La paraula compromís té la seva arrel etimològica en la paraula llatina “compromissum”, formada per “com” (mutu) i “promissum” (promesa). És a dir, literalment significa “promesa mútua”, però entesa com una obligació que sorgeix de forma voluntària entre dues persones.
De fet, les tres primeres accepcions de compromís recollides al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans tenen a veure amb el món dels litigis o dels acords legals. Així parlem d’establir un compromís, signar un compromís o resoldre un arbitratge amb un compromís. Aquesta acció molt sovint acaba en un document on es recullen les obligacions i els drets que accepten les parts que signen un acord, i això ens porta a la següent accepció de la paraula en qüestió.
Així, veiem com la quarta accepció recollida al DIEC defineix el compromís com “l’obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. (Tenir un compromís. Complir un compromís.)”. És a dir, ens remet a un acte voluntari pel qual dipositem la nostra voluntat en una altra persona, en un equip, en un projecte, en una idea… amb la voluntat de mantenir-nos-hi fins que no acomplim els termes acordats. No estem parlant de col·laborar amb alguna cosa, sinó de posar-hi l’ànima. Té a veure amb la nostra íntima voluntat d’implicar-nos en una tasca de tot cor, amb voluntat de deixar-nos-hi la pell. Però també de sortir de la nostra zona de confort, d’assumir riscos, amb coratge i confiança en un mateix i en els altres.
Tanmateix, les dues darreres accepcions del DIEC en relació amb la paraula compromís, malauradament, contenen un tarannà negatiu, d’incomoditat, d’incapacitat d’afrontar la situació (Posar algú en un compromís. Estar, trobar-se, en un compromís) o d’obligació (Un convidat de compromís. Posar cura en una feina de compromís.). I això ens porta també a assumir que el compromís és una implicació voluntària, i que també és important saber dir no quan sigui necessari i no fer les coses per obligació sinó per convicció.
Com hem dit, el compromís aniria més enllà de la simple col·laboració. Manllevant una metàfora trobada a la xarxa , ho podríem exemplificar de la següent manera: en l’elaboració d’un suculent esmorzar d’ous ferrats amb bacon, queda clar que el porc s’hi ha compromès, mentre que la gallina només hi ha col·laborat. Literalment, podem dir que el porc ha posat tota la carn a la graella, mentre que la gallina només ofereix una part del seu temps.
El compromís amb les persones, les causes, les idees o els territoris comporta una implicació personal amb els objectius a assolir i és un motor de canvi i progrés a tots els nivells, tant individual com col·lectiu. Són moltes les persones que es comprometen per millorar el seu entorn quotidià, per preservar el paisatge i la biodiversitat, per promoure un creixement sostenible o una societat més justa i solidària, entre molts temes. Moltes persones, agrupades en associacions o de manera individual, que creen una atapeïda xarxa de relacions, de complicitats, de col·laboracions… i que assumeixen un compromís amb la societat i amb el territori en què han decidit viure. En definitiva, compromís i progrés social estan intrínsicament relacionats.
Una mostra clara d’aquesta implicació voluntària la veiem en la mateixa web de la Conca 5.1 amb un gran nombre de persones que dediquen una part del seu temps a reflexionar i a l’elaborar propostes per promoure el desenvolupament econòmic i social del territori. Aquest sí que és un veritable compromís per la Conca.
________________________________________
[1] http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=comprom%EDs
[2] http://racodelacoach.blogspot.com/2011/10/etimologies-molt-humanes-el-compromis.html
