Coherència i actitud!

Pioners i consolidats (III): Escoda Sanahuja i Celler Jordi Llorens

“El que hi ha dins és el que valoren els meus clients, aquest és el millor premi”
Jordi Llorens

“Jo vaig aterrar aquí per la meva dona.” Amb aquesta declaració, Joan Ramon Escoda del celler Escoda Sanahuja enceta una conversa a tres bandes conjuntament amb el Jordi Llorens del celler del mateix nom. Quan comencem a parlar, podem intuir que aquesta serà una conversa d’aquelles que ens dóna molts titulars, que ens aporta reflexions que surten de l’opinió generalitzada de la majoria dels cellers de la comarca i d’arreu del territori.

DSC_0083En Joan Ramon Escoda pren la iniciativa, doncs, per parlar-nos dels seus inicis, del seu primer contacte amb el món del vi. Va estudiar enologia i, arran de la procedència de la família de la seva dona, que tenia terres a Prenafeta, es va adonar que es tractava d’una bona zona, poc coneguda, però amb molt potencial. “Fem alguna cosa o què?!” es va preguntar ell. I, dit i fet, va decidir apostar per elaborar vi en aquest indret. A la primera anyada, la del 2003, la segueixen dotze veremes fetes en aquests terrenys.

Des del primer moment, Escoda va decidir que elaboraria vins naturals, una experiència gratificant, però “molt dura al principi, va ser un xoc a nivell comercial!”. Aquesta tipologia de vins ha anat guanyant reconeixement en els darrers anys i avui en dia sembla que donar-los sortida és sensiblement més fàcil. Tal com explica Escoda, “anys enrere no se’n parlaven d’aquests vins; ara la cosa ha canviat, el temps ens ha donat la raó!” En la primera anyada del celler es van comercialitzar 4.000 ampolles, d’un negre Pinot Noir i d’un negre de Merlot. L’any 2006, va començar amb els vins blancs. Avui, la producció ha crescut fins a les 60.000 ampolles. Pel que fa a les varietats utilitzades, són moltes i diverses. En les blanques, trobem la Parellada, el Macabeu, Garnatxa blanca, Sumoll blanc i Chennin blanc. En les negres, treballen amb Garnatxa, Carinyena, Pinot Noir, Sumoll negre, Cabernet franc i Merlot. Actualment els productes que tenen al mercat són tres vins blancs i quatre de negres sota els noms de Els Bassotets, Els Bassots, La Llopetera, Coll del Sabater, Les Paredetes, Nas del gegant i Mas del Gallo.

Tot seguit agafa la paraula el Jordi Llorens a qui també demanem que ens expliqui els seus orígens i el perquè de la seva entrada en el món del vi. Ens comenta que l’any 2000, es dóna d’alta a la pagesia, però no és fins l’any 2008 que inaugura el celler, “en veure que portant el raïm a la cooperativa el negoci era inviable”. Comença amb una producció de 1.000 ampolles que poc a poc ha anat incrementant-se fins arribar a les 12.000 ampolles.

DSC_0084Llorens és la vuitena generació que treballa de forma contínua la terra i la vinya. El seu objectiu és “recuperar la cultura de treball que es feia aquí, tant al camp com al celler”. Per això està decidit a estudiar i recuperar les varietats històriques de la zona. “He aconseguit localitzar 100 varietats a la Conca de Barberà”, afirma Llorens. Aquesta gran diversitat demostra que la Conca de Barberà ha rebut la influència de molts racons. La riquesa de varietats és “un tresor, un patrimoni, un llegat nostre que està proscrit!” Les varietats que treballa Jordi Llorens són el Macabeu, la Parellada, el Moscatell i el Sumoll blanc, pel que fa a les blanques, mentre que en les negres es decanta pel Cabernet Sauvignon, la Garnatxa, el Sirà, el Sumoll negre i el Bobal. Pel que fa als vins que elabora, en trobem de blancs, com el Blanc 5.7, el Blanc d’angerra, el Blankaforti, o pel que fa als negres: El Tossut, Seleksió, Atikete i el Brutal, un vi ancestral del qual només en fa 300 ampolles. De les produccions dels anys 2012 i 2013 no li queda res, ho té tot venut. Només té alguna ampolla de l’any 2010 i 2011. “Aniré creixent en funció de la demanda, però passet a passet, és una aventura emocionant!” exclama Llorens mentre se li escapa un somriure.

Escoda, al principi ho venia tot a fora de Catalunya. Actualment les vendes s’han equilibrat; un 60% de la producció es ven a fora i un 40% aquí. Exporta per tot Europa, Estats Units, Canadà, Singapur o Honk Kong. Les xifres de vendes es repeteixen amb els mateixos percentatges en el cas de Jordi Llorens, un 40% aquí i un 60% a fora. Pel que fa al mercat nacional, Barcelona, és on es troba el client més important, tant per un com per l’altre.

DSC_0060Amb dos dels elaboradors clau de vins naturals de la comarca, no podíem deixar de parlar del debat entorn al tema dels vins naturals, ecològics o la biodinàmica… Tant Escoda com Llorens coincideixen en afirmar que el canvi més important en el consum d’aquests productes s’ha produït a Barcelona i els seus voltants. “La demanda de producte ecològic, en general, amb tots els productes alimentaris, ha anat creixent. Hi ha un canvi de consciència, això ha fet que més gent ho practiqui” afirma Escoda-Sanahuja. Aquesta és una tendència a nivell mundial, que ha fomentat un increment del consum i dels cultius arreu.

En relació a les diferències en la denominació de vins ecològics o biodinàmics, Joan Ramon Escoda vol aclarir els termes que s’utilitzen per adreçar-s’hi: “L’agricultura és biodinàmica i els vins són naturals. La biodinàmica és un concepte de l’agricultura, no de vinificació, ni de vi ni res.” Jordi Llorens fa vins ecològics. Aquest és el tercer any que fa alguna cosa de biodinàmica, però no encara plenament, tot i que assegura que arribarà aviat. Certifica la terra com ecològica, té donat d’alta el celler, però no posa res a l’etiqueta del vi; “Considero que un logotip no fa ni deixa de fer! A més, m’estalvio taxes, tràmits i problemes a les aduanes quan el vi surt fora” argumenta Llorens. “Els clients ja saben el que vénen a buscar, el que hi ha dins a l’ampolla és l’important juntament amb la persona que l’elabora.”

DSC_0065“Jo he passat per totes les fases però ara ja no certifico res, poso el nom del vi i res més” confessa Escoda. Afegeix que el qui compra els seus vins no ho fa perquè hi digui ecològic o hi posi DEMETER, sinó que ho fa perquè li agrada o perquè el ven bé, en el cas de restaurants i botigues. Tot seguit ens confessa una primícia dient que justament aquell mateix dia s’ha donat de baixa de DEMETER Internacional. “Mai he volgut posar això per veure si venia més, però cadascú que faci el que vulgui. Per mi el més important és conèixer el productor” conclou Escoda.

Una altra cosa en què coincideixen tots dos cellers és que el seu nom de pila és el nom del celler. “El nostre nom va davant el celler, allò que surt del celler forma part de tu mateix, no tens res amagar. Aquesta sinceritat és el que troben després els clients” apunta Jordi Llorens.
Reprenent l’auge dels vins naturals, cal dir que en els dos últims anys hi hagut un boom: “tothom va boig buscant-ne” afirma Escoda. Jordi Llorens, en la línia de l’experimentació amb aquest tipus de vins, ens explica el treball que està fent amb àmfores, un material que dóna molt bons resultats. També experimenta amb fusta: “L’inoxidable pel dia a dia a la verema va molt bé, però per la criança ja hi ha vins que es mereixen posar-lo amb altres materials. També m’agrada molt treballar en bóta.” L’elaboració dels seus vins la marca aquesta premisa: “L’únic que em demano a mi i als meus amics és que siguin coherents!”

Els vins naturals són el futur, asseguren tots dos, ara sembla una moda, però és molt més fort que una moda, no només amb els vins, amb tot, a nivell de consciència de ser més humil, de respecte a la natura. “Els únics vins que són realment autèntics de la Conca de Barberà són els vins naturals de la Conca de Barberà, que són els que surten tal com són”, asseguren tots dos. Escoda va més enllà i apunta: “Tot el que està modificat i amb uns paràmetres concrets és igual d’on vinguin, perden tota la identitat.”

DSC_0069Escoda i Llorens, però, coincideixen més enllà de la manera d’entendre l’elaboració del vi. Tenen una opinió segurament molt diferent als diversos cellers dels quals hem anat parlant respecte les DO i la seves funcions i utilitat. Joan Ramon Escoda, de nou, pren la paraula per valorar-les: “A mi m’agrada que el vi reflecteixi d’on ets, però el concepte DO per mi és totalment absurd tal com està avui en dia, no té cap sentit, no dóna cap prestigi al vi! A nivell orogràfic, climàtic, podríem trobar llocs molt diferents, tipus de sòls diferents… Si es vol fer una DO, s’ha d’acotar molt més i s’ha d’aprendre dels francesos que fa més anys que ho toquen! A mi el que m’importa és la persona, el vi que fa amb les seves vinyes i ja està. Si és Conca, Conca, si és Montsant, Montsant, si és Borgonya, Borgonya, no estic en contra de les DO, però s’hauria de fer molt millor, que tingués sentit!”

521703_484204258280617_883177699_nPer la seva banda, Llorens afirma que: “Avui la DO ha agafat el paper del terroir de França sense fer el que han fet a França, que és la inversió que trepitgen els nostres peus, quines plantes van bé en aquests terres que hem de saber com són, com es vinifica després, quin clima permet, quines varietats i a on. Sense fer una inversió inicial per definir terroir, sense fer això, avui la DO ha agafat el concepte terroir i és una postal. La gires i no hi ha res al darrere. L’extrem és la DO Cava, on s’estan venent caves a menys d’1€! Perquè jo tinc un projecte personal i amb aquest projecte tires endavant. Avui la DO no té sentit, cap ni un tal com s’està portant, però aquí i a França! Jo venc el meu vi perquè és natural, es dóna per fet que és ecològic, no els preocupa si ets en una DO o no… El plantejament d’una DO no ha de ser alguna cosa burocràtica i de gestió de taxes!”

A la última edició de la Llista Parker, un bon grapat de cellers sense DO van aconseguir bones puntuacions, entre ells el de Jordi Llorens que ha aconseguit 91 punts pel Blanc d’angerra, 90 amb el Blanc 5.7 i 89 amb l’Atikete i 88 amb el Blankaforti.

“Perquè creieu que el Trepat ha arribat fins als nostres dies, quan és una de les varietats testimonials que es cultivaven antigament?” pregunta Jordi Llorens. Ell mateix es respon: “Ha sobreviscut perquè és una varietat molt productiva, es pot fer blanc, rosat, cava…”. A més, en paraules d’Escoda,“El Sumoll té molt més caràcter que el Trepat! És una varietat que era típica de la Conca de Barberà i no s’ha posat de moda com el Trepat!”. Tots dos han plantat Sumoll i l’utilitzen en els vins que no són DO Conca de Barberà, ja que no està reconeguda en aquesta denominació.

DSC_0093Jordi Llorens també destaca una altra varietat que no està recollida a la DO Conca de Barberà, però que ell utilitza i valora molt com és el Bobal, una varietat austera, rústica… “Un 2 o 3% en un vi, marca tant el caràcter del vi, és un dels millors vins que he fet mai!”, exclama Llorens que afegeix com a positiva la biodiversitat de l’arc mediterrani: “Què passa amb la vinya al mediterrani? La diversitat de varietats per fer vi també és alta! Fixeu-vos que les DO, en contra, van en busca del monovarietal, eliminant una de les característiques del mediterrani, la diversitat. Només cal imitar la natura”.

“És el tresor d’aquelles varietats que eren minoritàries que han coexistit al llarg dels segles, que s’han conreat i ha vingut no se qui de l’INCAVI o de la DO i ara no es pot posar, però aquelles varietats que vénen de França o Itàlia aquelles sí! Els clients del vi busquen que siguis del lloc on estàs treballant i aquestes varietats que són tresors, pràcticament les hem perdut, gràcies a la uniformització i d’una cosa que no pot ser uniforme; DO “Les vinyes velles estaven molt barrejades de varietats, ja feien el cupatge a la vinya” recorda Escoda-Sanahuja.

Els dos es consideren una mica els rara avis de la comarca. “Jo sóc molt jo, cada vegada més” reconeix Escoda. Tot i això vol deixar clar que respecta a tothom, només vol que el respectin a ell. “he après de tothom” afegeix Llorens “Sóc un més, ser coherent és una actitud, és difícil i cal treballar-la!”

DSC_0116Finalment repassem les importants novetats que es produiran al celler Escoda Sanahuja els propers mesos. Per una banda l’estrena d’un celler nou i per l’altra banda l’obertura d’un restaurant KM0 a les mateixes instal·lacions del celler. Estarem ben atents a totes aquestes novetats i en parlarem més a fons.

Acabem passejant entre les vinyes d’Escoda Sanahuja a Prenafeta, una passejada que tanca la conversa amb dues persones de les que sempre aprens i de les que et fan repensar totes les estructures que tenies per segures. Dos persones que han fet el seu camí i gràcies a la tenacitat, la coherència i l’actitud han aconseguit fer-se un nom al món del vi i posicionar la Conca de Barberà en el mapa dels vins naturals i de l’agricultura ecològica i biodinàmica. Per molts anys!

________________________________

Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/

Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/