Aquesta estratègica collada prop del nucli de l’Hospitalet de l’Infant ha estat protagonista de fets històrics des de l’època dels romans fins a la Guerra Civil.
El Coll de Balaguer, al terme municipal de Vandellós – l’Hospitalet de l’Infant podria ser un lloc emblemàtic a la comarca del Baix Camp com ho és la Mola de Colldejou, els avencs de la Febró o la Mussara al terme municipal de Vilaplana. Malauradament els ‘avenços’ de la societat han provocat que aquest històric pas natural entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre o entre les ciutats de Barcelona o València, si fem més ampli el nostre punt de mira, pràcticament hagi desaparegut si l’imaginem com era antigament. Avui, només tancant els ulls i fent un exercici d’imaginació prou arriscat podem intuir com era aquest paisatge i el significat real d’aquest pas natural que comunicava el nord amb el sud evitant endinsar-nos cap a l’interior i pel qual hi passaven els viatgers a peu, a cavall o en diligència, molt abans de l’arribada del ferrocarril i del cotxe.
Aquesta collada situada a tocar de la costa i de les platges de l’Hospitalet de l’Infant, de poc més de 150 metres d’alçada, va ser considerada durant centenars d’anys un punt estratègic per la comunicació a les nostres comarques, ja abans de l’arribada dels romans. La seva importància la constata avui en dia la quantitat d’infraestructures que hem de salvar per arribar-hi a través de ponts i túnels per no topar-nos amb l’Autopista Ap7, l’autovia A7, la N340, el Corredor del Mediterrani o la via del tren entre els pocs metres que separen la muntanya de los Dedalts i la Rojala.
A l’actualitat, on nosaltres només hi veiem un simple camí pedregós rodejat de molt poca vegetació, s’hi intueixen les restes del que podria ser un castell àrab del segle X, situat a tocar del traçat de l’antiga Via Augusta, una via de comunicació que centúries abans havien traçat els romans en la seva conquesta de la Península. És aquí on podrem tancar els ulls per imaginar com hi circulaven els legionaris romans per aquestes voltes tan ben conservades avui en dia gràcies a la seva reconversió en Camí Real per Carles III al segle XVIII. És en aquesta època quan comencen a aparèixer els bandolers que s’amagaven a les muntanyes de Vandellòs i atacaven els viatgers que circulaven amb dificultat salvant el desnivell dels camins del Coll de Balaguer per endur-se’n els diners o les mercaderies, igual que també ho feien els pirates que amarraven les seves embarcacions a les platges properes. Ja l’escriptor Lope de Vega, l’any 1610, parlava dels perills de passar del Coll de Balaguer. L’empresa de turisme actiu Saltum Història Viva, dirigida per Jordi Solé Jiménez, organitza unes interessants visites guiades a la zona del Coll de Balaguer i a d’altres punts d’interès del municipi. Precisament la paraula Saltum ens identifica una mansió situada al nord del Coll de Balaguer i avui totalment perduda que servia d’allotjament pels viatgers que circulaven per aquesta ruta. La Batalla del Coll de Balaguer a la Guerra dels Segadors l’any 1640 i la posterior Guerra del Francès al primer terç del segle XIX va acabar destruint un castell que data del segle XIII i altres construccions que només amb excavacions arqueològiques es podrien localitzar.
L’actual Coll del Balaguer, al qual li manca una senyalització i per això cal saber orientar-se, ens ofereix una privilegiada vista cap al sud que ens permetrà contemplar el Delta de l’Ebre si el dia és clar. Aquesta mateixa visió era la que tenien els canons defensius de l’exèrcit de la República, les fortificacions antiaèries o les bateries de Cala d’Oques, preparades per evitar una invasió marítima. Des del Coll de Balaguer es té una excel·lent vista d’un espai conegut avui en dia com a Pitrassa, on hi trobem situada una espectacular bateria d’artilleria -accessible per la pista que porta a l’antiga pedrera- rodejada de búnquers de formigó.
El llibre recentment publicat ‘La Guerra Civil al Coll de Balaguer’ (Arola Editors) d’Alfons Tejero, Jordi Solé, Joel Ametlla i Adrián Cabezas, ens detalla perfectament tot allò que va ocórrer durant els tres anys de la Guerra Civil a la zona, uns fet que havien quedat quasi oblidats davant de la més ‘mediàtica’ Batalla de l’Ebre i que ara estan despertant la curiositats dels propis ciutadans de la zona i també del turisme interessat en la Guerra Civil, que és nombrós.
Per contemplar de prop el minuciós treball defensiu haurem de tornar a agafar el cotxe i baixar a tocar de l’antiga Nacional 340 on el general Vicente Rojo hi va fer construir amb presoners del bàndol nacional d’un camp de concentració situat molt a prop una línia defensiva de trinxeres, punts d’observació, polvorins, iglús, refugis, i nius de metralladores que no van arribar a utilitzar-se perquè la batalla es va traslladar a la Terra Alta i la Ribera en la cruenta Batalla de l’Ebre. Durant prop de sis mesos, entre la primavera i a l’estiu de 1938, uns 3.000 presoners arribats des de la Model de Barcelona i de Sant Miquel dels Reis de València a l’anomenat Camp de treball número 2 de l’Hospitalet de Mar, van construir totes aquestes fortificacions que avui podem contemplar. L’any passat Jordi Nitsal i Rafert en va publicar un llibre, El camp de treball de la falç i el Martell, editat per Salòria Edicions, sobre aquests presoners i la seva odissea.
Abans de tornar cap a casa val la pena encara endinsar-nos pel barranc de la Batalla, molt a prop de les centrals nuclears de Vandellòs, fins a acostar-nos al pont del segle XVII perfectament visible que permetia salvar el dificultós pas cap al Coll de Balaguer. I si encara tenim ganes de continuar per la zona, la platja del Torn amb el seu illot és un altre clàssic que no hem de descartar. Si hem oblidat la roba de bany a l’estiu, no serà necessari fer mitja volta, perquè la del Torn és una platja naturista, una de les poques de les nostres comarques. Si preferim anar a una platja convencional, l’Hospitalet de l’Infant ens ofereix altres opcions igual d’interessants i espectaculars, com la platja de l’Arenal, la Punta del Riu o la de l’Almadrava, situada al sud del municipi.
________________________________________________
Amb la col·laboració de:
