Actualment existeixen diversos reptes inaudibles que ens obliguen a pensar en quin és el futur que volem. La biomassa ens permet obrir camins de reflexió sobre les fonts d’energia, el seu consum, la gestió dels boscos i la lluita contra el foc.
Temps enrere, amb uns nivells menors de despesa energètica, es podien consumir combustibles d’origen vegetal. L’acció humana i la ramaderia permetien disposar de boscos nets i amb condicions òptimes per extreure’n recursos. En l’actualitat, la desaparició de les formes tradicionals i la despoblació de les zones rurals han fet palès el deteriorament dels boscos que al seu temps ha desenvolupat en un major risc d’incendis i en l’abandonament de la biomassa com a possible alternativa energètica. Pot la tecnologia d’avui en dia millorar les formes tradicionals de gestió i plantejar una alternativa cap a un model més sostenible? Una mirada al passat ens pot ajudar a construir un projecte de futur millor?
L’ús i explotació d’aquest recurs no està exempt de debats. Per una banda, l’ús de la biomassa com a energia renovable ens permetria una millor gestió dels boscos per protegir-los contra els focs alhora que s’obtindria una font alternativa als combustibles fòssils. Però, per altra banda, s’ha de tenir en compte que són necessàries unes condicions ambientals que permetin que els boscos es regenerin per mantenir l’equilibri i el manteniment.
És important posar en el punt de mira les condicions ecològiques de la majoria dels boscos del Mediterrani, sovint properes als mínims per assegurar un bon creixement i regeneració. Per tant, primer de tot, seria necessària una planificació estratègica que permeti l’explotació sostenible dels boscos, consistent en instruments d’ordenació forestal aprovats i regulats per l’Administració. Això asseguraria que els aprofitaments es facin de manera adient a les possibilitats de cada classe de bosc.
També cal tenir en compte que la biomassa es consumeixi a prop del punt d’extracció, per reduir al màxim les emissions de CO2 que provoca el transport. El debat s’ha de centrar doncs en potenciar la biomassa de km0, obtinguda a partir dels boscos locals i que a més es presentaria com una clara alternativa econòmica per a les zones rurals.
És rendible aquest nou model de consum energètic?
Ara mateix ens trobem amb el peix que es mossega la cua. No disposem de boscos rendibles perquè no es gestionen, però si no es gestionen mai podran ser rendibles. Una demanda important de biomassa local incentivaria la gestió forestal a les zones actualment abandonades i d’aquesta manera és milloraria l’estat dels nostres boscos alhora que es contribuiria en l’ús d’energies renovables i en la prevenció d’incendis forestals. El principal problema és inqüestionable que radica en la demanda d’aquest recurs. La gent paga per consumir gasoil i la fusta no té valor. El quid de la qüestió està en aconseguir que la gestió sigui rendible perquè els propietaris privats, en mans dels que hi ha el 80% de la massa forestal de Catalunya, puguin afrontar el seu manteniment. Per què un propietari ha de contribuir en la generació de la biomassa si no hi ha demanda d’aquest recurs? On radica la rendibilitat econòmica d’aquestes persones que vetllen per la transformació sostenible com a motor de canvi? Estem convertint en un problema el que se’ns planteja com una oportunitat?
El Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla van declarar l’Emergència climàtica l’any passat i treballen en el marc de l’educació cultural per la sostenibilitat. En aquest context, el proper 14 de febrer s’inaugura l’exposició “Jugar amb foc”, organitzada i produïda amb la Fundació Pau Costa, amb l’objectiu d’interpel·lar el visitant i reflexionar sobre la gestió actual dels boscos i les zones rurals.
