La Conca de Barberà compta amb un important i preuat patrimoni arquitectònic. El conjunt monumental i artístic de Montblanc (declarat l’any 1947), el monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet (declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat el 1991), el nucli històric de Conesa (declarat BCIN l’any 2011) o els cellers cooperatius en són alguns exemples. La comarca, però, té també un important patrimoni arquitectònic de caràcter rural molt més modest però no per això menys important.
Un recorregut per qualsevol dels termes municipals dels pobles de la Conca pot ser molt enriquidor a l’hora de trobar nombroses construccions lligades amb la vida i el treball quotidià al camp. Marges alçats amb la tècnica de la pedra col·locada en sec, barraques, cabanes, casetes de tros, pallisses, eres, basses, bassots, cisternes, masos… són algunes de les construccions que formen el Patrimoni Arquitectònic Rural.
Crec que aquest valor patrimonial també mereix un reconeixement. És el llegat deixat pels avantpassats més propers, fruit d’un treball i un esforç realitzat amb l’únic objectiu de treballar la terra per treure’n el màxim profit. Valorar-lo seria reconèixer aquell esforç i alhora magnificar-lo. El paisatge actual de la Conca de Barberà, el que podem gaudir, és precisament hereu d’aquell treball. Aquests camps de conreu plens de marges o el paisatge de mosaic tan valorat pels paisatgistes són precisament herència de la feina realitzada al llarg de molts anys.
Hem de posar valor a tot aquest patrimoni. Hem de trobar mesures per a la seva conservació i en alguns casos restauració. S’ha de fer divulgació per donar-lo a conèixer, per explicar la seva funcionalitat avui ja desapareguda en moltes d’aquelles construccions. Què era un seguer? O una arnera? O un claper? Quines funcions tenien les barraques? O els bassots? Són preguntes que no caldria fer-se. Tothom sap què és un monestir o una església i quina funció tenien i tenen.
Les muralles de Montblanc, monestirs , esglésies i altres monuments estan reconeguts com a patrimoni cultural. També hem de començar a reconèixer aquest altre patrimoni més modest. Les administracions locals i comarcal han d’iniciar processos per declarar Bens Culturals d’Interès Local moltes d’aquestes construccions. Donant valor i prestigi a aquest patrimoni rural farem justícia i alhora reconeixerem la tasca d’aquelles persones que el varen construir.
[MANEL MARTÍNEZ]
