“França és una de les primeres destinacions turístiques mundials i el primer productor mundial de vi, però paradoxalment l’enoturisme hi està poc desenvolupat, potser pel pes d’una tradició vitivinícola que no veu el vi com un producte de lleure”. Aquesta és una de les contundents afirmacions –que ens pot semblar sorprenent, atesa la visió que hom té del potencial enoturístic del país veí- de l’informe de Gerard César, L’avenir de la viticulture française: entre tradition et défi du Nouveau Monde, de 10 de juliol de 2002, encarregat per la Comissió d’Assumptes Econòmics del Senat francès (www.senat.fr/rap/r01-349/r01-349.html). Malgrat ser un treball de fa prop de dotze anys, aporta alguns elements de reflexió força interessants sobre l’enoturisme, que fàcilment poden ser traslladats a la nostra comarca.
Així, més enllà d’algunes iniciatives exitoses a l’Alsàcia, Bordeus, la Borgonya o algunes altres regions vitivinícoles franceses, l’informe considera que en el moment de la seva redacció l’oferta francesa era encara molt insuficient ateses les possibilitats que ofereixen les diferents regions. Entre altres raons, aquesta insuficiència la vincula a una manca d’allotjaments a les mateixes vinyes; les diferències de cultura entre el món vitivinícola i el món turístic que comporta una manca de col·laboració entre els diferents actors; la concentració dels professionals turístics en les regions vitivinícoles més conegudes en detriment de les altres; l’aparició d’iniciatives que no sempre estan vinculades a una marca comuna identificable des de l’exterior; la manca de difusió mediàtica de les possibilitats de practicar turisme vitivinícola, i la qualitat irregular de la retolació i la manca d’informació als llocs d’acollida turística.
El mateix informe també destaca, d’altra banda, les virtuts de l’aposta enoturística dels nous països vitícoles, molts d’ells importants destinacions turístiques, on les propostes de circuits inclouen molt sovint una estada dins d’una regió vitícola. Posa com exemple que la visita d’una bodega és una activitat obligada dins de la regió de Mendoza a l’Argentina, o que a l’Àfrica del Sud un terç dels turistes que s’acosten a la regió de Western Cap, als voltants de la ciutat del Cap, visiten un celler. En aquests llocs, el producte turístic vi no es comercialitza mai sol, sinó que forma part d’un paquet que el vincula a altres llocs d’interès, com ara la descoberta de la regió per mitjà d’un tren turístic o per circuits en bicicleta. Aquest turisme es basa en l’existència de veritables complexos que associen visita, degustació de vi, restauració, allotjament, activitats culturals o disposició d’espais per organitzar congressos o reunions privades.
A continuació, l’informe posa de manifest les oportunitats que ofereix el desenvolupament de l’enoturisme per a les regions vitivinícoles. En primer lloc, considera que ofereix una via gens menyspreable per als petits productors de col·locar una part important de la seva producció (per exemple, a Alsàcia, la venda directa representa el 23 % de la comercialització total de vi). Igualment, també permet fidelitzar la clientela, que posteriorment pot recomanar i seguir fent comandes del vi que ha conegut en les seves vacances. D’altra banda, els viticultors que s’agrupen en una marca de difusió col·lectiva veuen reduïdes les despeses individuals de comunicació i de màrqueting, gràcies a la retolació i la difusió conjunta de la marca. A més, se’n beneficia el conjunt de la professió, en la mesura que permet el contacte directe del món vinícola amb els consumidors, i aquests també poden accedir a un millor coneixement del vi. També genera una dinàmica positiva en la mesura que afavoreix el desenvolupament de l’economia local: comparteix la seva clientela amb els comerços, els allotjaments i la restauració, i afavoreix la instal·lació d’infraestructures públiques i privades. A més, reforça la identitat cultural i la imatge de marca d’una regió.
Per últim, l’informe presenta algunes propostes per desenvolupar una aposta enoturística, recollides aquí de manera sintètica. La primera i més important és que aquest turisme no s’ha de basar exclusivament en el vi i les vinyes, sinó que s’ha de relacionar amb el patrimoni cultural existent, que pot ser històric, gastronòmic o d’altre tipus. A més, convé igualment oferir prestacions complementàries –esportives, culturals, de lleure o comercials- conjuntament amb altres agents locals en la mesura que el turista no ve únicament pel vi. També cal proposar veritables productes comercials, llestos per dur a terme, que vagin des d’itineraris tipus disponibles a les oficines de turisme fins a circuits complets, que incloguin una o més visites a cellers, un lloc turístic, una parada en un restaurant i un lloc d’allotjament. També és important cercar una dimensió lúdica de les visites a fi d’implicar-hi els més joves i no donar la imatge que el vi és un producte per a la gent gran. I, per últim, és imprescindible instal·lar una retolació simple, harmònica i continua per indicar les diferents vinyes i cellers oberts al públic.
En resum, tot i els anys que fa que es va aprovar aquest informe –que forma part d’un extens i interessant document que abasta totes les diferents dimensions de la producció vinícola- el seu contingut és absolutament vigent pel que fa l’anàlisi de les potencialitats de l’enoturisme com a element de desenvolupament econòmic de les regions vitivinícoles i les línies d’actuació per poder desenvolupar de manera reeixida aquesta aposta enoturística.
I la Conca de Barberà? En quin moment es troba pel que fa a la promoció d’una veritable oferta enoturística? Malauradament, tot i l’enorme potencial de la comarca, encara som lluny d’una política eficaç de promoció del turisme del vi com un element de dinamització econòmica del territori. Tenim els recursos necessaris (patrimoni històric i cultural, paisatge, vi i productes de qualitat…), però hi ha una efectiva col·laboració de tots els agents implicats (món del vi, restauració, turisme, administracions…) per fer-ho possible? Comptem –més enllà d’algunes interessants però escadusseres iniciatives- amb una oferta real de paquets turístics integrats que lliguin patrimoni, restauració, allotjament i vi? La retolació informativa del territori i dels cellers, no segueix sent una assignatura pendent? Tenim una estratègia reeixida de comunicació de marca?
Potser ja és hora que ens ho creguem i que ens posem mans a l’obra!
[Carles Bertran i Bruguera]
