Comença el dia, obres la finestra i mires cap al carrer. Camines pels passejos urbans i mires entre edificis i colors grisos. Què hi ha? Què veus? Què escoltes? Què sents?
És habitual escoltar una resposta a aquestes preguntes que estigui relacionada amb el soroll, amb la contaminació, amb les males olors. A Barcelona, com a exemple, no és una ciutat on només es senten aquests aspectes, sinó que hi ha una riquesa molt major, i aquesta es veu incrementada per la incorporació d’espècies de plantes i animals que conviuen en aquest mateix espai urbà.
Si realment mirem amb lupa els ecosistemes urbans, si observem detingudament i amb calma, percebem que hi ha més riquesa de vida de la qual pensem. A l’aire, a les parets dels edificis, a les teulades, als tests dels balcons, a les esquerdes de les voreres, als troncs i fulles dels arbres, a les fonts d’aigua i en molts altres llocs. Tots aquests ambients són visibles fàcilment. Però això no significa que els ambients no visibles no tinguin també la seva biodiversitat. A l’aigua que circula per la xarxa de clavegueram, les aigües potables, les aigües residuals, i als conductes subterranis de residus urbans també existeix vida. El medi urbà és tan heterogeni que permet l’existència d’una varietat de biòtops, cosa que ja han posat de manifest els primers estudis realitzats sobre el tema (Fitter, 1946; Jovet, 1950; Kieran, 1959; Teagle, 1978; Wightman, 1986; Omedes, 1996 et al.).
Una vegada aquest despertar de la percepció sobre la biodiversitat urbana comenci, un altre aspecte important apareix: la percepció sobre la qualitat de vida del sistema urbà. La biodiversitat és un important indicador sobre l’estat del medi on vivim. Diga’m com estan els arbres, el riu, el medi on vius, i et diré el teu estat de salut (Martí Boada, com verb, 2015). Mitjançant la biodiversitat urbana es pot analitzar l’estat de salut dels hàbitats i dels organismes vius que formen part del sistema urbà. La biodiversitat urbana, atenent a la presència i procedència, pot classificar-s’en (Boada i Capdevilla, 2000):
- Captiva: Espècies ubicades en hàbitats pre-urbans que la ciutat, en el seu creixement històric, ha absorbit amb els nous paisatges resultants. Ex. Alguns ocells del sotabosc i de matollar, com la merla o els tallarols, alguns amfibis o l’
- Induïda: Derivada d’algunes activitats i installacions humanes que han afavorit la presència d’espècies procedents d’altres hàbitats, inclús d’altres continents. Ex. Cotorretes escapades del captiveri.
- Atreta: Espècies antropòfiles vinculades de manera comensal a l’activitat humana, aprofitant els seus recursos i fluxos de matèria i energia sense causar, en principi, cap efecte negatiu o beneficiós. Ex. Pardal o rata comú.
Els biòtops de la ciutat de Barcelona
Barcelona, una ciutat situada a la riba de la mar Mediterrània, es troba enclavada en un pla d’uns 5 km d’amplada entre els sectors deltaics del Llobregat i el Besòs. Una ciutat amb tanta riquesa d’ambients en una superfície relativamente petita. Per estudiar la seva biodiversitat urbana és fonamental que considerem els diversos hàbitats que existeixen a la ciutat i revisem els organismes que hi viuem. Segons diversos estudis ecològics per determinar la diversitat de les ciutats realitzats a Europa i Estats Units, aquesta es pot dividir, aproximadament, en diferents zones que representen el gradient des de l’extraradi fins al centre (Boada i Capdevilla, 2000):
- Centre urbà. Edificat en quasi la seva totalitat de manera densa.
- Zones edificades en línies, amb jardins i petites zones verdes.
- Zones de construcció dispersa, amb blocs de pisos, cases unifamiliars i un bon nombre de zones verdes i àrees de transició l’extraradi.
- Polígons industrials i a extraradi.
Boada i Capdevilla (2000) han proposat una manera d’organitzar esquemàticament els 3 biòtops de la ciutat de Barcelona per tal de facilitar la comprensió de cadascun d’ells (figura 5).
Els diferents biòtops de cada món urbà, segons Boada i Capdevilla (2000), esquematitzats amb les principals espècies de fauna, són els següents (per mirar en detall cadascun dels biòtops clicar a la imatge):
EL MÓN GRIS
Biòtops del món gris i la seva biodiversitat faunística
Carrers i places
Edificis
Infraestructures viàries
Parets i murs
Sistemes subterranis
Taula 1. Els biòtops del món gris amb les seves respectives espècies de fauna més representatives. Font: Boada i Capdevilla, 2000.
EL MÓN VERD
Biòtops del món verd i la seva biodiversitat faunística
Medí rupícula
Erms i solars
Arbrat viari
Parcs i jardins (zoo)
Parcs i jardins (parcs i jardins urbans)
Parcs i jardins (verd reduït)
Medi forestal
Taula 2. Els biòtops del món verd amb les seves respectives espècies de fauna més representatives. Font: Boada i Capdevilla, 2000.
EL MÓN BLAU
Biòtops del món blau i la seva biodiversitat faunística
Estanys, fons i llacs
Platges, ports i esculleres
Taula 3. Els biòtops del món blau amb les seves respectives espècies de fauna més representatives. Font: Boada i Capdevilla, 2000.
Després de consultar tots aquests esquemes sobre la biodiversitat urbana que podem trobar a Barcelona, de conèixer les espècies que estan al voltant, és hora d’obrir la finestra novament, de parar un moment al carrer i, observar. Es pot consultar tota la informació en detalle al llibre Barcelona biodiversitat urbana (Boada i Capdevilla, 2000). Bona descoberta a tothom!
___________________________________
Referència
Boada, M. i Capdevilla, L. (2000). Barcelona biodiversitat urbana. Centre d’Estudis Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ISBN: 84-7609-938x
_________________________________
Fotografia de portada: Monument de Colom, davant del Port de Barcelona. Foto pròpia.
