Catedrals del vi

catedralsLa denominació “catedral del vi” va ser emprada pel poeta Àngel Guimerà per primera vegada després d’admirar el celler modernista de l’Espluga de Francolí. A principis del segle XX, entre els anys 1910 i 1920, es van anar aixecant cellers al llarg i ample del territori català com a resposta a la crisi de la fil·loxera i a la creixent necessitat per part dels elaboradors de vi d’adaptar-se als canvis socials i mercantils i als avenços tecnològics. Aquest canvi es va expressar a través de l’arquitectura: una arquitectura lligada al món rural però projectada amb mentalitat urbana, amb naus monumentals de connotacions fabrils alhora que sacres.

La llavor de les cooperatives s’escampà arreu i en especial, a les comarques tarragonines. A la Conca es va impulsar i executar la construcció de diversos cellers cooperatius: l’Espluga de Francolí (1912), Sarral (1914), Barberà (1917), Rocafort de Queralt (1918), Montblanc (1919) o Pira (1919), a càrrec d’importants arquitectes com Cèsar Martinell o Pere Domènech. Tal i com apunta la historiadora de l’art Raquel Lacuesta, la majoria d’aquests projectes van ser impulsats amb el patrocini de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’una arquitectura d’estètica modernista influida per l’obra del seu màxim exponent, Antoni Gaudí.

L’arquitectura de les anomenades “catedrals del vi” es caracteritza per les seves reminiscències històriques, com ara els finestrals gòtics, l’arqueria llombarda o els arcs apuntats i amb algunes innovacions arquitectòniques mai aplicades al món dels cellers, com en el cas de Rocafort de Queralt, on Cèsar Martinell hi adoptà els arcs equilibrats.

En les construccions dels cellers s’adopten les formes tradicionals de l’arquitectura catalana: les plantes basilicals, el cobriment dels espais amb arcs diafragmats o els teginats de fusta. Es tracta d’un llibre únic, que posa de manifest com en un moment de crisi profunda, l’associacionisme i la cooperació van ser un factor determinant per al resorgiment del món del vi. La construcció d’aquests magnífics monuments del món agrari esdevé un símbol de l’esforç conjunt de la gent del camp que en un moment clau creu en el resultat del seu treball a la terra.

Il·lustrat amb fantàstiques fotografies, el llibre fa un inventari amb més de 60 referències de cellers de tot el territori català, des de les terres tarragonines, on hi ha la més gran concentració d’aquestes construccions, fins a les comarques gironines. També inclou un índex de localització i un annex amb els principals arquitectes. Un llibre on els cellers de la Conca hi tenen un protagonisme cabdal i que demostra per què tot aquest llegat arquitectònic va ser considerat l’any 2002 per la Generalitat de Catalunya com a “bé cultural d’interès nacional”

________

Catedrals del vi
Raquel Lacuesta
Angle Editorial, 2009
29€

Més informació a: http://www.cellerscooperatius.cat