Recordo quan estava a la uni i el professor de relacions internacionals ens va fer llegir l’Estat del món de diferents anys (tots ells eren dels 90, corria l’any 97)… i em va semblar que pràcticament cada any les conclusions de les anàlisis realitzades pels científics deien el mateix. Sí, sí… hi havia petites variacions, però les projeccions de com el canvi climàtic afectaria el Planeta no variaven gaire i, per tant, les conseqüències per a la humanitat sempre eren les mateixes. I també les possibles solucions, més enllà de l’eco-optimisme per les meravelles tecnològiques que ens envolten. A alguns, no a tots.
Des de la Primavera Silenciosa de la Rachel Carson (1962) fins al Before the flood del Leonardo di Caprio (2016), les previsions, projeccions i modelitzacions donen un missatge molt similar. Poden variar les dates o algunes previsions concretes però en línies generals hi ha sempre un mateix missatge: “Senyores i senyors, ens estem carregant el planeta… Pensem fer alguna cosa?”. La capacitat de càrrega del Planeta, quant als recursos naturals en relació al nombre de persones que hi viuen (cada una amb un nivell de benestar i de consum de recursos diferent), va vèncer el 8 d’agost del 2016 i cada any que passa el dia en què arribem a aquest llindar temporal s’avança.
Tot i així, encara hem de veure com negacionistes del canvi climàtic són anomenats Directors de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) del segon país amb més emissions de gasos d’efecte hivernacle. Veurem com evolucionen les polítiques de medi ambient als Estats Units.
El passat 4 de novembre, l’Acord de París va entrar en vigor, en haver estat ratificat per més de 55 països i representar més del 55% d’emissions a l’atmosfera; i durant la COP22 celebrada a Marrakech s’ha afermat aquesta voluntat demanant nous plans d’accions o amb propostes de creació de fons d’inversió específics o amb l’aposta per un 100% d’energies renovables a les illes.
Fa anys que se sent a parlar del canvi climàtic però no ha estat fins als últims temps que s’han produït canvis significatius en la forma de comunicar-los. Ha passat de ser un tema de preocupació per científics i sectors de l’activisme social a formar part de l’agenda política de pràcticament tots els països del món, esdevenir el protagonista de documentals produïts per stars system i de notícies que busquen la conscienciació i la recerca de solucions.
Tanmateix, l’ésser humà és lluitador i creatiu i no es conforma. Tampoc el Leonardo di Caprio, ni a Before the Flood ni a Titanic… “Makeitcount” li escriu en la nota a la Kate Winslet perquè baixi a tercera classe amb ell, a gaudir de la festa… Crec que encara podem fer que compti… per tot el que ja s’ha perdut, però sobretot per tot el que ens queda per preservar, per tantes i tantes vides que podem millorar o que podem evitar que pateixin les conseqüències del canvi climàtic… Perquè tenim capacitat crítica i capacitat d’acció!
Us deixo links d’exemples sobre la comunicació en aquest àmbit:
Ja ho he comentat durant l’article, Before the flood, un documental estrenat simultàniament a tot el món el dia 30 d’octubre de 2016. Aquí podeu veure el tràiler de l’audiovisual produït pel Leonardo di Caprio.
Humor i sarcasme amb la Marta Flich per denunciar la problemàtica que es viu amb el sector de les energies renovables a Espanya.
Missatge, emoció i experiència de la Jane Goodall, científica que ha dedicat tota la seva vida a la preservació de la natura.
“¡Dáme más gas!”, denúncia alternativa des del hip hop. Una producció de la Xarxa de Sobirania Energètica (www.xse.cat), amb lletra i cant d’en Guarapito i realització de Transformafilms.org.
___________________________
Fotografia de portada:
http://earthobservatory.nasa.gov/blogs/earthmatters/2016/10/18/nasa-analysis-finds-warmest-september-on-record-by-narrow-margin/
