Cellers Singulars: la unió fa la força

Anem directes al gra

Ataco amb una pregunta molt concisa:
-Quin és el vostre somni de futur?
Tots es queden parats, potser no esperaven una pregunta tan directa, però realment és el que més m’interessa saber. La fita de qualsevol projecte és el que manté expectant el seu seguiment, fer-la propera i amb sentiment i fa que a les persones ens facin venir ganes de donar suport.
-Els nostres somnis seria dedicar-nos únicament a elaborar els nostres vins– diu en Guillem amb la veu cantant.
No puc més que somriure ¿qui no desitja guanyar-se la vida només amb allò que estima?

Feia molt que seguia la pista a Cellers Singulars, la proposta em va semblar molt interessant des de la seva creació i aprofitant el showroom que celebraven a Barcelona i la prèvia que feien a l’espai Umami Barcelona al barri de Gràcia, no podia perdre l’oportunitat.

En trobo amb en Pep de Mas del Botó, amb en Josep Maria del Celler Pedrola i amb l’Anna i en Guillem del Celler Blanch, primer contacte, sorgeixen les primeres preguntes i accepten encantats respondre algunes més per tal d’explicar la seva història.

Un somni de futur

En el marc de la DO Tarragona on resideixen 32 cellers embotelladors, neix el projecte de Cellers Singulars. Ja fa gairebé tres anys que aquest conjunt de 9 cellers van decidir que ser petits no els podia posar limitacions per arribar allà on desitjaven. Van decidir unir-se, fer-se més visibles i fusionar forces per fer-se més grans.
Es defineixen com petits grans cellers familiars amb voluntat de crear sinergies, jo el que veig quan els sento parlar és que estan posant veu i valor al seu territori i que a poc a poc estan sembrant el seu gran futur.

En general, pensem que la diversificació, la diferenciació aporta un valor per si mateix. La idea de ser diferent del que està al teu costat sembla que pot fer més fort el teu discurs, però Cellers Singulars justament neix defensant la idea antagònica genèrica. Defensen les seves distincions, però creuen que el nexe d’aquestes diferències, és el que els fa ser grans. Fusionar la diversificació, els fa mostrar àmpliament el territori. 9 cellers a 8 pobles, una mirada intensa de com defensar la feina d’una regió.

Cada celler una petita historia.

La majoria de cellers no es dediquen només a la vinya i a elaborar vi, tenen segones feines, de fet em confessen que treballen molt i la veritat sóc plenament conscient. Quan ets petit (però valent) has de treballar dia rere dia per construir la teva muntanya. Per créixer no pots permetre el luxe de fer cap pas enrere. Sempre mirant endavant, horitzó clar i cor fort.

Els nou cellers que formen part són: Estol verd, Celler Blanch, Molí de Rue, Mas del Botó, Celler Pedrola, Mas Bella, Vins Suñer, Farinera Vins i Biopaumera. Recordeu els seus noms, són els 9 planetes que rodegen al sol, i avui us explicaré molt breument, la seva història.

Qui són i què heu de recordar.

A Rodonyà, a la casa pairal de Cal Joan Rosset, resideix Estol verd. Un projecte liderat per la Sara i en Gerard, que el 2014 decideixen mostrar la seva forma d’entendre la viticultura i l’entorn on resideixen. Intenten ser sostenibles: econòmicament i ambientalment, que no és poc.
Veuen l’enoturisme com una pota indispensable, per això des del principi organitzant l’ORIEN-TAST. Un joc que consisteix a buscar 3 ampolles de vi amagades al llarg d’una ruta que passa per la vinya, amb una app instal·lada al mòbil. La ruta s’acaba al celler on es fa una visita i un tast de vi de les ampolles trobades. Un joc pensat per gaudir en grups d’amics i família. 3kms de baixa dificultat, que et fan recórrer i conèixer una mica més el territori i les seves vinyes. Una manera original de trepitjar la terra i convertir l’enoturisme en quelcom divertit i lúdic.
A recordar: ments incasables, sempre cercant.

El Celler Mas Blanch es va fundar l’any 1965, però no és fins al 2016 que en Guillem i en Roger tornen a reactivar el projecte a Puigpelat (Alt Camp).
El seu punt fort la recuperació dels escumosos de la zona. L’últim projecte el va iniciar el seu avi, adscrit a la DO Cava, però abans d’estrenar-lo va morir. Sent la lluita de preus un punt insalvable per la supervivència de petits, ells replantegen la seva història familiar treballant la qualitat i reflectint en el preu tot el gran treball que es fa. Al celler tothom fa de tot, però sempre tenen una màxima: tot el que fan és amb actitud d’aprendre.
A recordar: gasten l’energia valorant com poden evolucionar sense perdre la identitat.

D’una quarta generació establerta a Vinebre (Ribera d’Ebre) neix Molí de Rué. El vi tanca la trilogia que s’inicia amb el molí de farina i el molí d’oli.
M’encanta quan m’expliquen que al projecte treballen pares i iaios. Un projecte de família i molta estima. Parlen de l’ajuda dels pares, i veig en les seves paraules un nexe tan fort d’esforç i lluita que em fa emocionar. Crec que serien capaç de tirar endavant contra totes les adversitats del món. Per mi el que els fa especials, és la seva elaboració de vimblanc. Un vi de panses típic de Vinebre, elaborat amb macabeu passificat i amb una posterior criança de solera. Per ells és el seu petit producte estrella, i per mi també. Busqueu-lo com a “Sol i Serena”.
A recordar: esforç i lluita sempre en família.

Fa 30 anys, en Pep i el seu germà Tomàs van decidir recuperar la finca dels seus pares. Arriba doncs el ressorgiment de Mas del Botó situats a Alforja (Baix Camp). Tot i que el projecte arrenca amb gran embranzida, no és fins al 2007 que acaben de tancar tots els detalls i donen per finalitzat el celler.
Com a fita, tenen clara la recuperació de la vinya i com a punt fort la seva intenció de començar a elaborar en els antics cups del XVII que hi ha a Mas del Botó, on al principi embotellaven les primeres ampolles.
A recordar: els encantaria plantar la carinyena en llocs complicats per marcar la diferenciació, i per què no fer una prova amb un ancestral.

La Farinera neix a la localitat de Rasquera (Tarragona) el 2011. En Josep diu que vol créixer però sense perdre el control, ho vol fer sempre tot de la millor manera possible. Treballen amb màxima cura el raïm, volen evitar sempre el trencament de llavors i sotmetre el raïm a pressions altes. En Josep diu que ja de petit li encantava aquest tipus de cultiu, i que un cop acabats els estudis els seus pares li van plantejar si volia treballar fora o es volia quedar. Ell va decidir quedar-se però emprenent la seva pròpia aventura i establint les seves pròpies regles.
El seu punt fort: la defensa de la garnatxa. Els seus futurs passos treballar en la línia de la replantació i en fer elaboracions cada cop més elegants amb aquesta varietat tan extensa a altres zones.
A recordar: la seva estima pel cultiu i pel que fan creix cada dia.

El Celler Pedrola està situat al cor de la Ribera d’Ebre, a Miravet, envoltat del seu emblemàtic castell i paisatges de gran riquesa visual. El celler està situat a “l’Hort del Motxo”, on va néixer l’avi matern d’en Josep, l’actual elaborador i cap visible del celler. Fan la verema la fan de manera esglaonada, per aconseguir sempre la millor qualitat en la maduració del raïm. Comencen a l’agost amb el vi blanc per obtenir el vi tranquil pel seu escumós i acaben tancant amb les carinyenes madures que aniran per fer criança. Aquest procés és el que dóna vida al nom: Camí de Sirga. Aquell camí que feien els sirgadors a contracorrent del riu per a remolcar els llaguts des de Tortosa fins a Mequinensa, i que passa en paral·lel a les seves vinyes. Hi ha un adjectiu que comparteixen els sirgadors i ells, i és la tenacitat, per això van decidir adoptar aquest nom.
A recordar: hi ha un adjectiu que comparteix amb els sirgadors, i és la tenacitat.

Biopaumera neix el 2010 a Rasquera. La seva història destil·la romanticisme. Quan la parella que forma Biopaumera es van casar, es venia juntament amb la casa que volien comprar, la finca confrontant. Sempre van pensar a treballar a refer els cultius tradicionals, com és l’olivera i la vinya, però sempre partint del respecte a la terra. Un cop van estar contents amb la primera collita, van decidir fer el celler, després va venir la resta. Si us pregunteu quins noms hi ha darrere, us diré que l’Helga Harbig Cerezo és la cara més visible. Ella es defineix com pagesa però a més a més, s’encarrega de totes les feines relacionades amb el celler.
A recordar: la seva premissa bàsica, treballar l’ecologia.

Mas Bella es va fundar el 2010 a Masmolets (Valls). L’Elisa i en Josep Maria són les cares visibles del projecte que van voler tornar a donar valor a les vinyes de l’avi Daniel. El celler va néixer dintre de la casa pairal datada de 1777. La part que en el seu moment ja havia estat utilitzada per elaborar vi, es va habilitar i es va donar una continuïtat natural del projecte.
A recordar: una idea agosarada es pot convertir en un somni, ells són un exemple.

La primera anyada que va veure la llum de Vins i Olis Suñer va ser el 2000. Després de reconstruir l’antic celler al Ginestar, van començar la seva nova aventura. Tot i haver tingut sempre un contacte ferma amb la producció de vi, no és fins al 1999 que en Manuel Suñer decideix emprendre el nou projecte, amb l’ajuda de la seva filla Maria Alba que és enòloga.
Els diferencien els seus monovarietals ecològics de merlot i macabeu. Estan adherits a la marca de la Ribera d’Ebre que forma part de la Reserva de la Biosferra i així contribueixen al desenvolupament del territori d’una manera sostenible.
A recordar: tot ho venen a través de la seva agrobotiga i a escala nacional. Volen que coneguis el seu producte com ells mateixos el coneixen.

Són nou petites històries que posen veu al territori i les quals es mereixerien un article individual per explicar-ho tot amb profunditat. Jo només poso la poteta, a vosaltres us tocarà descobrir la resta.
Si us heu adonat, gairebé no he parlat de varietats, produccions o hectàrees perquè el que els fa grans no és això. El que els fa grans és la defensa del llegat familiar, el respecte per la terra que treballen i créixer (evidentment) però sempre tenint-ho tot sota control.