Estic deixant la meva addicció al mòbil…
Quan vaig rebre el meu primer informe setmanal d’ús del mòbil, em vaig espantar! A diari, em connectava 4 hores, amb 169 consultes de mitjana per dia!! Ara porto dues setmanes disminuint la meva connexió setmanal en un 20%!! I’m so proud!!
Com ho he fet? Doncs… d’un temps ençà, intento no mirar el mòbil en tot un trajecte de metro, per exemple. Així que per passar l’estona observo a la gent… i tothom està mirant el mòbil. Veig com un munt de persones estan compartint informació, sentiments, missatges o simplement fent temps gràcies als smart phones… Ni tan sols la crisi econòmica que “patim” des del 2008 ha aturat aquesta gran immersió “mobilística”! I pel Mobile World Congress (MWC) de Barcelona veurem tots els metros plens de persones, majoritàriament homes, amb les seves acreditacions penjant del coll.
Cada cop més la nostra societat desenvolupa els seus serveis al voltant de la tecnologia mòbil. Una tecnologia que evoluciona ràpida i vertiginosament. El seu pes lleuger i la cada cop més duradora bateria, ens permet gaudir de més utilitats i serveis, fer més activitats i convertir-se en una eina imprescindible i atractiva en el nostre dia a dia. Avantatges per a l’acumulació d’energia cabdals pels equips electrònics, com ara ordinadors o telèfons mòbils, però també per a la nova generació de vehicles privats, els vehicles elèctrics que estan entrant amb força al mercat donada les restriccions i propera prohibició dels vehicles de motor amb combustibles fòssils.
Però tota part té una contrapart… Enfront de tots aquests avantatges en el nostre quotidià, trobem el perjudici social i ambiental que genera l’obtenció dels minerals que s’utlitzen en portàtils, smartphones i vehicles elèctrics (or, diamants, estany i coltan, un mineral híbrid d’on s’extreu la columbita i la tantalita) en països com la República Democràtica del Congo (RDC).
Aquest estiu, en Xavier Aldekoa va publicar 3 articles a La Vanguardia que ens expliquen la realitat de la República Democràtica del Congo, el país amb la major reserva de Coltan del planeta (el 80% de les reserves mundials).
Motiu de guerres i conflictes armats, motiu d’assassinats.
Abusos sexuals, violacions i violacions dels drets civils, en especial sobre les dones.
Abusos, violacions, esclavisme, explotació infantil i nens soldats. A
És per la seva feina durant els 20 últims anys a la clínica que va crear per ajudar a les dones que han estat violades i mutilades per culpa dels conflictes existents a la RDC que al 2018 s’ha atorgat el Premi Nobel de la Pau al Doctor Denis Mukwege. Durant el seu discurs va denunciar que la causa fonamental del conflicte bèl·lic és la riquesa mineral del seu país, i va recordar que cotxes, joies i telèfons mòbils contenen minerals extrets en condicions inhumanes i sota intimidació i abusos sexuals constants.
Danys ambientals i per la salut de les persones, danys en l’essència de la humanitat que qualsevol que els escoltés voldria oblidar-los per sempre més. Que ens sembla que ens queden molt lluny, però que estan presents en el nostre dia a dia.
I jo em pregunto què puc fer.
Potser el Mobile Social Congress que se celebra simultàniament al MWC podrà il·lustrar-me més, però mentrestant us explico el que he trobat.
He estat buscant informació sobre els fabricants i l’origen dels materials que s’utilitzen majoritàriament per fabricar ordinadors, mòbils i vehicles elèctrics: l’estany, el tungstè, el tantali i l’or. TheEnoughproject, és una entitat preocupada per acabar amb els conflictes que succeeixen a Àfrica, que va publicar aquest informe al 2017, el qual ens indica quines empreses implementen polítiques per garantir que les seves cadenes de proveïment no participen dels conflictes al Congo.
Per altra banda, si volem quelcom més alternatiu, en el cas de l’smart phone, també podem comprar el fairphone, que garanteix l’origen d’extracció dels minerals que utilitza, així com es preocupa de facilitar la reparació del mòbil en cas de necessitar-ho, i no promoure el canvi integral de l’aparell.
Per acabar de tancar el cercle, i un cop ja no podem allargar més la vida útil dels mòbils, existeixen projectes que ens permeten reciclar els materials dels nostres mòbils com el MOBILITZA’T PER LA SELVA. Entitats com l’Institut Jane Goodall, tant ens permeten reciclar els nostres mòbils, com conèixer en profunditat l’origen del conflicte entre les mines de coltan en relació als bonobos, goril·les de muntanya i ximpanzés.
I fins aquí arriba el que penso que està en la meva mà directe. Decidir o no quina tecnologia compro, i prendre la decisió més enllà dels aspectes econòmics, i incorporar els ambientals, els socials i de governança.
Cert que l’administració, o les pròpies companyies, podrien fer encara molt més, i garantir l’accés a aquesta informació de manera fàcil, igual que podem llegir els ingredients dels aliments i ajudar-nos a triar quin és el que més ens convé. Normativa que obligui a informar dels materials dels equips electrònics; que especifiquin si porten Coltan i altres minerals, els grams que n’utilitzen i la procedència dels mateixos, que obliguin als fabricants a obtenir aquests materials sota el paraigües i garantia de l’acompliment dels Drets Humans.
El meu desig per aquest 2019 és que una lluita tant llunyana físicament, però propera a la vegada, ens la podem fer nostra. Com deia el capità Enciam: “Els petits canvis, són poderosos”.
