Fa anys que sentíem a parlar de la necessitat de tenir drets de vinya per poder plantar, però avui gairebé ja podem dir que els drets de vinya han passat a la història. El passat dia 1 de gener de 2016 va entrar en vigor el nou règim d’autoritzacions de plantació de vinya. El Reial Decret 740/2015, de 31 de juliol, regula el potencial de producció vitícola, i ve a desplegar l’aplicació de les recents disposicions europees per les quals es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris i estableix un nou sistema per a la gestió de plantacions de vinya a escala de la Unió Europea basat en autoritzacions.
Aquesta normativa obre un nou període que va des de l’1 de gener de 2016, i fins al 31 de desembre de 2030, en el que les plantacions de vinya de raïm de vinificació es poden plantar o replantar únicament si es concedeix una autorització de conformitat amb les condicions que estableix la normativa europea.
Teòricament, el nou règim ha de contribuir al creixement ordenat de les plantacions de vinya i millorar la competitivitat del sector vitivinícola. En base una anàlisi de les perspectives de mercat, una previsió de l’impacte de les noves superfícies que han d’entrar en producció o dels drets de plantació i autoritzacions concedides encara sense exercir i les recomanacions de les organitzacions professionals representatives, cada any el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha de fixar la superfície que es pot concedir per a autoritzacions per a noves plantacions, que com a màxim serà de l’1% en l’àmbit nacional de la superfície plantada de vinya el 31 de juliol de l’any anterior.
Així, a partir d’ara, si es vol plantar vinya cal recórrer al procediment de salvaguarda que s’aplica d’acord amb el criteri d’admissibilitat. El termini per presentar les sol·licituds és entre l’1 de febrer i el 15 de març de cada any, tots dos inclusivament, davant l’autoritat competent de la comunitat autònoma on es vulgui plantar la vinya. Les sol·licituds venen en l’annex II del Reial Decret esmentat, i es valoraran especialment els criteris de prioritat com ser jove “nou viticultor” i no tenir plantacions sense dret de plantació ni sense autorització.
En tot cas, qualsevol persona interessada li recomano que s’adreci a les Oficines del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, associacions interprofessionals com el JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), Agroxarxa (Empresa de Serveis de la Unió de Pagesos), a les Oficines dels Grups d’Acció Local de Catalunya, i associacions o despatxos especialitzats, perquè l’entrellat normatiu actual no fa gaire honor a les paraules de Marc Tul·li Ciceró (polític, advocat, filòsof i orador de l’antiga Roma) i autor de la cèlebre frase que diu: “L’agricultura és la professió del savi, la més adequada al senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure”.
Avui, davant dels Reglaments de la Unió Europea, els seus desplegaments en els estats membre, les seves continues modificacions, la PAC (Política Agrícola Comuna ), el REGEPA ( Registre General de la Producció Agrícola ), el SIGPAC ( Sistema d’informació geogràfica de parcel·les agrícoles ), el PDR ( Programa de Desenvolupament Rural ), la DUN ( Declaració Única Agrària ), la UTA ( Unitat de Treball Agrícola ), la Renda Unitària de Treball, el CGE ( Contracte Global d’Explotacions ), el Pla d’Empresa, els Plans de millora, la OTE ( Orientació tècnic – econòmica ), la ROMA ( Registre Oficial de Maquinària Agrícola ), la EAP ( Explotació Agrària Prioritària ), AA ( Agricultor Actiu ), AP ( Agricultor Professional ), les UDE (Unitats de Dimensió Europea), la SAU ( Superfície Agrícola Utilitzada ),…, hom es pregunta si l’agricultura continua sent la professió més adequada a l’home senzill.
Penso que amb tanta fragmentació de la informació es perd la part més essencial. És clar que les ajudes obliguen a complir un rigor en la matèria, però tanta fragmentació em fa recordar Edgar Morin, quan en el seu llibre “La mente bien ordenada” diu: “Existe una falta de adecuación cada vez más grande, profunda y grave entre nuestros saberes discordes, troceados, encasillados en disciplinas, y por otra parte unas realidades o problemas cada más multidisciplinarios, transversales, multidimensionales, transnacionales, globales y planetarios.”
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/01/autoritzacions_de_plantacio_7410.php
