No plou i tenim set. I això que ja hi estem avessades a caminar boscos assedegats, paisatges que crepiten i socarrals que costen de païr. Aquest és el nostre sud: la pols a les aurelles, les pedres dins les sabates i el feixuc silenci de qui se sap vençut, damunt les espatlles. Lo raïm que…
Llegir MésArticles de
Sara Pérez
Potser d’això va la vida, de molt, de tot i de massa
Arriba un nou octubre, que no és octubre. Ens duu la llum de biaix i el canvi de temps. Un abril que no va ser abril, un maig que no va ser maig… Molts mesos, tants, masses… suspesos, incerts, errants. Una realitat desajustada i una pregària: que el desajust sigui transitori. Res a témer. Només…
Llegir MésOctubrejant
Octubrejar ; 1. intr […] Arrossegar els peus feixugament de resultes de l’esgotament dels últims dies de verema. 2. Estat d’ànim. Octubrejo amb les mans ennegrides, la cara llaurada a solcs per les arrugues i l’ànima inquieta. Inquieta i desassossegada perquè avanço molt poc a poc, seguint el ritme lent de les fermentacions, sense tenir…
Llegir MésJo confesso
Confesso que el món em venia gran. Però no una o dues talles, no. Molt gran. Enorme. Passejava per les xarxes descobrint imatges, camins i passadissos que em connectaven amb persones a qui no coneixia, però amb qui podia compartir emocions, idees, recursos…. i el món s’eixamplava però jo em diluïa i em desenfocava. Em…
Llegir MésDe matinada
Em desperto sobtadament, amb una suor freda que em recorre l’esquena. No sé quina hora és, no sé on sóc. Mica a mica els meus ulls s’acostumen a la foscor, i prenc consciència que és de matinada. Que sóc al llit, que somniava ja no recordo què. L’angoixa m’aclapara. No puc tornar a dormir. Merda!…
Llegir MésPrograma 1. Amb Sara Pérez
http://radiomontblanc.cat/node/55
Llegir MésI si diem que no?
L’altra nit van ploure estrelles… Les de la Guia Michelin. I com en la nit en què plouen punts «Parker», que els cellers anem amb cabassos (a veure quants n’arrepleguem), hi ha cares de sorpresa, de felicitat, de ràbia, de frustració i de decepció. Aquest món tan nostre, tan jeràrquic, tan competitiu, tan androcèntric… I…
Llegir MésAl marge
Hi ha un marge que m’enamora… Que em fascina. D’aquest marge vaig collir flors d’hipèric per St. Joan, que a hores d’ara maceren en oli i que curaran les ferides dels de casa. D’aquest marge vaig tallar la sempre viva que ens dóna la benvinguda. D’aquest marge, en poques setmanes, recollirem móres per fer-ne melmelada…
Llegir MésEl gest valent
Era un vespre d’aquest mes de Febrer, a Sicília. Era fosc. I feia fred. Submergir-nos en un celler sense veure’n les vinyes ens semblava un intent fallit de coneixement. Les expectatives no eren bones. En Frank ens va rebre amb un somriure sospitós… com cínic. Vam intercanviar unes paraules en anglès, i vam anar entrant en…
Llegir MésViatge a Ítaca
Era l’hivern del 99. Estàvem visitant un celler en un petit poble de la Côte d’Or, a la Borgonya i ens obriren un Clos Vougeot del 90. Una sensació plaent, com de vertigen, va recórrer el meu cos… Aquell magnífic vi parlava!! I parlava d’una recerca que també era la meva. Res més allunyat del…
Llegir Més