L’autoestima col·lectiva

En la teoria econòmica es parla molt poc de l’autoestima col·lectiva o identitat social com a factor generador de progrés, participació i cohesió. Però el cert és que hi ha una correlació clara entre el nivell d’autoestima individual, la col·lectiva i la participació dels membres del grup  en el desenvolupament de la comunitat. El nivell d’autoestima alta determina la seva cohesió, el qual significa que s’activen fluides relacions que produeixen capital social que es tradueix en progrés. La capacitat de treballar en equip, de defensar la seva voluntat, formar-se, amb esforç i professionalitat, planificar a mitjà i llarg termini, dignifica a la comunitat mitjançant la potenciació positiva del sentiment grupal i permet superar aquelles traves que fan disminuir la confiança.

Certament, amb una alta autoestima col·lectiva es poden obtenir grans propòsits, ja que el sentiment de compromís amb un grup et permet ser més complidor amb les normes, regles i els acords. Ens fan ser més orgullosos del que tenim i ens permet enfrontar els reptes amb més entusiasme. En contra, si els elements d’una comunitat no se senten identificats amb ella i fa que no es tingui estima, es converteix en una comunitat insolidària entre els seus membres, i sense aquest grau d’autoestima serà difícil que germini la llavor del progrés social.

L’entorn en el qual ens desenvolupem ens influeix i ajuda ( o tot el contrari ) a definir la nostra personalitat, la nostra identitat com a persones i com a grup de persones ( poble, comarca, estat, …) Hi ha molts factors que intervenen, potser caldria ser conscients de quins tenen més influència. Hi ha teories que diuen que una població envellida no ajuda a tenir una alta autoestima col·lectiva, ja que la gent d’edat avançada tendeix a no sentir-se tan útil o no encaixar en la comunitat més activa. Per altre banda, rebre un tracte discriminatori tampoc ajuda a sentir-se estimat, potser hi hagut anys que fer de pagès era menystingut per la mateixa gent del poble i per la gent de ciutat, quan en realitat és de les professions més belles i necessàries que existeixen. En canvi, ajuda a tenir autoestima ser un poble amb valors socials, tenir un caràcter participatiu i reivindicatiu. Recordar les arrels i cuidar-les, perquè són les que donen aliment a l’arbre i subjecten el tronc a terra.

En tot, existeixen paràmetres d’avaluació de l’autoestima. Per exemple, la pertinença, que és el sentiment d’adequació al grup social al que es forma part. L’autoestima privada, que es refereix a l’avaluació que la persona fa del grup al que forma part. L’autoestima pública, que es refereix a la idea que es té de com altres persones avaluen el grup al que es forma part. I la identitat, amb aquest paràmetre s’avalua la transcendència que per un individu té la pertinença a grups socials.

Per altra banda, l’autoestima col·lectiva forma part del concepte de resiliència comunitària. Els seus pilars són la identitat cultural ( costums, valors, símbols, creences, tradicions, danses, etc.) la solidaritat ( com a sentiment d’unitat i llaç social ), l’honestedat estatal ( la consciència grupal que condemna la deshonestedat i valora la honestedat de la funció pública ), el humor social ( capacitat d’expressar còmicament un fet, minimitzant amb el seu efecte tranquil·litzador el dany causat ) i l’autoestima col·lectiva ( orgull per la comunitat i sentiment de pertinença).

Sovint, entre les converses i els debats sobre el passat, el present i el futur de la Conca de Barberà, se senten opinions notables sobre les fortaleses i oportunitats del territori, però el mateix temps i explícitament, s’interposa un sentiment sobre la manca d’autoestima de la gent de la comarca. Que si no som conscients del que tenim, que si no sabem valorar i apreciar el que tenim, que falta implicació de la gent, que cadascú va a la seva, etc. D’aquesta manera s’acaba parlant de la manca de l’autoestima com un handicap contra l’esperat desenvolupament del territori, és a dir, com un manifest desavantatge o dificultat per assolir els objectius els quals molts anhelem i imaginem al voltant del benestar de la gent convivint i treballant amb respecte i estimació cap el territori, la societat i la cultura.

Però, també és cert que existeix un sentiment molt fort d’estimació cap a la comarca, hi ha molta gent orgullosa del territori, enamorada dels nostres paisatges, dels colors, de les olors, de l’expressió històrica dels nostres carrers, places, monuments i cooperatives, de les vinyes, dels olivers, dels sembrats, de les muntanyes, de les construccions de pedra seca, els masos, els boscos i les bosquines, i es reben mostres d’admiració sobre  la capacitat de la població d’organitzar-se i fer realitat una festa com la de la Setmana Medieval en el cas de Montblanc.

Per acabar, en ànims de donar peu a la reflexió, es deixen dues cites d’Aristòtil. El filòsof deia: “Convé no solament afirmar la veritat, sinó també descobrir la causa de l’error. Fent-ho, ens refermem en el nostre convenciment, ja que, quan descobrim per què sembla veritat el que no ho és, quedem més convençuts de què és veritat.” També deia: “Com que allò que hem escollit és quelcom que es troba en el nostre poder, quelcom que desitgem i sobre què hem deliberat, l’escolliment serà el desig deliberat d’allò que es troba en el nostre poder. En decidir-nos, un cop hem deliberat, no fem res més que desitjar d’acord amb la deliberació.”