Per falta de coordinació domèstica, l’últim Sant Jordi vaig trobar-me amb dues versions del mateix llibre a casa. Sort que són edicions i idiomes diferents, amb la qual cosa no en penso retornar cap dels dos i segur que la lectura comparada m’enriquirà per veure l’evolució i els canvis de la viticultura i l’enologia a nivell internacional. El volum en qüestió és The World Atlas of Wine de Jancis Robinson i Hugh Johnson, dues institucions jo diria que a nivell mundial, no només al Regne Unit. L’edició anglesa, que ja és la setena d’aquest llibre, és de 2013; l’escrita en llengua espanyola, de 2009. Hi ha una gran evolució no només en els continguts sinó també en el disseny i les imatges i els textos. Els que he pogut llegir fins el moment són certament també diferents. Com podreu imaginar el que primer vaig fer va ser visitar la secció de vins de Catalunya d’ambdues edicions. Voleu saber les diferències? Els principis ja apunten maneres:
2009. “¿Los catalanes son españoles? No es un tema para ser tratado en un libro sobre vinos, pero todo lo que se halla en su litoral desprende algo diferente”
2013. “Catalonia has convinced the world –or least most certainly itself- that it is a country apart from Spain. A visitor to Barcelona and its coast feels it in the air”
És la introducció i no es refereix als vins però crec que és de justícia compartir-ho en el moment actual per a qui no hagi llegit el llibre que és, d’altra banda, l’enciclopèdia del vi del món. El que em sorprèn, però, és que les referències a la DO Conca de Barberà siguin molt vagues tant a la primera com a la segona edició i no serà per la repercussió internacional que alguns vins han assolint, per la qualitat i el treball que ve de lluny, per la valorització del trepat i, el que és més important, els nous elaboradors i projectes pioners com el viver de celleristes de Barberà de la Conca, en el qual molts professionals europeus s’emmirallen.
A l’edició de 2009, la DO Conca és mencionada a la llista de regions vitivinícoles però ni les negretes del text la subratllen i hi apareix tot seguit del capítol dedicat a la DO Penedès: “Torres, tras experimentar con éxito con la Cabernet y la Chardonnay de Milmanda (Milmanda se encuentra en la región interior de Conca de Barberà, que es muy diferente y con suelos de piedra caliza, al norte de Tarragona y conocido por sus cavas) ahora cultiva uvas catalanas para su tinto más fino: el Grans Muralles”.
Fins aquí la referència a la DO Conca, passant-hi de puntetes a propòsit del projecte d’un dels grans del vi a Catalunya. En canvi, l’edició 2013, no evoluciona gaire més tot i que els continguts són en el global del llibre més precisos. Entenc que no es pot filar extremadament fi en un volum que repassa la viticultura al nou i al vell món, però –carai- a la Conca hi han passat moltes coses en aquests 4 anys.
La versió anglesa, és a dir la darrera, editada el 2013, diu: “Milmanda is in the quite distinc inland Conca de Barberà región, on limestone hills north of Tarragona), the Torres bodega now showcases local Catalan grapes for its extraordinary and original red (also grown in Conca de Barberà), Grans Muralles”. Fins i tot podem dir que perd informació doncs no hi ha ni la referència a l’elaboració de cava, per bé que en els últims anys hagi anat guanyant pes l’elaboració de vins tranquils. No obstant, en el mapa que acompanya el litoral català i les regions de vins del país, hi ha referenciades algunes poblacions de la Conca i tres cellers exclusivament: Milmanda (Torres), Celler Escoda-Sanahuja i Concavins.
Us sorprèn? A mi força. Malgrat que, insisteixo, l’últim Atlas del Vi té uns continguts d’altíssima qualitat i que fan justícia als canvis ocorreguts i als temps actuals, fins al punt també de reivindicar l’arquitectura modernista dels cellers catalans (hi apareix una fotografia de la Cooperativa de Gandesa), però s’ha de dir ben alt també que va ser a Barberà de la Conca on hi va haver el primer celler cooperatiu de tot l’Estat espanyol, ara convertit en viver de celleristes.
El meu escrit no és una crítica, que quedi clar, però sí una autocrítica. És un paral·lelisme amb el documental de La Conca 5.1 “Plantant una llavor”. No és un documental d’autocomplaença, sinó una suma de visions molt personals vinculades a l’àmbit professional que posen l’accent en allò que no està funcionant prou bé. Segurament la comunicació tampoc. Ho hem d’explicar més i millor i tenim el millor escenari amb més eines que mai al nostre abast però també és el moment més difícil: per la competència que hi ha i perquè a vegades costa distingir el gra de la palla. I perquè cal ser originals, creatius, innovadors, i els primers. Sempre els primers abans que els millors. Només així serem recordats.
I se m’ocorre que no només a la DO Conca de Barberà sinó a tota Catalunya hauríem de ser capaços d’elaborar un documental que poses en valor la diversitat, la riquesa i la qualitat que tantes vegades li he sentit dir al director general de l’Incavi, Jordi Bort. Imagineu-vos un “mediterràniament” però amb vi català. I amb trepat, és clar. Segur que a la propera edició de la Jancis i en Hugh les coses canviaran. I n’estic convençuda encara més perquè tenim la sort de tenir el millor col·laborador de Jancis Robinson a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, que és el sommelier Ferran Centelles. I si no recordo malament crec que és un dels que em va dir que els vins de la DO Conca de Barberà tenen un llarg potencial per endavant. Així que, com als castells, pit i amunt! L’orgull portat amb humilitat és benvingut i a voltes també necessari.
