Boscos, identitat i drets ambientals

Riquesa biològica, climàtica i pasatgística

La bioregió mediterrània on es troba incardinada la península ibèrica, el conjunt dels Països Catalans i Catalunya, presenta una riquesa biològica excepcional. Diversos factors físics i climàtics determinen en bona mesura aquesta immensa riquesa biològica. Així, la latitud, el relleu o la proximitat al mar, configuren unes condicions climàtiques que al seu torn potencien una gran diversitat paisatgística i ecològica.

A Catalunya trobem alçades que superen els 3.000 metres sobre el nivell del mar i que només estan a escassos quilòmetres de la línia de costa. Des de les profunditats de la serralada pirinenca fins a les planes litorals, passant per les serralades interiors i la gran depressió central, en un espai de poc més de 32.000 km2, hi trobem una diversitat de paisatges que no és gaire comuna en el nostre entorn.

L’empremta humana i l’acció natural

La combinació del relleu, latitud, clima, i orientació és el que explica en bona mesura la coberta vegetal del país. Però cal tenir en compte que la vegetació que cobreix el territori ve condicionada per factors naturals i també per factors antròpics. El territori i la vegetació que el cobreix i que avui observem és el resultat de segles d’interacció entre l’home i el territori, entre les activitats humanes i el medi, entre les activitats econòmiques i l’entorn.

Bosc, territori i identitat

La combinació de boscos de coníferes, conreus, vinyes, boscos de ribera, prats i pastures, boscos caducifolis, bosquines esclarissades, marges i feixes, aiguamolls i salines, dunes i brolles, màquies i herbassars, és un conjunt que imprimeix identitat al territori i dibuixa matisos comarcals i locals. El bosc ha ajudat també a conformar les identitats nacionals, que han integrat els matisos locals i l’escala cromàtica del bosc i el territori a Catalunya. Com en d’altres territoris i països, el medi i el bosc dóna vida i recursos, benestar i identitat.

Superfície i propietat

Catalunya tenia l’any 2012 segons l’ estudi «Estructura de propietat forestal de Catalunya», un total de més de 2 milions d’hectàrees forestals. El país té una superfície total de 3,2 milions d’hectàrees, la qual cosa significa que quasi el 65% del territori està cobert per boscos. D’aquesta superfície forestal immensa, un 73% és de propietat privada i un 27% de propietat pública

Drets ambientals

El dret a un medi ambient adequat inclou el dret a gaudir d’un entorn ambiental segur per al desenvolupament de la persona i té, com a contrapartida, el deure de conservar-lo i l’obligació per part dels poders públics de vetllar per una utilització racional dels recursos naturals.

Aquest dret ve recollit a diverses declaracions de l’ONU, al Protocol de Kioto i a la Declaració Universal dels Drets Humans i Emergents, així com en diferents tractats i convenis europeus. Tanmateix, la realitat és que la complexa estructura de propietat forestal a Catalunya així com la intensa especulació immobiliària i la creixent construcció d’infraestructures al medi, dificulten que els drets ambientals puguin ser garantits per a tothom. El famós i clàssic debat de blindar i tancar les propietats forestals (com ja s’està fent en diversos països africans i asiàtics) obre interrogants sobre si l’accés a un medi sa i ben conservat serà només un privilegi per a aquells que s’ho puguin pagar. En un futur no massa llunyà probablement aquest debat rebrotarà amb força i el país haurà de decidir cap a on es decanta. Personalment penso que la naturalesa, el bosc, és un patrimoni de la humanitat i els Drets Ambientals son un Dret Humà que s’ha de respectar, protegir i potenciar!