El passat mes de març a Lima, Perú, es va celebrar el 4t Congrés Mundial de Reserves de Biosfera de la UNESCO en el qual es va aprovar la Declaració de Lima relativa al Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) de la UNESCO i la seva Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera (RMRB), així com el nou Pla d’Acció (2016-2025) quina finalitat és garantir la implementació efectiva de l’Estratègia del MAB (2015-2025).
La missió fonamental del Programa MAB és arribar a un equilibri entre la responsabilitat que té l’ésser humà de preservar la natura i conservar la diversitat biològica i cultural del planeta i la seva necessitat d’utilitzar els recursos naturals per millorar el benestar social i econòmic dels pobles.
Aquesta missió consisteix també a promoure i experimentar polítiques, tecnologies, ensenyaments i nous estils de vida, innovacions per a l’ús sostenible de la biodiversitat i els recursos naturals, i per adaptar-se al canvi climàtic i atenuar els seus efectes, promovent un moviment mundial en pro de la sostenibilitat, i utilitzant les Reserves de la Biosfera com a laboratoris per assolir els objectius definits en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
En aquest sentit, la visió del Programa MAB és la d’un món en el qual les persones siguin conscients del seu futur en comú i de la interacció amb el nostre planeta, i actuïn de manera col·lectiva i responsable per construir una societat pròspera en harmonia amb la biosfera.
La Reserva de la Biosfera La Palma plenament alineada amb aquesta visió, missió i estratègia, aposta per les tecnologies emergents i per la innovació intel·ligent en la biodiversitat de l’illa, així com en la gestió activa del seu paisatge i en el progrés i benestar integral de les persones.
En altres fòrums de pensament, algunes veus cada vegada més autoritzades ens indiquen que la present crisi ecològica o de la biosfera és el resultat de l’emergència de l’anomenada noosfera. Per això, la salut i la cura d’aquesta capa de la Terra – que és un organisme viu, intel·ligent i sintient – també hauria de ser objecte de la nostra atenció ja que la pol·lució noosférica és la font de tota pol·lució.
Estem parlant de la capa de pensament humà en l’esquema -a nivell de sistemes integrals- del disseny planetari que constitueix una dinàmica evolutiva del sistema de la Terra.
Sense entendre el significat i el propòsit evolutiu de la noosfera en tant la ment autoreflexiva, embolcall o membrana mental que envolta el planeta, no comprendrem veritablement els tipus de solucions necessàries per restablir un futur viable per al nostre hàbitat.
En efecte, en aquesta nova etapa de l’anomenat Antropocè, a l’irradiar tecnològicament per tot el planeta, l’homo sapiens ha portat inadvertidament a la noosfera a la seva manifestació, o més aviat, l’ha estès com una zona mental inconscient que cobreix el món sencer.
L’impacte a nivell global del pensament humà i la seva traducció en tecnologia (intel·ligència artificial, robòtica, nanotecnologia, vida sintètica …) ha fet de la noosfera un fenomen planetari encara inconscient. No obstant això, segons alguns autors com P.R. Masani, ara la noosfera es troba en procés de tornar-se conscient.
Prèviament, i com a fase intermèdia, s’estaria produint l’exteriorització de la noosfera en una xarxa digital, és a dir, en l’anomenada ciberesfera. A poc a poc anem entenent que tota la vida tendeix cap a la consciència i cap a entitats mentals més evolucionades. La tecnologia no pot ser la conclusió de la vida, sinó una etapa intermèdia que faciliti l’emergència d’una consciència planetària i posteriorment com una condició qualitativament alterada, és a dir, la noosfera real.
El filòsof de la ciència Jordi Pigem, des d’una visió postmaterialista de la vida i la consciència, i des d’un nou paradigma de percepció de la realitat, ens proposa el concepte suggerent d’intel·ligència vital, és a dir, “aquella intel·ligència inconscient que regula el que som i fem i que batega en tota forma de vida “.
Potser hem d’anar comprenent que la situació actual de la Terra (biosfera) amb els seus problemes climàtics i catàstrofes, és un reflex de la nostra psique o món interior (noosfera) i que com confirma la física quàntica, la realitat la creem amb la nostra ment, ja que l’Univers és mental, és pura energia.
Probablement la conversió ecològica de la qual ens parla el Papa Francesc en la seva encíclica Laudato Sii suposi la nova actitud personal necessària per guarir el nostre món ferit. En ple segle XXI, l’autèntica revolució resulta ser l’espiritual. Avui dia ser rebel significa viure amb consciència i amb valors ètics.
Finalment, voldria destacar que molt aviat La Palma -juntament amb l’illa de Tenerife- celebraran la tercera edició Starmus, trobada que reunirà a les autoritats científiques i a les ments més brillants del món per endinsar-se en les grans amenaces i descobriments d’alt impacte mundial als que estem exposats avui dia, siguem conscients o no.
Enguany, al llarg de la darrera setmana de juny, dotze premis Nobel i experts en diverses matèries científiques com el professor Stephen Hawking, Eugene Kaspersky, Chris Rapley, Peter Schwartz, Danny Hillis, Rusty Schweickart i Joseph Stiglitz, analitzaran els riscos existencials derivats d’una intel·ligència artificial forta, de l’escalfament climàtic, de la ciberseguretat, de la relació home-màquina i de l’evolució actual del capitalisme.
Resulta molt suggerent que en l’entorn dels paisatges terrestres, marins i celestes de la Reserva de la Biosfera La Palma – també designada Reserva Starlight-, es contribueixi a l’expansió de la noosfera des d’un pensament crític i conscient, amb la mirada posada en el futur de la humanitat i de tots els éssers vius sintients (sentient beings) que habitem el planeta Terra, la biosfera intel·ligent del qual forma part del misteri del Cosmos.
Com va assenyalar el famós astronauta Neil Armstrong a la primera edició de Starmus, crec que hem de mantenir l’esperança en que els nostres nets, quan tinguin la nostra edat, dirigeixin la vista enrere i diguin: “el segle XX va ser un segle d’avanços i millores tecnològiques i el segle XXI va ser un segle d’avanços i millores en el caràcter humà “.
