Clara Ballarà: “El món rural està ple d’estereotips i encara costa canviar-los”

La Clara Ballarà Sampera porta des de fa uns anys les regnes a un negoci familiar de més de 30 anys de dedicació a la producció de vedella. Jove, de 30 anys, i dona, trenca mites cada dia treballant en una explotació d’una quarentena de vaques, bous i vedells que pesen fins a 600 quilos. Tot i els moments difícils, com aquest 2020 per culpa del Covid-19, ella és feliç amb la seva feina, que li permet viure a Cardona (Bages). “Poder treballar en contacte amb animals, a l’aire lliure i amb els meus horaris no té preu”, destaca.

  • És fàcil per una dona treballar en un món, a priori, tan d’homes?
  • No, et trobes amb bastants entrebancs. N’hi ha de físics, està clar, perquè per molt que ens hi esforcem les dones no tenim la mateixa constitució i tenim més limitacions físiques que ells. Amb la maquinària que hi ha a dia d’avui tenim més facilitats però la ramaderia continua sent una feina física. A banda d’això, al ser un món predominat per homes, hi ha qui té la mentalitat més tancada i algun cop et trobes amb algunes reticències. Potser costa més guanyar-te la confiança dels que no et coneixen…
  • Això no només passa a les dones ramaderes, oi? És cosa de tot el món rural.
  • Sí, és un món ple d’estereotips i encara costa de canviar-los. Suposo que depèn del bestiar que tinguis encara es nota més. De dones que tenim vaques i vedells a Catalunya en som molt poques: de la meva zona només en conec una altra. En general, les dones treballen més amb cabres, ovelles, porcs, però al món del boví no. Es tracta amb animals més grans, d’uns 600 quilos, i es pot dir que perillosos, i per això som molt poques dones al sector.
  • Us ajuda a estar unides les xarxes socials?
  • Sí. A mi no m’agraden massa les noves tecnologies, però ser-hi va molt bé per si tens dubtes, per ajudar a altres companyes i a conèixer més gent i projectes.
  • Quan eres petita ja et veies treballant en aquest món?
  • El meu pare era pagès i quan es va jubilar jo vaig agafar el relleu. Jo havia estudiat magisteri però a l’acabar i veure que el meu pare ho deixava va sorgir la possibilitat i em vaig ficar jo al capdavant del negoci familiar. No vaig arribar a exercir de professora, vaig acabar la carrera i ja vaig venir cap aquí.
  • Què és el que més t’agrada de la teva feina?
  • El contacte amb els animals, fer-la a l’aire lliure i poder organitzar-me els meus horaris. Això no té preu per mi. Sóc feliç amb el que faig, però també s’ha de dir que depèn del dia, hi ha dies més complicats… O èpoques, com la d’aquest any per culpa del Covid.
  • És difícil dedicar-se a la ramaderia a dia d’avui?
  • Ara mateix no estem guanyant res, però no és per la competència o els preus sinó per la Covid-19. Abans de la pandèmia d’aquest any, al nostre negoci no teniem massa problemes per treure el producte perquè ens dediquem a la producció ecològica i està clar que és un sector que està a l’alça i amb el que cada cop hi ha més possibilitats de sortida. Nosaltres venem bàsicament a particulars, a majoristes ens és més complicat fer-ho, i estic segura que si tingués més temps per explotar el mercat i treballar en la venda directa encara ens podriem guanyar més bé la vida. El problema, almenys per mi al comptar amb una producció de 40 caps i ecològica, és que no et dediques només a vendre, sinó que hi ha molt més a fer en el dia a dia.
  • Tires endavant el negoci sola?
  • El meu pare encara m’ajuda una mica, tot i estar jubilat, i la meva parella quan pot també.
  • En tot cas, estem parlant d’una feina de moltes hores de dedicació.
  • Depèn de la temporada. Ara a l’hivern a les 18:00 h ja pleguem perquè és més fosc i hi ha poques opcions a fer. El més dur, però, per mi és a l’estiu perquè les condicions climàtiques són cada cop més adverses: any rere any fa més calor i a vegades has de treballar a 40º, cosa que no és gens agradable.
  • Com és un dia de la teva jornada laboral?
  • No és una feina gens uniforme, hi ha dies que fas més hores i d’altres que en fas menys. Ara quan ve el fred i l’hivern, per exemple, em llevo i vaig a la granja. Miro que tot estigui bé, poso palla als vedells i reviso que les menjadores i l’aigua estiguin netes. Després vaig a veure les vaques, les conto i és un bon moment per veure si estan bé i si hi ha hagut algun nou naixement. De fet, observar els caps és molt important en el meu dia a dia perquè és la manera més clara de preveure si hi ha alguna patologia de la que ens hem de preocupar. Després, a l’hivern, les enganxem al cornadís, els hi donem de menjar i van al bosc. I paral·lelament a tota la feina amb els animals, s’ha de fer tot el manteniment dels tancats i de les instal·lacions i també tota la paperassa, que jo aprofito per fer quan es fa més fosc. En el nostre cas, a més, al ser ‘eco’ el pinso també ens el fem a casa…
  • Fer un producte ecològic us suposa molta més feina?
  • Home, sí. El pinso ens l’hem de fer i per fer la pastura intentem treballar amb la gestió dels boscos i això també comporta més feina.
  • Tot i això, cada vegada hi ha més clients que donen valor al producte de proximitat. És un avantatge per projectes com el vostre?
  • Sí, el mercat està cada cop més conscienciat i és una oportunitat, però també és cert que necessites molt de temps per buscar els clients als que pots interessar i fer la publicitat expressa per ells. En el nostre cas el projecte és petit i ja tenim prou feina amb el dia a dia. No és tot tan fàcil perquè tot i que el mercat potencial va creixent, has de saber trobar temps per comunicar-te i fer-t’hi un forat.
  • Les administraciones ajuden i acompanyen a fer projectes amb aquest valor “eco”?
  • Home, ens haurien de deixar de ficar traves. Els papers ens fan perdre molt de temps tancats als despatxos i que en realitat hauriem de passar a fora amb la producció. No se n’adonen que a vegades quan més bé gestiones els papers més malament portes la finca perquè no pots estar per tot. A més, també haurien de ficar més ajudes pel canvi climàtic: nosaltres, amb les pastures, el patim especialment. Ara, per exemple, tot i que tens vaques que pasturen al bosc no et donen gaires ajudes perquè consideren que no hi ha coeficient de pasturatge, quan estem fent un servei de neteja al bosc i protecció d’incendis. Abans sí que estava més recompensat, però ara estan traient les ajudes.
  • Què és el que us perjudica més del canvi climàtic?
  • Al treballar a l’aire lliure el patim molt. El pitjor és la calor que fa a l’estiu al nostre territori. Tot està més sec perquè plou menys i hi ha menys cultius per fer menjar. Per altra banda, la normativa permet que vinguin animals ecològics, per exemple, d’Andalusia, on tenen una normativa molt més laxa que la d’aquí i poden vendre a preus més barats.
  • I a totes aquestes traves, se li sumarien els problemes d’aquest 2020 amb el Covid. Com us ha afectat?
  • Bàsicament hem continuat fent la nostra feina sense cobrar. Hem treballat bona part de l’any per no guanyar res, i vigilant no perdre. Hem tingut animals molt grans a la granja que ningú ens ha comprat perquè els restaurants estan tancats i, tot i que no necessitaven engreixar-se ja, seguien consumint-nos molt aliment. A més, no és segur tenir mascles tan grans dins la quadra, ni pels altres animals ni per nosaltres. Com més grans més difícil és el seu maneig i també més caràcter solen tenir.
  • Hi ha productors que s’han queixat, a més, que aquest any hi ha hagut un ús massiu del camp. Us ha perjudicat a vosaltres?
  • No, a nosaltres no ens ha afectat perquè les vaques i vedells pasturen lliures però en camps tancats. No ho hem notat.
  • Quins reptes tens sobre la taula per quan se superi la pandèmia?
  • És que ara mateix no es pot planificar massa. Estem en un moment de “stand by” i d’anar subsistint i quan passi tot això ja marcarem objectius. Ara millor no fer-ho perquè si els marquessim i no els aconseguissim podria ser frustrant.