Cellers units contra la patacada de la pandèmia

Des que el coronavirus ho ha capgirat tot, els cellers caminen una mica menys sols. No és que amb les ajudes públiques s’hagi aconseguit salvar-los de les dificultats que han sovintejat durant aquest primer any de la pandèmia, ja que qui més qui menys podria afirmar que han estat insuficients, sinó que s’han multiplicat les iniciatives de col·laboració dins de les denominacions d’origen i entre els cellers per arribar als consumidors i vendre vi. Sense compradors, no hi ha vi, i vendre’n a través de propostes compartides (botigues en línia, packs per descobrir vins de diversos cellers…) ha contribuït a fer que cellers i viticultors tirin endavant, però també ha ajudat a no trencar el fil que els uneix amb la clientela fidel i a començar-lo a teixir amb la nova captada a les xarxes socials. Ara un dels reptes és com fer que madurin les iniciatives compartides que han decidit tenir continuïtat, perquè van néixer com quelcom provisional pensant-se que el virus seria passatger, però no ho està sent.

Coneixeu qui ha fet el vi que esteu prenent? O sabíeu que el celler veí o amic també en té de bo i que el podeu gaudir a taula amb només un parell de clics? La pandèmia n’ha portat molts de mals, però també ha trencat múltiples fronteres. En el vi català ha facilitat la digitalització, fent que molts cellers també venguin vins en línia, i de retruc les iniciatives col·laboratives dins de les denominacions d’origen i dels cellers entre ells per arribar els consumidors ara que anar al restaurant o la botiga de referència no està resultant tan fàcil com abans del virus. El canvi no és poca cosa, perquè a vegades pot haver representat vèncer reticències a vendre vins amb un celler veí i, sobretot, perquè acosta a tothom el vi català, un trencaclosques divers format per prop de 800 cellers i 8.500 viticultors.

No està resultant fàcil fer enoturisme durant la pandèmia, però amb Internet no ha calgut renunciar a conèixer els elaboradors de primera mà. Aquest febrer han estat Pili Sanmartín, del celler Bàrbara Forés (DO Terra Alta), i Eduard Sanromà, del celler Sanromà (DO Tarragona), els que han aparegut a les pantalles dels menjadors de mig centenar de cases per compartir dos tastos de quatre vins brisats (dos per celler) mitjançant l’Instagram @cellerbarbarafores. De la iniciativa n’han anomenat Converses entre pells. Els brisats són blancs que es caracteritzen perquè fermenten amb les pells del raïm i potser la rapa, cosa que els atorga colors ataronjats (d’aquí que també s’anomenin orange wines) i textures en boca. Són vins amb una llarga tradició en el sud de Catalunya, però que s’havien deixat de fer i s’estan recuperant. Sanmartín i Sanromà formen part de les noves generacions de joves viticultors i enòlegs que hi posen ganes per dignificar la ruralitat amb vins com els brisats.

Per seguir els tastos es podia comprar per 62 euros un pack amb els quatre vins i connectar-se a través de l’Instagram dos dissabtes per seguir els tastos en directe (que estan penjats) i intervenir en el xat. Els lots contenien el Rústic 2019 de Sanromà i En Moviment 2 del projecte personal de Sanmartín, dos macabeus que es van degustar en el primer tast, i L’Incorrecte 2019, una parellada de Sanromà, i L’abrisa’t 2018, una garnatxa blanca de Sanmartín, per al segon tast. De packs se’n van vendre fins i tot al País Valencià, el País Basc i a França, i els tastos, cadascun dels quals es va allargar gairebé dues hores, han estat tot un acte de reivindicació i amor propi cap a l’ofici de viticultor. Per centrar-los en uns vins oblidats i que juguen a transcendir els límits que a vegades s’han imposat en el vi, i perquè, més enllà d’abordar tota mena d’aspectes tècnics (l’elaboració, els PH, les acideses, la reducció que mostrava un dels vins, el potencial d’envelliment a llarg termini…), van permetre endinsar-se en els sentiments més profunds d’una feina que clama ser valorada.

Toc d’alerta de la pagesia en perill

Durant el primer tast, Sanromà va explicar que ha pres el relleu de la vinya familiar i que porta 200.000 quilos de raïm a la cooperativa de Vila-rodona i només 20.000 se’ls queda per als seus vins. Li surten els números amb el seu celler? “Viable no és; és un tema de dignitat”, va confessar. Un pagès ho és 24 hores i al final pot acabar cobrant el raïm a 10 o 20 cèntims el quilo, així que, quan va acabar la carrera d’enologia, es va reunir amb la família i va decidir fer honor al llegat de l’avi. “Jo Eduard Sanromà amb 24 anys acabat de sortir de la carrera he de treballar 18 hores a casa cobrant 12 cèntims el quilo treballant en ecològic? Fem un celler, intentem dignificar-ho”, va relatar, però tem pel futur de la viticultura, ja que molts pagesos es van fent grans i no hi ha relleu, o s’opta per altres cultius com el calçot.

Dels 120 socis de la cooperativa, que està en una zona amb tradició d’elaborar vi base per al cava, només un parell o tres tenen la seva edat. Ell ronda els 30 anys i té clar l’antídot: “Perquè els pagesos es quedin no s’ha de comprar caves a 2 euros”. Sanmartín va entomar el guant, recordant que això és tota una interpel·lació al consumidor. “Al final comprar vi barat darrere hi ha un pagès explotat”, va apuntar, mentre que Sanromà també va fer apel·lació directa al consumidor. “Us ho demano de tot cor: prefereixo que beveu cervesa artesana cada dia i que el cap de setmana gasteu 20 euros en un vi”, va sentenciar. Per la seva banda, Sanmartín va defensar que cal caminar decididament cap al respecte vers la terra i el producte de qualitat, perquè “el paradigma productivista està destinat a fracassar”. El vídeo el podeu trobar penjat des del 13 de febrer al perfil d’Instagram de Bàrbara Forés i aquestes reflexions comencen quan havia transcorregut una hora i vuit minuts del tast.

Sanmartín està satisfeta de com han anat els tastos. “Teníem moltes ganes de fer un projecte compartit amb algun altre viticultor o viticultora, i per aquesta necessitat d’establir sinergies i poder oferir als clients altres visions, que podeu conèixer altres productors i que podem arribar a més gent”, va expressar Sanmartín en el primer tast, així que Converses entre pells va sorgir de la necessitat de fer xarxa, d’aprofitar l’única finestra al món que s’ha mantingut dempeus en tota la pandèmia –les xarxes socials, les webs…– i l’experiència no s’hauria d’acabar aquí. Més enllà que aquest 12 i 13 de març Sanmartín també ofereix tastos de la nova anyada del seu celler amb Carmen Ferrer a través de l’Instagram de @cellerbarbarafores de nou, té ganes de crear alguna experiència compartida amb alguna viticultora. En la que va fer amb Sanromà va sorgir una petició d’entre els seguidors, fer un tast d’ancestrals, mentre que ell ja n’ha participat en d’altres d’iniciatives col·laboratives, com el pack Alt Camp de vins ecològics amb els cellers Tanca els Ulls i Tuets.

Col·laborar per sortir-se’n

De col·laboracions entre cellers n’hi ha hagut d’altres en els darrers mesos, i algunes s’han gestat des de bon inici de la pandèmia, com ara la d’un grup de cellers de l’Albera. Jordi Esteve, del celler RIM, explica que la idea va sorgir a partir d’una conversa amb Bàrbara Magugliani, del celler la Gutina, que van mantenir a principis del confinament de fa un any. “Potser podríem fer una caixa compartida”, es van dir llavors, i dit i fet. Van unir-se amb cellers “amics” de l’Alt Empordà, amb els quals comparteixen estones i maquinària, i en cada caixa hi havia un vi de cadascun, una copa de la fira Contraban de vins naturals, algun text i van crear el perfil a l’Instagram @albera_dinamica on es canalitzaven les comandes. També es van fer tastos amb sommeliers, entre les quals Clara Isamat.

A més de RIM i la Gutina, els vins són de Carriel dels Vilars, Vinyes Tortuga i Castelló Murphy (l’únic dels cinc en una DO, l’Empordà). L’objectiu era recuperar energies i ingressos, i durant el primer confinament les vendes “van anar molt bé”, detalla Esteve, mentre que a mesura que ha passat el temps el frenesí inicial s’ha calmat, a excepció de Nadal, quan es va tornar a animar amb un pack especial. Esteve també ha participat en altres iniciatives, com el pack que van compartir a finals d’any sis cellers “De l’Ebre a l’Empordà”, que oferien un vi cadascun (sis en total) que van englobar sota les etiquetes de “naturals, singulars, saludables, sostenibles, cooperatius i combatius”. A més de RIM, hi participaven Talcomraja (Maresme), Finca Parera (Penedès), Frisach (Terra Alta), Dasca Vives (Alt Camp) i Comalats (La Segarra). De nou, entre ells hi ha tant cellers dins de DO (Frisach i Comalats) com fora.

Al Pirineu, un indret que en l’imaginari col·lectiu encara costa d’associar amb els vins, també han fet els seus packs en el Pallars, però en aquest cas combinen vi amb altres productes de la terra. Al teu gust, aliments del Pallars és un programa que fa una dècada que van posar en marxa l’Ajuntament de Tremp amb diversos agents del territori. Ha tingut el vi entre els productes protagonistes, i amb la pandèmia el programa s’ha vist reforçat amb la iniciativa Del Pallars a casa. És un web on es poden comprar lots de productes dels dos Pallars (el Jussà i el Sobirà) i n’hi ha d’específics de vins, que poden estar amparats per la DO Costers de Segre. “En el confinament una sèrie de productes van caure en picat i vam intentar donar-hi sortida”, expliquen Dolors Etxalar i Laia Figuera, que són tècniques de promoció local de l’Ajuntament de Tremp. Ha servit per arribar sobretot a qui ja coneixia els productes, o sigui a qui té segona residència al Pallars o als pallaresos que viuen fora de la comarca i que no han pogut acostar-s’hi. La intenció és continuar amb el web, però per fer-ho s’han adonat que cal invertir a consciència en fer promoció.

Fer-ho amb estratègia i també a Barcelona

“La gent ens compra, però ens podria comprar molt més”, admet Etxalar. Per exemple per Nadal van tenir fins i tot compradors de Madrid, Múrcia o el País Basc, i això va ser perquè van fer una campanya a les xarxes. “Quan fem campanya d’enviament gratuït o treballem amb algun influencer hi ha resposta”, constata, de manera que “per arribar al gran públic i vendre més hi ha d’haver estratègia comercial al darrere” per despuntar entre tota l’extensa oferta comercial que hi ha a les xarxes. Al Pallars els elaboradors tenen molt sentiment de grup, així que poca reticència han detectat de participar en un web conjunt. “Ha estat el fet de dir: és ara o mai. Segurament si haguéssim plantejat un any abans el web tots hauríem tingut algun però; en aquell moment (el confinament) no n’hi va haver de peròs”, assegura.

Una altra iniciativa que pot ser beneficiosa per trencar esquemes és la que ja fa mesos que s’està gestant, i que ja avançàvem en l’article Conquistar Barcelona, l’aspiració del vi català que el coronavirus ha fet revifar. Es tracta de convertir Can Calopa, la finca vitivinícola municipal de Barcelona on L’Olivera elabora el vi de la capital catalana, en un aparador dels vins que s’elaboren a la demarcació de Barcelona. Això significa que aquí confluiran les DO (Alella, Penedès, Pla de Bages, Catalunya i Cava), però també vins emparats sota altres fórmules, com els escumosos de la marca col·lectiva Corpinnat escindits del cava. La posada en marxa de la iniciativa és imminent, i pot servir tant per incrementar la minsa presència del vi a la capital catalana com per suavitzar certes reticències, en especial les sorgides en l’àmbit dels escumosos amb la marxa d’elaboradors de la DO Cava.

Segons Míriam Rovira, responsable d’enoturisme de Can Calopa, la intenció és organitzar una fira de vins amb mitja desena de cellers un diumenge al mes i durant tot aquell mes els vins més representatius també estaran a la venda a la Vinoteca, l’espai enogastronòmic de la finca. “Està pensat per a un públic de Barcelona, on som molt desconeixedors de la cultura de vi en general”, detalla Rovira. La primera fira es vol fer aquest abril i arriba just després d’un hivern en el qual Can Calopa comença a situar-se en el mapa: els confinaments municipals i comarcals han fet que les visites s’hagin doblat, sobretot d’excursionistes que passegen per Collserola, que el darrer any ha viscut un boom de caminants i ciclistes.

Les DO també s’han espavilat

Les denominacions d’origen ja han emprès diverses mesures per afrontar la crisi del coronavirus i una d’elles ha estat que elles mateixes han promogut la venda en línia dels vins. La primera de fer-ho va ser la DOQ Priorat mitjançant les caixes de sis vins dels viticultors del Priorat. Més endavant s’han apuntat la DO Terra Alta, que ha posat a disposició de tothom el catàleg dels vins que ja venien a la seva botiga física, i la DO Montsant, que directament ha obert una botiga online. Altres denominacions han tingut iniciatives en la línia de facilitar que els consumidors trobin els vins, com la DO Empordà, que al web ha penjat molts dels vins que elaboren els cellers que hi estan adscrits i indiquen com comprar-los directament als cellers. Abans els cellers ja col·laboraven entre ells estant dins d’una DO, però era visible més aviat només en fires presencials, moltes d’elles de caràcter professional, i ara també la unió de forces es pot visibilitzar a la xarxa.

La botiga online de la DO Montsant va néixer a finals del 2020 per contrarestar la crisi derivada de la covid i estan treballant perquè no estigui enfocada només a la venda, sinó que hi hagi contingut amb informació de la denominació d’origen i cellers per anar “molt més enllà de la botiga”, relata la presidenta de la DO, Pilar Just. S’hi han apuntat una quarantena de la seixantena de cellers que estan inscrits a la DO. “Sabem que n’hi ha de punters, però voldríem que el negoci es repartís entre tots”, explica Just. Entre els que no s’hi han afegit, figuren alguns que estan més lligats a un distribuïdor “que els impedeix posar-se a qualsevol altra plataforma de venda que no sigui la seva”, però en aquesta denominació ja fa temps que tenen assumit que la via és col·laborar entre els cellers. A més de vendre els vins al web, també ofereixen packs sorpresa, emulant així en certa manera els veïns de la DOQ Priorat.

Durant el confinament en aquesta denominació van idear uns packs (vins dels viticultors de la DOQ Priorat) de sis vins a preu tancat (ara és de 78,6 euros) els quals contenen algun vi conegut d’un celler de referència i uns quants de cellers més petits i desconeguts per a molts consumidors. Han anat variant en funció de l’època de l’any i per cada pack s’aporten 6 euros (un per vi) a una finalitat solidària per afrontar la covid. Segons el president de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez, fins a finals de febrer s’havien venut uns 4.100 lots que han permès aportar 18.000 euros a fins solidaris, als quals aquest març se n’afegeixen 3.000 euros més per a menjadors socials. La iniciativa també ha estat decisiva per a alguns cellers. “El que hem pogut recaptar no salva cap empresa, però aporta uns ingressos per tal que no hi hagi una ruptura total. Et puc garantir que hi ha hagut diversos cellers que l’única venda que han fet ha estat a través de la caixa dels viticultors”, assevera. Això sí, el que semblava que havia de ser quelcom temporal va pel camí de complir un any, així que mentre que el virus segueixi descontrolat la intenció és continuar amb els packs. “Mentre hi hagi situació d’anormalitat intentarem mantenir-ho”, subratlla.

També a la DO Terra Alta han mirat d’acostar els seus vins a tothom, en aquest cas posant al web el catàleg de les referències que ja tenen a la botiga física de la denominació d’origen a Gandesa. El president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, corrobora que “la resposta ha estat molt positiva”. No es tractava de promoure un comerç de vins, sinó “arrimar els vins de la Terra Alta als clients”. També recalca els packs amb vins de diversos cellers que també va tenir caràcter solidari, i mitjançant els quals es van recaptar uns 2.000 euros que es van destinar a la Marató de TV3. Ara estan sospesant si creen una botiga online. “Estem considerant la possibilitat de crear un e-commerce de la DO Terra Alta, però estem en ple debat de si pot ser una competència per a les botigues”, apunta Arrufí, el qual promet que abans de prendre una decisió tindran en compte el comerç local i de proximitat, ja que no volen ser competència a qui durant anys ha promocionat i promogut els vins de la DO.

Pròxima cita: una Fira del Vi de Falset singular

Els reptes no s’acaben aquí. Una de les grans cites del calendari vinícola català, la Fira del Vi de Falset, afronta per segon any la difícil tasca de com celebrar-se en pandèmia. Aglutina els vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant, i se celebra sempre els primers dies de maig. L’any passat va ser dels primers esdeveniments vinícoles que es va veure afectat per la irrupció del virus i es va reinventar en un temps rècord, creant una edició amb continguts en línia creats en els pitjors moments de la primera onada. Va ser la primera edició de la fira online, que va substituir la que havia de ser la 25a edició, i el resultat va sorprendre perquè es van registrar més de 100.000 visites al format online. Enguany volen mirar de fer un pas més enllà, i fer una edició mixta entre l’online i la presencialitat, detalla Just. “Hi haurà dos formats: reeditar la fira online i, si la covid ho permet, mirarem que els cellers es converteixin en els estands de la fira, convertint tota la comarca en un gran aparador vitivinícola”, avança. La intenció és que aquesta acció dels cellers s’allargui durant el maig i, en cas que no ho permetin les condicions sanitàries, sempre es podria traslladar a més endavant.

_______________________________________________

Article inclòs dins de la sèrie PROXIMITAT amb el suport de: