Un mateix espai en dos moments del temps separats per gairebé 100 anys, el carrer de la Font de l’Espluga de Francolí.
La primera de les fotografies fou presa l’any 1923, la canalla de l’Espluga, ben cofois, es retrataven al costat d’un automòbil, possiblement el primer que veien. Aquella màquina va transformar la nostra societat. El cotxe amb motor de combustió interna, la tecnologia sobre la que giraria la segona revolució industrial i que acceleraria de forma exponencial la civilització dels combustibles fòssils, la nostra.
La imatge en colors encara la tenim molt present a l’Espluga, la riuada del Francolí del passat mes d’octubre de 2019. Un fenomen que certament no és nou, tot just feia pocs dies que recordàvem el 25è aniversari de la riuada del 94. Aquelles inundacions, d’acord amb el que van escriure els científics, no s’havien de tornar a reproduir abans de 500 anys. Lluny d’aquella predicció, 25 anys després la natura ha tornat a expressar la seva violència i ho ha fet amb molta més intensitat. Avui els científics s’han posat d’acord en alertar que tornarà a succeir i possiblement molts abans que tornin a passar 25 anys. I és que l’escalfament global no és una creença o una moda, senzillament, ÉS una realitat.
La imatge de l’any 1923 no va passar a la història per que hi sortís un dels primers cotxes que cremava petroli. La seva importància recau en qui hi apareix retratat. Certament, a nivell familiar la màxima importància la tindria la segona nena per la dreta, la Sunsion del Caragol, la meva padrina, però és el senyor del barret qui s’emporta la palma. El científic Albert Einstein.
Era el febrer de 1923 i l’Einstein va venir convidat pel Govern de la Mancomunitat de Catalunya. El govern de la Mancomunitat, presidit per Josep Puig i Cadafalch, es va fixar com a objectiu la modernització de Catalunya i ho feia emmirallant-se en els països europeus més moderns com Alemanya i França. D’aquella època en destaca especialment la política agrària i aquí, l’Espluga hi va jugar un paper molt destacat de la ma de Josep M. Rendé que ostentà el càrrec de cap del Servei d’Acció Social Agrària així que, molt probablement va ser a l’Espluga on es va dissenyar l’estratègia per l’organització de l’agricultura catalana. Encara avui el Celler de l’Espluga, equipament necessari per a la modernització de l’agricultura, ens recorda la importància del moment. Malauradament, i tornant a la imatge del passat mes d’octubre, els descendents d’en Josep M. Rendé han patit fortament les conseqüències de la riuada on, el riu es va endur aigües avall el celler Rendé Masdeu.
La ciència també fou un eix estratègic per al Govern de la Mancomunitat i és aquí quan es produeixen els fets que porten al físic, Albert Einstein, a Barcelona per pronunciar tres conferències especialitzades sobre relativitat. L’èxit va ser aclaparador. He trobat uns escrits publicats el 28 de febrer de 1923 a la Vanguardia que diuen
“ se agolpaban en las puertas, ansiosos de escuchar la palabra màgica que al ser atendida reformaria viejos sistemas y conceptos, abriendo nuevos horizontes a la ciència por medio de la cuarta dimensión: el tiempo”
I és que l’Einstein no era només un Premi Nobel sinó que era el màxim exponent d’una revolució científica que havia de canviar el món.
Einstein, possiblement el científic més famós de la història de la humanitat, és conegut per la teoria de la relativitat però, el premi Nobel el va guanyar per descobrir l’efecte fotoelèctric l’any 1921. L’efecte fotoelèctric és el principi físic que regeix la producció d’electricitat amb energia solar, és a dir, l’energia solar fotovoltaica. Un principi físic que tot i ser conegut des de fa més d’un segle, no ha estat fins la dècada actual que s’ha produït la seva veritable transferència tecnològica i comercial. Així, l’energia solar ha esdevingut tant competitiva que fa inviable econòmicament la construcció de noves plantes elèctriques amb combustibles fòssils i nuclears i això que, aquestes no paguen per contaminar l’aire que respirem, ni per les emissions de gasos d’efecte hivernacle i encara menys pel perill que suposen les emissions radioactives i el potencial accident nuclear.
Així, veiem que des de l’any 2017 l’energia solar no para de créixer de forma exponencial arreu. De fet, la transició energètica és un “concepte suau” que s’utilitza des dels àmbits que parlen i actuen de forma políticament correcta per no fer enfadar a les grans elèctriques i petroleres per que de fet, el que estem és davant de la revolució energètica, aquella de què ja parlava l’Albert Einstein l’any 1921 i li va valdre guanyar el premi Nobel. Un altre referent en l’àmbit de la electricitat, en Thomas Edison, l’any 1931 deia que confiava que no ens esperéssim a que s’acabés el petroli per llançar-nos a utilitzar massivament l’energia solar. No els hi vam fer cas i així estem, important el 92% dels recursos energètics de països tercers i amb un cost per Catalunya superior als 10.000 M€ a l’any, amb procediments sancionadors milionaris per no garantir la qualitat de l’aire que respirem i amb la concentració d’emissions de CO2 a l’atmosfera més alta dels darrers 800.000 anys, quan els humans encara no existíem com a espècie.
António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides, el passat mes de desembre inaugurava la Cimera del Clima a Madrid, la COP25, amb unes paraules molt semblants a les de Edison i Einstein: “Deixeu d’excavar i perforar i aprofiteu les enormes possibilitats que ens ofereixen les energies renovables”.
La ciència i la tecnologia han fet la seva feina, ara és el moment de demostrar la voluntat política, una compromís que haurà d’anar molt més enllà de les declaracions d’emergència; amb accions clares i directes per eliminar la crema de petroli i gas en el transport per carretera, en rehabilitar energèticament els edificis, en eliminar el gas de les calefaccions i la indústria, en crear comunitats ciutadanes d’energia que actuïn de braç executor de la gestió de la demanda, en empènyer les energies renovables distribuïdes i participades per la ciutadania, en transformar la indústria petroquímica en química verda que no utilitzi de base el petroli i en definitiva, parlar obertament que el que cal és canviar el model energètic si no volem que el que canviï sigui el clima i és que, a Catalunya el 72% dels gasos d’efecte hivernacle tenen el seu origen en el model energètic.
La civilització dels combustibles fòssils i en concret el més hegemònic de tots, el petroli, col·lapsarà, no en tingueu el més mínim dubte i, la tecnologia del motor de combustió interna de l’automòbil de la fotografia de ben segur que passarà a la història. En teniu cap dubte? Jo no!
