La fulleteria turística del nostre país és curulla de rutes que sovint són considerades directament com a “productes turístics”. Tanmateix, em fa l’efecte que, com a veritables propostes turístiques, tenim ben poques rutes, i tampoc gaires productes turístics elaborats a partir d’elles.
Per començar, seria bo posar-nos d’acord sobre el significat de les paraules. Sol resultar útil considerar com a producte quelcom que tingui un preu i que pugui ser adquirit. Aquest és un concepte que no cal argumentar quan s’entra en un supermercat. Tanmateix, en el món del turisme es tendeix a fer servir la paraula ‘producte’ com a comodí de quasi qualsevol cosa. Una proposta senyalitzada d’itinerari —El Camí dels Bons Homes, per exemple—, constitueix una oferta de lleure però no un producte, si bé, a partir d’aquesta oferta el sector privat ha dissenyat diversos productes.
Així mateix, per dissenyar una ruta com a oferta turística no hi ha prou amb col·locar senyals, plafons i fulletons. És precís, per començar, definir un contingut temàtic, és a dir, un relat. I caldrà transformar aquesta història en una proposta que es pugui comercialitzar i consumir, tot i la complexitat que això pugui comportar.
Una ruta no és un llistat de recursos agrupats sota un nom. És quelcom més. Comporta triar en funció del relat, comporta definir el públic al qual anirà dirigida (no hi ha res que funcioni per a tothom). Comporta definir un itinerari, un recorregut amb sentit (perquè comença aquí i no allí, etc.) i triar en el sistema de seguiment més indicat. Pensar en el sistema d’informació, d’animació, d’allotjament, de transport, en com facilitar les coses per tal que els privats puguin elaborar els “desitjats” productes i, finalment, dotar-se un sistema de gestió dels diferents components que permeti abordar-ne la complexitat. Quantes rutes coneixen que estiguin veritablement gestionades?
Parlant més concretament de les pensades per a fer caminant, una mirada atenta permet adonar-se que tenim molt poques i encara menys productes. Per aquesta raó destaca tant la proposta del Cinquè Llac (www.elcinquellac.com), un veritable producte de turisme a peu que, per cert, no sorgeix d’una iniciativa institucional, sinó de l’empenta i l’emprenedoria del sector privat.
Es tracta d’una proposta plena de singularitats (impossibles de mostrar totes en l’espai d’un article). Per exemple, no transita pels territoris pirinencs d’alta muntanya més coneguts, sinó pel Pirineu que tradicionalment ha estat més habitat, ple d’antics camins, de records de pastors, de comerciants, de llegendes i d’històries fantàstiques. En aquest cas, el Pirineu més alpí només és el decorat de fons d’un món intensament humanitzat i d’uns paisatges sensacionals.
Beraniu.
La Vall Fosca. Pirineus.
Ruta El cinquè llac.
La Torre de Capdella, Pallars Jussà, Lleida
Es tracta d’una proposta d’itinerari circular per a fer en cinc etapes (com la majoria d’aquest tipus de productes a Europa), pensada per a viatgers “sobremadurats” que no els cal aparentar, que han vist mil i una coses i que allò que més valoren són els detalls i la calidesa del tracte humà (un dels elements claus de la ruta és precisament l’hospitalitat dels amfitrions).
La proposta va néixer per part d’un grup d’allotjaments com a estratègia per desestacionalitzar la demanda i obrir nous mercats. No són els primers a intentar-ho, tanmateix, al meu entendre, allò que els fa especialment singulars és haver sabut transformar el profund arrelament i estimació pel seu país en un valor de la proposta.
Baix Pallars, Pallars Sobirà, Lleida
La consciència ambiental i el compromís amb el territori és molt present. El Cinquè Llac constitueix un extraordinari exemple de turisme honest i responsable, un veritable exemple d’ecoturisme. Així, per exemple, un part del preu que paguen els clients es destina a la recuperació del patrimoni associat als camins, principalment a la reconstrucció de murs de pedra seca.
Com sol passar, la il·lusió i empenta d’alguns dels seus promotors ha resultat clau. Res és fàcil i darrera dels èxits sempre hi ha moltes hores de feina i, m’atreviria a dir, molta tossuderia a l’hora de perseguir visions i il·lusions. Donat que resulta molt complicat reduir a variables quantitatives i exportables aquestes “tossuderies”, tots plegats —tècnics i administració— faríem bé de procurar identificar-les, cuidar-les, facilitar la seva evolució i, en la mesura que siguem capaços, sembrar per tal que n’apareguin moltes més.
La Vall Fosca, Pirineu.
Ruta El cinquè llac.
Torre de Capdella, Pallars Jussà, Lleida
____________________________________________________________
Fotografia de Portada:
Estany de Montcortès.
Pirineus.
Baix Pallars, Pallars Sobirà, Lleida
