Escriure un article –un altre–, que enumeri alguns –mai tots– dels despropòsits que van acumulant-se dia a dia i que ja entre ells ensopeguen i se fan la traveta, o es complementen i retroalimenten. I sempre amb naltros, persones, comunitats i entorn, de víctimes directes o col·laterals. Cada vegada més directes, diria. Escriure un article…
Llegir Més
Façanisme és un mot que pertany a la terminologia de l’arquitectura, de la restauració d’edificis, però la seua capacitat descriptiva i transparent, el fa idoni per a ser usat en altres àmbits en aquell procés lingüístic de metaforització de paraules i frases per enriquir la capacitat expressiva de la llengua. Les paraules no son del…
Llegir Més
Aquesta terra que habitem, podríem interpretar que, farta de ser maltractada per una manera de fer perversa i desenraonada, ens ha expulsat i ens ha tancat a casa, castigats. Castigats al racó de pensar. Castigats a aguaitar per la finestra i veure com, sense la nostra presència, la vida és més viva. Mentre naltros, darrere…
Llegir Més
Cocora és una vall de la Cordillera Central dels Andes colombians, al departament del Quindio, on naix lo riu del mateix nom, i és porta d’entrada al Parque Nacional de los Nevados. Cocora també és bressol i paradís de la palma de cera, arbre nacional de Colòmbia, una palmera esvelta, altíssima i giacomettiana, que s’alça…
Llegir Més
Des de fa uns dies, dos mots curts i contundents s’han instal·lat en el meu esperit i van dialogant i fent-se companyia. Són set lletres entre els dos, un monosíl·lab i un que ho sembla i no ho és: tros i saó, un de cada gènere gramatical, per allò de la paritat, potser… Paraules curtes…
Llegir Més
Viure experiències extraordinàries en paisatge ordinaris… aquesta frase va ser pronunciada per Francesc Muñoz en la darrera jornada a què ens convocà l’Observatori del Paisatge just fa uns dies, per parlar de “paisatge ordinaris”. No m’embrancaré en aquesta qualificació ni en les possibilitats semàntiques de l’adjectiu, que seria un article a part, tot i que……
Llegir Més
Fa uns dies vaig assistir a un diàleg entre dos escriptors que per a mi són exemple de treball sòlid, rigorós i de resultats a l’alçada d’aquesta solidesa i rigor. Joan Francesc Mira, del País Valencià i Francesc Serés, de Saidí, a la Franja. Homes que, des dels seus espais originaris, han transitat pel món,…
Llegir Més
