La força de la solidaritat: herència del passat, aposta de futur

576_13633477281363181350-not1068-Viver-de-Celleristes_CCPAE_(655_x_370)L’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX a la Conca de Barberà comporta un greu daltabaix social i econòmic a la comarca. La destrucció de les vinyes representa una important pèrdua per als propietaris, però també per als parcers que treballaven aquestes terres, ja que amb la mort dels ceps, vencien els tradicionals contractes “a rabassa morta”. Això fa que els propietaris tinguin l’oportunitat d’augmentar el lloguer de la terra i fer recaure sobre els parcers els costos de replantar les vinyes afectades per la fil·loxera.

Davant d’aquesta situació, alguns parcers i petits propietaris de Barberà de la Conca decideixen agrupar-se de manera cooperativa i igualitària per fer front a l’explotació dels grans propietaris. Així, al 1894, es constitueix la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará, coneguda per la Societat, el que serà la primera cooperativa vitivinícola de Catalunya i l’Estat espanyol.

Un cop consolidada, la Societat assumeix el repte de construir el seu propi celler, que posteriorment serà conegut com el Sindicat de baix o dels pobres, en contraposició amb el celler que construiran els grans propietaris 20 anys més tard. El nou celler s’inaugura a la verema del 1901, encara que les obres van durar dos anys més, i en les tasques de construcció hi van participar directament els mateixos socis, amb suport econòmic, hores de treball o l’aportació de materials diversos.

Amb la construcció d’aquestes instal·lacions, els socis de la Societat guanyaven independència enfront dels grans propietaris (que no disposaven d’instal·lacions pròpies per fer i emmagatzemar vi) i dels comerciants, ja que podien produir vi a gran escala i emmagatzemar-lo, tot esperant el moment oportú per vendre’l. Anys més tard, aquests propietaris, veient l’èxit de la Societat, constitueixen el seu propi Sindicat Agrícola i encarreguen a Cesar Martinell, arquitecte de Valls i deixeble de Gaudí, la construcció del seu propi celler. El celler es construeix entre els anys 1920 i 1921, i serà conegut com el Sindicat de dalt o dels rics. La Llei de cooperatives aprovada pel Parlament de Catalunya el 1934 va comportar la unificació del Sindicat Agrícola amb la Societat. Curiosament (o potser no tant), el Sindicat dels pobres va eixugar els deutes pendents del Sindicat dels rics. Finalment, la instauració del règim franquista després de la Guerra civil fa desaparèixer el cooperativisme de base democràtica i socialista que havia impulsat la Societat.Tanmateix, l’esperit cooperatiu persisteix en els llargs anys de foscor del franquisme i poc a poc els dirigents de l’antic moviment cooperativista s’incorporen a la direcció de la Cooperativa Agrícola de Barberà sorgida de la  fusió de les dues entitats agrícoles d’abans de la Guerra, que esdevé un dels motors de desenvolupament econòmic i social del municipi.

És l’herència d’aquest passat el que fa sorgir, gairebé 70 anys més tard, una nova iniciativa que ocupa el mateix espai, en aquell moment en desús, del Sindicat dels pobres. Es tracta del Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, una proposta capdavantera, ja que, altre cop, es tracta d’una iniciativa única a l’Estat espanyol i una de les poques al món. Ens trobem davant d’un reeixit exemple de col·laboració entre l’Administració i la iniciativa privada, que aplega els esforços de l’Ajuntament de Barberà de la Conca, el Consell Comarcal, la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca i la DO Conca de Barberà. Aquest projecte es materialitza al 2007 amb l’inici de les activitats de les sis primeres empreses vitivinícoles, que aprofiten les instal·lacions i l’assessorament del Viver per poder desenvolupar els seus propis projectes empresarials. Actualment, hi ha vuit cellers al Viver, mentre que dos dels primers ja s’han instal·lat pel seu compte.

El Viver de celleristes, hereu del Sindicat del pobres, mostra la força de la solidaritat, de l’igualitarisme i de la responsabilitat com a motor de canvi social i posa en valor la tradició cooperativa de la comarca per fer front als efectes de la crisi econòmica. Però també evidencia que la col·laboració dels diferents agents implicats representa una aposta estratègica per consolidar un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient i el patrimoni històric i cultural. Però no tot s’acaba aquí i ara cal aconseguir que les antigues dependències del   Sindicat dels pobres tornin a assumir la centralitat que els correspon pel que representen en la història del municipi i del cooperativisme a la comarca i a Catalunya. És indispensable que les naus de l’antic celler s’obrin al públic i donin a conèixer la seva història i els valors inherents al projecte cooperatiu. L’històric celler de la Societat ha de recuperar, d’una vegada per totes, el seu valor simbòlic com a espai viscut i compartit, per generar autoestima i identitat col·lectiva, però al mateix temps per poder mobilitzar tot el seu potencial de dinamització econòmica per al municipi i per a la comarca.

 En aquest sentit, l’Ajuntament de Barberà de la Conca va presentar un projecte de desenvolupament turístic en el marc de la segona edició del programa de la Generalitat “Viure al Poble”, que representava un bon pas en aquesta direcció. Pel que fa al Sindicat de baix, el projecte preveia l’adequació d’una sala de tast museïtzada i l’obertura d’un restaurant, que complementava i donava sentit als altres equipaments, en termes de millor aprofitament, major nombre de visites i possibilitat de recuperar la inversió. Malauradament, la situació econòmica actual no ha permès fins ara l’execució del projecte, però la iniciativa de l’Ajuntament marca quin ha de ser el camí de futur per a aquest equipament.

Una concepció que encaixa perfectament amb l’aposta de fer de la Conca de Barberà un territori 3.0, tal com l’entén l’Albert Cortina en el llibre Més enllà del vi – DO Conca de Barberà, de Sebastiano Alba: un hàbitat i un paisatge intel·ligent, conscient, espiritual i ètic. En aquest sentit, un urbanisme del bé comú compromès en la sostenibilitat; un espai viscut, fet de relacions i de relats; l’espiritualitat laica de l‘humanisme, la cooperació i la solidaritat, i els valors ètics i el sentit de responsabilitat social són aspectes consubstancials del projecte que impulsa el Viver de Celleristes, herència d’aquell Sindicat dels pobres que va obrir el camí al cooperativisme vitivinícola a Catalunya.

[CARLES BERTRAN]