver-hi una moda i que pot passar ràpidament, però espero que sigui una tendència que vingui per quedar-se”.
_____________________
Amb el suport de:
_______________________
Fotografia de portada: Alta Alella
