Aprofitant els darrers dies de vacances m’he capbussat en un llibre que feia temps que em cridava des del prestatge. Me l’havia enviat l’amic Lluís Tolosa i es tractava, ni més ni menys, de la seva darrera publicació: “Marketing del Enoturismo. 12 errores habituales, 12 propuestas alternativas”.
En Lluís Tolosa és una persona amb una capacitat d’anàlisi extremadament lúcida, que l’ha convertit en una veu autoritzada a casa nostra –i, m’atreviria a dir, en l’àmbit mundial– per parlar sobre enoturisme. Aquest reconegut sociòleg i escriptor fa anys que treballa amb cellers d’arreu del món i, per tant, en coneix força bé les seves característiques i la dinàmica del seu dia a dia, però també està familiaritzat amb el funcionament de les institucions i els diversos organismes que treballen en el sector de l’enoturisme. Aquesta perspectiva transversal l’ha posicionat com a referent en l’àmbit esmentat i l’ha dut a plasmar la seva visió en diversos llibres.
En el cas de “Marketing del Enoturismo. 12 errores habituales, 12 propuestas alternativas”, he de confessar que vaig començar el llibre un matí i no vaig poder aturar-me fins que vaig acabar els dotze capítols que conté l’edició. Tot i això, no va ser una lectura ràpida; mentre avançava per les seves pàgines van caure moltes notes, molts apunts, molts pensaments i moltes idees que no em paraven d’entrar i sortir del cap.
Crec que és un llibre que necessitàvem al món del vi. El manual adequat per tots aquells agents del món vitivinícola que han decidit acollir el turisme. L’enoturisme necessitava un llibre com aquest, que analitza on som, com hem treballat fins ara i com podem enfocar millor la tasca enoturística. Un llibre que supera la simple diagnosi i amb un to directe, constructiu i propositiu també ens aporta respostes clares. Tots els cellers, patronats de turisme, rutes del vi o institucions que treballen per fer de l’enoturisme un dels seus actius farien bé de llegir-lo, rellegir-lo i tenir-lo sempre a prop.
En el llibre, Tolosa fa una separació clara del negoci del vi i del negoci del turisme, i la defineix com un element clau i prioritari que cal tenir clar per tal d’enfocar de forma correcta les accions d’enoturisme. El negoci del vi és un i el negoci de l’enoturisme ha de ser-ne un altre. A partir d’aquí, l’autor repassa aspectes que creu que els cellers no gestionen de manera adequada, com ara el tipus de visita, la quantitat d’activitats ofertes, l’enfocament del concepte d’enoturisme, el missatge que es vol oferir, la necessitat de conèixer el perfil de l’enoturista, els preus i els horaris oferts, la necessitat d’un distribuïdor o la visió del concepte de competència.
A través de dotze grans temes, escrupolosament analitzats i disseccionats per Lluís Tolosa, s’estableixen dotze línies de treball pel present i el futur. Quan les llegim, totes ens semblen força elementals, de sentit comú, i ens costa entendre que encara no les estiguem aplicant, però, a l’hora de la veritat, ens adonem que es tracta d’accions que no són tan fàcils de dur a terme a causa del tipus d’estructura de molts cellers i de la joventut del sector al nostre país.
Com sempre, però, un és optimista i està convençut que tenim els productes, els cellers i les persones per revertir les tendències errònies identificades per Tolosa i que, d’ara endavant, podem enfocar millor la gestió de l’enoturisme i convertir-lo, així, en un pol econòmic important del sector agrari a casa nostra.
http://elmon.cat/vadevi/opinio/25488/cap-on-ha-danar-lenoturisme
