Aquest cap de setmana ha estat ventós. De fet al Baix Penedès el mestral hi és present força sovint. I quan bufa, hom pot observar com els camps, les vinyes i gairebé per tot arreu, les bosses de plàstic fan acte de presència.
Algunes es queden ben enganxades a les branques dels arbres durant força dies, per no dir mesos, fins que alguna bona persona, cansada de veure-les, les desenganxa i les diposita al contenidor corresponent: el de color groc. D’altres tenen una presència més efímera i passen rodolant camp o carrer a través, ves a saber cap a on. I fins i tot n’hi ha que et distreuen una estona mentre observes hipnòticament la seva dansa aèria, com en aquella bonica escena d’American Beauty…
Aquest episodi ventós m’ha fet recordar que el 2016 ha de ser l’any de la seva desaparició a Catalunya. Si més no de les gratuïtes.
I és que el passat mes d’abril el Parlament Europeu va aprovar la restricció del consum de bosses de plàstic d’un sol ús per garantir que les anem deixant d’utilitzar paulatinament. Amb aquest objectiu preveuen la introducció d’algunes mesures a partir del 2018 com ara fer-les pagar. És en aquest punt en el que a Catalunya estem fent els deures, i amb molt bona nota, ja que, al cap d’un mes d’aprovar-se aquesta restricció i mitjançant el Pacte per la Bossa, es signava un acord amb el sector comercial per fer-les pagar a partir d’aquest mateix any.
I desitjo que ens en sortim perquè quan abans desapareguin millor!
Penseu que són fàcilment substituïbles. Existeixen tot un seguit d’elements que fan la mateixa funció i que tenen una vida útil molt més extensa: cistells, carros d’anar a comprar, bosses de roba, etc. Una bossa de plàstic té una vida útil mitjana de 5 minuts, mentre que pot tardar entre 400 i 1.000 anys en descompondre’s!
A més, és el problema número u i amb majúscules en termes de residus a la UE. Perquè us feu una idea de la dimensió de la tragèdia, comparteixo algunes dades del seu consum que també es presenten en aquest vídeo:
- De mitjana, cada persona a Europa utilitza unes 190 bosses de plàstic l’any. A Catalunya, és de 156 unitats. A Dinamarca i a Finlàndia cada persona utilitza anualment només 4 bosses, mentre que a Polònia, Portugal i Eslovàquia el seu ús és 100 vegades més gran.
- En total, l’any 2010 més de 8.000 milions de bosses de plàstic es van convertir en escombraries a la UE.
Tingueu present també que estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable i molt costós en molts sentits. El seu reciclatge és escàs i consumeix molta energia. Tot i que haurien d’anar al contenidor groc, cada cap de setmana uns 14 milions de bosses acaben a l’abocador. Durant la seva fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen…). Degut al seu poc pes són fàcilment transportables pel vent i poden arribar a ser consumides pels animals o obstruir canonades i conductes, i fins i tot arribar al mar amb greus conseqüències sobre els ecosistemes marins. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250 mil milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic dissolts flotant per la superfície. (Dades extretes del manifest per una Catalunya Lliure de Bosses elaborat per la Fundació per la Prevenció de Residus i Consum Responsable).
Ara bé, he pogut comprovar que aquesta mesura encara no s’està aplicant en alguns comerços en els que he anat a comprar. Potser és perquè tot just acabem de començar l’any, no ho sé… Però jo em pregunto: Quin grau d’efectivitat té aquest acord? Com es regula la seva aplicació? Potser es podria incidir més en la prevenció i en fer campanyes més potents de sensibilització?
Mentrestant el millor que podem fer és empoderar-nos, responsabilitzar-nos i carregats amb cabassos, carros o bosses de roba puguem dir: Bossa? No gràcies!
