L’escola Sant Jordi del municipi penedesenc de Sant Pau d’Ordal conrea un camp on petits i grans aprenen de viticultura i de vida.
Si busqueu algú que vagi a la vinya amb tota la il·lusió del món, acosteu-vos a l’escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal (Alt Penedès), perquè les ganes es contagien. “M’encanta anar a la vinya! Fem vi, fem most, collim el raïm. És molt guai!”, explica l’Ona fent saltirons quan ens dirigim cap al camp que cultiva l’alumnat amb l’ajuda dels mestres. De vi amb alcohol no n’elaboren, és només most i vinagre, però d’aquesta escola en surten alumnes amb uns coneixements de primera sobre viticultura. I sobretot també de vida. Qui sap si en un futur es dedicaran a alguna de les professions que giren al voltant del vi i que impregnen el Penedès, però de ben segur que mai se n’oblidaran d’aquestes estones a la vinya. És una font d’alegries i de decepcions. Que implica molta paciència. Com la vida mateixa.
La visita per elaborar aquest reportatge és tot un esdeveniment. Els alumnes de 5è i 6è de primària s’han esforçat per explicar un munt de detalls de la vinya als visitants, així que, quan tothom s’ha reunit a l’escola, comença la desfilada per arribar tot passejant fins a peu de vinya, que està dins del poble mateix. Tot l’alumnat està perfectament organitzat en grups, que estan palplantats en diversos punts de la vinya per revelar-ne els secrets. La gènesi del projecte ve d’abans però els primers ceps són del 2015. De raïm parlen de varietats com la garnatxa negra, el macabeu o la parellada. També aporten detalls de la tija, les fulles i el gust que tenen els grans i el most, que un cop elaborat conserven en petites ampolles de vidre. “El xarel·lo té un gust dolç i a la vegada àcid, pell àcida i suc dolç”, explica en Lluc.
A més de ceps, tenen una estació meteorològica; un petit cobert on es guarden eines i elements bàsics d’un celler, com una desrapadora i una premsa de mida petita; un tractor d’un cridaner color vermell que fa seixanta anys que es va comprar amb esforç a Sant Pau d’Ordal, que l’agutzil del poble ha restaurat -remarca en Nil- i on tot visitant ha de ser retratat; d’altres arbres (presseguers, oliveres, albercoquers, cirerers) i un hotel d’insectes. “Ens agraden els insectes a la vinya”, diu l’Ona, però són conscients que no tots hi van bé. Amb en Biel expliquen la interacció entre la formiga i el pugó, o com la marieta, sortosament, se’l menja. Perquè tot plegat funcioni, no hi falta un bon equip d’apassionats alumnes i mestres. Potser no se n’adonen en el moment, però es treballen aspectes d’aquells que formen a les persones. És tardor i és un moment interessant per cultivar l’habilitat de ser bons observadors. “M’agrada com canvien els colors”, diu la Irina.
La Rita dona detalls de l’estació meteorològica. “Observar el temps ens ajuda a saber què necessita la vinya i a preveure com serà la collita”, assenteix, i confessa que ha arribat a estar “una mica disgustada” quan veu que no plou el que deuria. Tots aquests coneixements són sinònim d’aprenentatges profunds: de biologia, dels efectes que té el canvi climàtic, de viticultura, de dibuix, de matemàtiques… Sí, de matemàtiques, perquè a la Vinya dels nens s’hi fan tota mena d’ensenyaments que a priori podrien semblar-ne allunyats. “A part de collir, fas mates”, exemplifica la tutora, Gemma Nebot, quan es refereix a l’època de verema. Funcionen com si fossin una cooperativa, i una de les tasques és fer que quadrin els números. Miren de treballar en ecològic, cosa que desperta algunes reticències dels pagesos de més edat, segons admet Nebot, però això no impedeix que els viticultors hagin estat i segueixin sent de gran ajuda per al projecte.
Ja es pot demanar cita per visitar-la
La freqüència de les visites de l’alumnat a la vinya és variable. Poden acudir-hi dos dies a la setmana, però durant la verema hi van cada dia. Hi ha altres èpoques de l’any en les quals les visites s’esllangueixen més en el temps. “Intentem estar no més de 15 dies sense anar-hi”, explica Nebot. També procuren que tothom tingui ocasió de fer aprenentatges que són essencials per a tot aquell que s’endinsi en la viticultura. “Els pagesos ens van donar la idea de no plantar al mateix temps”, revela, així que “molts nens han vist com es planta un cep”. A l’escola tenen la idea que la visita a la Vinya dels nens formi part d’algun paquet turístic que inclogui una bodega, un àpat al restaurant Cal Xim, on tenen especial cura d’oferir vins de qualitat, i finalment la vinya infantil. Així també es pot facilitar a l’alumnat fins i tot l’aprenentatge de llengües, especialment de l’anglès. Ja han fet una primera visita amb enoturistes a mitjans de gener. Qui vulgui demanar cita, pot fer-ho enviant un correu electrònic a csstjordi@gmail.com. L’experiència segur que no defrauda.
La Vinya dels nens penedesenca està en un terreny de propietat municipal d’uns 500 metres quadrats on ja hi ha plantats uns 150 ceps. El projecte s’inspira en un de similar de Banyuls, a la Catalunya del Nord, però la cap d’estudis de l’escola Sant Jordi, Àngels Calvo, precisa que allà “no feien tota la gestió de la vinya” i aquí van fer créixer la idea. Hi ha molta reflexió darrere del projecte de l’escola de Sant Pau d’Ordal, que és d’infantil i primària, com testimonia Calvo. “M’ha donat molta confiança en el que sempre he cregut que havia de ser l’educació”, ressalta, i desgrana com l’entén: “Deixar estar els llibres de text. Ha de ser així. El treball ha de ser competencial perquè hem de fer persones competents”.
La seva voluntat és “que siguin capaces d’adaptar-se a qualsevol situació” i d’inventar, que tinguin ganes, donar eines, que siguin escoltades, que preguntin… En definitiva, desenvolupar la capacitat de raonar, esperit crític i aprendre dels errors. “Hem de fer ciutadans que siguin capaços de fer tot”, reivindica. Calvo veu fonamental per a un educador que tingui fonaments pedagògics sòlids i ella és una bona mostra d’algú que té les idees clares en aquest camp, i això malgrat que pugui anar a contracorrent d’allò que ha estat habitual. “Normalment l’escola avalua el que no sabem fer. Hem d’avaluar el que sí que sabem fer perquè amb la suma dels sabers podem fer sabers grans”, expressa. De la Vinya dels nens tothom en surt amb nous sabers, independentment que se sigui petit o gran, i la visita acaba amb dues ampolles de most, una de macabeu i l’altra de sumoll: les creacions dolces adaptades al gust d’uns petits grans viticultors.
