En el primer article que vaig escriure per aquesta sèrie parlava d’espais amagats, llocs abandonat en mig de la natura, edificis fantasma que havien perdut l’ús original i ningú els n’havia trobat cap altre, majoritàriament ruïnes industrials en espais rurals. Parlava de llocs que et trobes o bé per sorpresa o bé per referències, que et porten a cercar-los expressament. Pensant en el nou article em vaig adonar que jo visc i viure vol dir passar-hi la major part del meu temps, el privat i el que comparteixo, en un lloc amb moltes d’aquestes característiques i, no es tracta d’un edifici sinó de tot un barri.
És curiós observar les relacions que molts vallencs han establert amb el Barri Antic de la ciutat, exclòs dels seus espais comuns, deixant de banda les polítiques poc encertades, per dir-ho d’alguna manera, dutes a terme fins ara, per les administracions de torn, mentre l’estima que en altres poblacions els ciutadans senten pel seu centre històric es ben visible, a Valls és gairebé nul·la.
Evidentment el centre és present en el dia a dia vallenc, per les seves dimensions, mancances i problemes, però al mateix temps absent de la mirada de molts . Un lloc que ha anat perdent població, usos i experiències. Em pregunto sovint si el Valls històric és una mena de Detroit rural? Amb les fabriques abandonades dels ravals, edificis buits de veïns, comerços tancats on s’hi acumula la brossa i carrers carregats de silencis. Com passa a la ciutat americana però, sobre el Barri Antic també s’hi pot exercir una mirada poètica cap allò abandonat, una mena d’amor pel resultat del desastre.
Desconec si Detroit compta amb una ciutadania activa com la que tenim al Barri Antic, on darrerament he pogut descobrir com diverses rutes han permès que els carrers s’omplissin de passejants, portats per unes o altres raons a transitar per llocs que potser desconeixien. Dos exemples, el Correbars, iniciativa popular duta a terme durant la Festa Major de Sant Joan, que de forma involuntària convida a trepitjar per primer cop racons perduts del centre a molts joves i l’altra, una ruta pensada amb aquest objectiu, obligar als reticents a transitar per l’interior del barri, més enllà de la frontera invisible que separa el segur del desconegut, com va ser la que va tenir lloc durant la inauguració de Florits. Art al Barri, la primera mostra d’intervencions artístiques que s’hi ha fet ( Florits, com a adjectiu referent a floridura, capa fúngica que provoca la descomposició de certs elements).
Iniciatives ciutadanes que ajuden a difondre una imatge positiva del Barri Antic al mateix temps que contribueixen a augmentar l’autoestima dels seus veïns, propostes modestes molt allunyades dels grans projectes arquitectònics pensats pels polítics, distants sovint de les necessitats reals del barri, però aquestes sí, amb resultats tangibles.
____________________________________________
Fotografia de portada: LLUMULL
