Per un futur digne

succ_fic_1El documental “Plantant una llavor”, de La Conca 5.1, es va projectar fa uns dies al Centre de Lectura de Reus i, a l’acte de presentació, em va semblar adient tornar a insistir entre el vincle entre llibres i vi. Reus és una ciutat amb una llarga trajectòria vitivinícola, àmpliament sabuda i recordada pel Reus, París Londres de l’aiguardent. Tenim una Estació Enològica d’estil modernista que és única i que caldria preservar i defensar tant com el vi català. Per tant, la presentació del documental sobre la DO Conca de Barberà, una regió vitivinícola veïna, s’hi esqueia clarament i més encara al Centre de Lectura, un dels temples de la cultura de la ciutat. Vins i llibres ens fan viatjar lluny, a les arrels i als orígens de la història, de manera que unir dues formes de cultura és una satisfacció doble.

La comunicació és, amb el canvi climàtic i el consum, un dels tres reptes de futur de la viticultura al nostre país i al món. Així ho vaig llegir recentment en un informe i crec sincerament que el projecte audiovisual de La Conca 5.1 contribueix a posar el focus en el sector, a donar llum. No es tracta d’un documental de promoció, més aviat d’un recull d’opinions molt personal dels protagonistes d’una regió que treballen perquè els vins siguin reconeguts, prestigiats, valorats, consumits i perquè l’enoturisme es desenvolupi plenament. Hi ha mancances encara, és cert, però jo crec que són moltes més les oportunitats. Hi ha il·lusió i pedrera, noves generacions que no només han assegurat el llegat que els ha vingut donat sinó que l’estan millorant i posant en valor al món. Dos exemples clars són els cellers que van participar a l’acte amb un tast dels seus vins i que podem considerar projectes petits. I que  ho volen continuar sent, perquè en la seva petita dimensió troben l’expressió més sincera i autèntica. Un és el Celler Josep Foraster, que ha aconseguit situar el trepat al món. Tots recordem l’article al New York Times amb el seu Trepat 2010 valorat com un dels 20 millors a menys de 20 euros del món. L’altre celler és Succés Vinícola, amb dos joves elaboradors de vint-i-pocs anys, entusiastes, amb un vi de trepat que l’ampolla arrodoneix perfectament.

Si aconseguim que aquestes històries de vi i vida arribin lluny, si les comuniquem, guanyarem sense gaire esforç més consumidors i arribarem a nous públics. Hem de saber com arribem a comunicar els tangibles del vi i de quina manera abracem la cultura del vi com es va fer anys enrere: amb la màxima naturalitat, amb el vi a taula, fins i tot al berenar, amb el pa, vi i sucre de les àvies.

La DO Conca de Barberà dóna arguments de tot tipus per enamorar-se’n i també és cert que té reptes pendents com que el producte embotellat dins de la Denominació d’Origen només representa el 10% del total de la producció. “Falta massa crítica”, explica el president, Carles Andreu, al documental. I no li falta raó, però haurem d’esperar a veure què passa en els propers anys. S’haurà de reivindicar amb força el concepte slow i quilòmetre 0 perquè el trepat es quedi a la comarca. He escoltat dir a René Barbier en més d’una ocasió que és l’única varietat al món que dóna rosats naturals. Quanta tipicitat perdem si no el sabem vinificar a casa! Amb Carles Andreu va arribar la sensatesa i a poc a poc s’ha estès a la comarca amb resultats fantàstics i admirables. Gaudim d’un producte autòcton, igual com podem fer-ho d’un paisatge i d’una història que a la Conca es reivindica amb força, amb la Ruta del Cister, amb el futur parc natural de les Muntanyes de Prades, i tants altres racons naturals, patrimonials, històrics que no podem trobar enlloc més i que omplen de sentit la copa. I cal mirar també enrere! Els orígens del cooperativisme de tot l’estat espanyol estan a Barberà de la Conca. El moviment cooperativista neix en una comarca que ara ha actualitzat aquest compromís, i ha transformat la seva solidaritat i unió en un viver de celleristes únic a Europa. Diferents viticultors/ enòlegs amb projectes diferenciats conviuen professionalment a les mateixes instal·lacions compartint tecnologia per vinificar a l’espera de poder construir el seu propi espai. Dos cellers ja han tingut la possibilitat de passar l’etapa embrionària al viver i començar l’aventura pel seu compte. Un d’ells, Carlania, ha seguit una trajectòria admirable, també amb els seus vins de trepat.

Patrimoni, trepat i viver de celleristes són tres exponents però en podríem trobar molts més. Potencialitats que vam sentir en el reportatge però amb la boca petita i que cal exhibir amb orgull. El coratge de fer-se visible i reconeixible. La valentia de defensar les coses autòctones. Les ganes d’arribar lluny però volent seguir sent petits. Queden coses a fer -sempre és bo que així sigui!- però que ningú no s’equivoqui: el més important és el productor i la seva terra, la manera com la treballa amb determinació i convicció, amb passió. A la DO Conca de Barberà, de viticultors en tenim de joves i de bons, i de vells i d’experts. S’admiren entre ells i comparteixen know how. No hi ha millor escenari possible.

Ho dic sempre però en aquest cas té més sentit encara: si hi ha actitud i responsabilitat, es pot arribar a assolir els objectius proposats. Ens ho demostren a la DO i La Conca 5.1, un projecte amb només dues persones al darrere que han fet una feina admirable, altruista i solidària amb un territori que els és propi i que volen preservar per viure-hi. L’agricultura i la viticultura són a la base i, només donant-la a conèixer, la farem estimar i la podrem consumir. Les estadístiques no ens són gens favorables amb 15 litres de consum de vi per persona i any i amb una mitjana d’1 de cada 3 ampolles consumides (només 1!) de vi català. Però per això hi som tots: per dir-ho, denunciar-ho i encomanar-ho. Per aquests motius, i essencialment per un. A en René Barbier li he sentit dir més d’una vegada: “El preu del raïm és el preu de la dignitat del pagès”. Doncs elevem-lo. Tots hi tenim una part de responsabilitat.

[RUTH TROYANO]