Entre les moltes efemèrides que cada any es commemoren, n’hi ha algunes que ens toquen de prop i ens importen, i d’altres ens passen totalment desapercebudes per la llunyania geogràfica o emotiva. N’hi ha que ens mouen col·lectivament perquè recorden fets d’una magnitud significativa, i n’hi ha d’altres que fan referència a personatges que han deixat petjada en un àmbit més o menys ampli. En aquest escrit vull centrar-me en una efemèride modesta a ulls de la majoria, però molt important per al desenvolupament econòmic de Montblanc i de la Conca de Barberà en els darrers anys. El 14 de maig de 2000, coincidint amb les festes de Sant Maties, patró de Montblanc, quan encara se celebraven les fires per aquelles dates, s’inaugurà l’Oficina de Turisme de Montblanc ubicada a la capella del Santíssim de l’antiga església de Sant Francesc.
Reconec que no està bé que sigui jo, com a part implicada, qui destaqui la importància de l’Oficina de Turisme. A falta d’algú altre que ho faci, potser algun dia en dediqui un altre article. Avui em centraré en un acte succeït a la vegada que s’inauguraven les noves instal·lacions. Les autoritats, a banda de fer els honors, van lliurar les primeres acreditacions de Guia Turístic de Montblanc. S’iniciava una activitat que quinze anys després es pot qualificar de reeixida. Intentaré justificar la transcendència d’haver arribat a celebrar el 15è aniversari del grup de guies turístics de Montblanc. Per a això estructuraré el contingut en tres apartats: d’on es venia (una mica d’anàlisi i diagnosi), què es va fer (sobre el paper i en el dia a dia) i on som (una mica més de radiografia però quinze anys després).
D’ON ES VENIA?
Abans de la creació de l’Àrea de Turisme de Montblanc l’activitat del guiatge a Montblanc no tenia cap mena de control. A nivell local, el Museu Comarcal disposava de monitors que realitzaven visites principalment destinades a grups escolars; pel que fa a la resta de visites, en general, estaven poc estructurades, i depenien de la bona voluntat de diversos entusiastes que oferien els seus serveis sense massa suport institucional. La major part de l’activitat la concentraven grups organitzats per agències de viatge que portaven el seu propi guia, en el millor dels casos.
Dic en el millor dels casos ja que en l’activitat del guiatge hi havia i hi segueix havent molt d’intrusisme. Pirateria. No es respectava, ni es respecta prou encara, el decret que regula aquesta activitat professional. En lloc de donar valor a qui està capacitat i acreditat per fer de guia turístic, hi ha qui s’estalvia molts diners contractant acompanyats de grup sense la qualificació òptima per poder donar un nivell qualitatiu adient. El factor ajustar costos i maximitzar beneficis per davant del factor qualitat. Les directives europees fan entendre que en el futur la situació s’agreujarà.
A Montblanc els grups que no utilitzaven els serveis de guiatge locals acostumaven a fer tres coses: un tomb seguint el perímetre de la muralla sense baixar de l’autocar (panoràmic total); una aturada curta que permetia poca cosa més que estirar les cames i buidar les cisternes dels lavabos de les cafeteries abans de tornar a l’autobús; i aquells que estaven més estona i podien gaudir de les explicacions d’un guia (repeteixo, en el millors dels casos). Així estava Montblanc el 1999, amb potencial real per ser visitat, però sense una oferta de visites guiades prou estructurada a nivell local. No hi havia la garantia que el visitant rebés un servei de qualitat i, encara menys, que el teixit productiu local en pogués treure un rendiment econòmic estable i continuat.
QUÈ ES VA FER?
Fa quinze anys no estava de moda el concepte “full de ruta”. Ara resulta idoni per explicar el que es va fer. Es va concebre un pla i es va desenvolupar. Teoria posada en pràctica. Pensar i executar. En definitiva, fixar uns fonaments sòlids per desenvolupar una activitat que pogués tenir recorregut. Es va elaborar un pla de dinamització turística en resposta a una anàlisi de la situació precedent que demanava aprofitar els recursos turístics de la vila. L’objectiu no era només generar ingressos econòmics directes, es buscava activar econòmicament el municipi (i de retruc la comarca), aconseguir beneficis socials, implicar el teixit associatiu local i reforçar la imatge d’una marca que volia ser de prestigi. També fa 15 anys que va néixer Montblanc Medieval.
La gestió de les noves visites guiades i la creació d’un grup de guies era una de les propostes del pla. Però no era una més. A partir d’aquesta proposta se’n derivaria la creació de producte turístic, el millor aprofitament d’atractius que fins aquell moment no estaven connectats, i l’obtenció de rendiments a partir de l’activitat turística: materials i immaterials (econòmics i de prestigi). Per fer-ho possible l’Ajuntament de Montblanc va coordinar diverses àrees. Turisme fent la proposta, secretaria regulant a través d’una ordenança i la policia local vetllant pel compliment d’allò aprovat.
Es va redactar una ordenança municipal que donava forma a la figura del Guia de Montblanc, una acreditació que només tindria validesa al municipi. Per obtenir-la caldria passar per un període de formació coordinat per l’Arxiu Comarcal i una avaluació posterior. L’activitat de les visites guiades a Montblanc estaria coordinada per l’Oficina de Turisme. I la policia local vetllaria pel compliment d’aquesta ordenança i, de pas, de l’ordre de la Generalitat. Amb això als guies no acreditats se’ls faria saber que no estaven complint la norma i, en certa manera, les agències de viatge haurien de triar entre contractar els serveis oferts per l’Oficina de Turisme, arriscar-se a una denúncia davant els serveis territorials de Turisme o deixar de programar Montblanc.
Han passat quinze anys, la cinquena promoció de guies està a punt d’acabar la seva formació, en les quatre promocions anteriors s’han obtingut 74 acreditacions, s’han acompanyat gairebé 100.000 turistes, el ventall de visites guiades és ampli en funció de les temàtiques i la tipologia de públic, el dia a dia és prou bo i el futur s’encara amb optimisme. És per tot això que convé recordar aquest primer pas, fonamental per a tot el que ha vingut després.
ON SOM?
Per poder donar valor a la situació en la qual ens trobem, cal aturar-se i girar la mirada enrere. Fer un balanç sense entretenir-s’hi massa, sense que el cofoisme ens impedeixi enfrontar els reptes que tenim al davant. Es tracta d’una breu aturada en el camí, per reprendre la marxa amb més energia. Durant els 15 anys de trajectòria, i ara mateix, la implicació de l’Oficina de Turisme de Montblanc en la gestió de les visites guiades i en l’activitat dels guies turístics ha estat absoluta en totes les fases d’actuació: la formació i l’avaluació dels guies; la coordinació dels guies; la promoció, informació i reserva de les visites; la liquidació dels ingressos obtinguts; i la creació de nous productes.
Ara bé, aquesta relació és recíproca i el grup de Guies de Montblanc s’implica estretament amb l’Oficina de Turisme de Montblanc en moltes accions al llarg de l’any: la formació i avaluació dels nous guies; la creació de nous productes; l’autoavaluació, les noves propostes, els suggeriments,..; l’acompanyament de grups de compromís; i el suport en l’organització d’esdeveniments (fires de tardor) i propostes extraordinàries: (visites durant períodes especials com la Setmana Santa o la Setmana Medieval). Aquesta bona entesa ha donat lloc a que des de Montblanc i únicament amb la participació dels agents del municipi s’hagi pogut donar el pas del recurs turístic al producte turístic. Molts en parlen, però pocs ho fan.
L’any 2000 es va començar amb una visita estàndard al conjunt monumental els caps de setmana /grups a la carta). El 2015 el ventall de producte és ampli i a la primera visita s’han afegit la muralla i el pas de ronda (a l’estiu també de nit); la muralla i el pas de ronda més degustació gastronòmica; el edificis religiosos, el CIAR i les pintures rupestres Patrimoni Mundial en 4×4 i a peu; 1714, el Montblanc de Francesc de Castellví; Astronatura’t; la diada de Sant Jordi per a escolars; i el nou ventall de producte escolar.
No s’hauria arribat on som sense vetllar per de la qualitat. Els Guies de Montblanc són entusiastes, hi posen passió, estan formats segueixen formant-se. Fan propostes que es converteixen en noves visites (amb nous temes, per a nous públics, a través de nous canals de promoció). I no paren de fer suggeriments, perquè l’activitat turística és transversal i tenen molt a dir sobre molts aspectes que es relacionen amb el turisme: neteja, carrers amb massa vehicles, il·luminació, gestió d’equipaments, manteniment de monuments,… I en els darrers mesos, durant la celebració del cinquè curs de guies s’ha vist com s’impliquen en la formació i avaluació dels qui aspiren a formar part del col·lectiu.
A partir de valors que atresoren els guies com el sentiment de pertinença, l’autoexigència o la satisfacció de la feina ben feta, el visitant està rebent un bon servei, recorda positivament l’experiència i és habitual comprovar que si repeteix demana el guia que ja coneix.
El mes de maig, quan es compleixin els 15 anys segur que es demanarà fer un balanç de la trajectòria. Avui ja m’he avançat una mica. Tenint en compte els objectius inicials, els resultats són satisfactoris. Les xifres de visites (nombre de visitants, ingressos i beneficis) estan consolidades i van en augment ens els darrers anys. S’ofereix un ventall ampli i variat de propostes. Els ingressos obtinguts tenen rendiment a nivell local, la base del turisme responsable, ja que en surten beneficiats els guies, la parròquia, el Museu Comarcal i el teixit local de comerços i establiments d’hostaleria.
Més enllà de les xifres que quedaran bé en el moment de fer balanç caldrà dir que els Guies de Montblanc generen prestigi i aporten sensació de qualitat a la marca Montblanc Medieval perquè realitzen més funcions de les que els pertocaria si es limitessin a fer un simple acompanyament a turistes. Informen, promocionen, dinamitzen el territori, donen suport en esdeveniments, etc. I el que és més important per Montblanc: han aconseguit que es parli de “com” s’explica més que no pas de “què” s’explica.
