Articles de
Sara Pérez

Sóc biòloga de títol i de pell. Fa ja uns quants anys que elaboro vins de tots colors al Priorat, amb els meus pares i germans, i al Montsant amb el meu company René i els 4 nens. M’apassiona beure vins de tot el món entaulada i acompanyada. Sóc responsable de les meves decisions. M’obsessiona l’estructura de xarxa i com aplicar-la a la meva vida. M’incomoden les jerarquies.
Jo confesso

Confesso que el món em venia gran. Però no una o dues talles, no. Molt gran. Enorme. Passejava per les xarxes descobrint imatges, camins i passadissos que em connectaven amb persones a qui no coneixia, però amb qui podia compartir emocions, idees, recursos…. i el món s’eixamplava  però jo em diluïa i em desenfocava. Em…

Llegir Més
De matinada

Em desperto sobtadament, amb una suor freda que em recorre l’esquena. No sé quina hora és, no sé on sóc. Mica a mica els meus ulls s’acostumen a la foscor, i prenc consciència que és de matinada. Que sóc al llit, que somniava ja no recordo què. L’angoixa m’aclapara. No puc tornar a dormir. Merda!…

Llegir Més
I si diem que no?

L’altra nit van ploure estrelles… Les de la Guia Michelin. I com en la nit en què plouen punts «Parker», que els cellers anem amb cabassos (a veure quants n’arrepleguem), hi ha cares de sorpresa, de felicitat, de ràbia, de frustració i de decepció. Aquest món tan nostre, tan jeràrquic, tan competitiu, tan androcèntric… I…

Llegir Més
Al marge

Hi ha un marge que m’enamora… Que em fascina. D’aquest marge vaig collir flors d’hipèric per St. Joan, que a hores d’ara maceren en oli i que curaran les ferides dels de casa. D’aquest marge vaig tallar la sempre viva que ens dóna la benvinguda. D’aquest marge, en poques setmanes, recollirem móres per fer-ne melmelada…

Llegir Més
El gest valent

Era un vespre d’aquest mes de Febrer, a Sicília. Era fosc. I feia fred. Submergir-nos en un celler sense veure’n les vinyes ens semblava un intent fallit de coneixement. Les expectatives no eren bones. En Frank ens va rebre amb un somriure sospitós… com cínic. Vam intercanviar unes paraules en anglès, i vam anar entrant en…

Llegir Més
Viatge a Ítaca

Era l’hivern del 99. Estàvem visitant un celler en un petit poble de la Côte d’Or, a la Borgonya i ens obriren un Clos Vougeot del 90. Una sensació plaent, com de vertigen, va recórrer el meu cos… Aquell magnífic vi parlava!! I parlava d’una recerca que també era la meva. Res més allunyat del…

Llegir Més