Vivim i gaudim d’una comarca, la Conca de Barberà, que és un valuós tresor. Paisatge, natura i cultura per donar i per vendre són bona part d’aquest tresor. Tres pilars bàsics que fan de la nostra comarca un indret envejable per a molts i que hem heretat els ciutadans actuals dels qui ens han precedit, del treball agrari que als llargs dels segles ha transformat el paisatge, de les bones pràctiques per conservar un acurat entorn natural i de esforç de perseverança en les pedres de l’ampli patrimoni arquitectònic.
Crec que no descobreixo res de nou al referir-me a aquest tresor i que portals com el de la Conca 5.1 en són un bon valedor. Ara bé, a pesar d’aquesta consciència d’una bona part de la població cap a tota aquesta riquesa, crec que als ciutadans de la Conca de Barberà ens cal anar més enllà, ens cal més autoestima. Creure’ns veritablement que som uns privilegiats de viure on vivim i alhora ser capaços de planificar el futur amb la voluntat de continuar volent ser uns privilegiats.
Som realment conscients que aquest llegat del passat és precisament la clau del nostre futur i de les generacions que ens segueixin? En els darrers cinquanta anys ja han estat moltes les transformacions que ha patit la comarca, algunes de positives, però moltes, massa, de negatives. Serem prou valents de conservar la Conca i alhora viure en ella? En sabrem prou de generar feina i créixer sostingudament?
En la societat actual ens enfrontem a nous reptes que, ben portats i gestionats, poden fer que la Conca i els seus ciutadans millorem encara més en qualitat de vida i benestar social. Però sense cap tipus de planificació sobre el que realment volem, poden convertir la comarca en un territori manllevat del que, per desgràcia, ja tenim força exemples al Camp de Tarragona. Si la majoria dels ciutadans volem i ens creiem que pot ser possible conservar els tresors de la comarca i alhora viure i créixer econòmicament, ningú (ni de dins la comarca, ni de fora) podrà portar-nos al desballestament del que durant segles s’ha anat generant. Però ens ho hem de creure, hem de dir-ho clar.
Vull creure que som molts els que pensem i defensem un futur sostenible per la Conca i, si realment no som tants, haurem de treballar per conscienciar a la resta. Vivim en democràcia i per tant són les majories les que han de decidir. Si arribem a sumar una majoria de ciutadans disposats a vetllar pel futur de la comarca sortiran persones disposades a prendre responsabilitats polítiques vers aquesta direcció i, quan votem als representats polítics que han de governar els nostres pobles i la nostra comarca, ho haurem de fer pensat en el model de comarca que defensin.
[MANEL MARTÍNEZ]
