No és la primera vegada que parlo de l’Institut d’FP d’Enoturisme de Catalunya. L’any passat vaig passar-hi una jornada, molt divertida per cert, veient com funcionaven i quines eren les seves opcions formatives.Avui sis mesos després, sembla que l’energia de l’Institut és imparable i l’Ester vol explicar-me tot allò que es mou en present i…
Llegir Més
Si parlem de la Conca de Barberà, parlem de Tarragona, de conreu de vinya, d’exportació de vi, d’aiguardent, de cellers cooperatius, de clima temperat, de poques pluges, del riu Francolí i del ressorgiment de varietats autòctones que estan aportant a la zona un segell d’autenticitat i protecció, reivindicant el territori. En una comarca dedicada gairebé…
Llegir Més
La llavor de la curiositat. Míriam, coneixes a “Enlaire Vins”? – em preguntava un amic meu. I la resposta va ser no. No els coneixia, i durant uns dies no m’ho vaig perdonar. Com se m’havia pogut passar? -Vaig avui a visitar-los. Et ve de gust venir amb mi? Des de fa ja un temps…
Llegir Més
Segons sembla, el número 3 és un número amb sort (a part de casualment ser el meu número preferit). Tres eren les lleis de Newton, tres els germans Roca al seu celler, tres els llibres de John R.R. Tolkien que van donar lloc a la famosa trilogia d’“El Senyor dels Anells” i ara tres són…
Llegir Més
Primer dia de classe Avui em disposo, carpeta en mà, camuflada com una estudiant més a endinsar-me en un món apassionant. Estic a la porta de l’Institut d’FP d’Enoturisme de Catalunya a Vilafranca del Penedès, al tren he vist sortir el sol entre les vinyes i estic preparada per la jornada de classes que m’esperen.…
Llegir Més
maniFIESTO, un petit somni. I ahir últim examen, pressa de comanda, obro un restaurant, fictici (no us espanteu) es diu “ManiFIESTO”. La meva intenció és fer honor al significat més pur de la paraula, fer una declaració d’intencions, i en aquest cas de caràcter artístic. El cor que fa bategar el meu restaurant són els…
Llegir Més
Diuen que tot i fer tants anys que es van descobrir les primeres manifestacions artístiques, és possible que encara no tinguem clar, a què volien donar resposta. L’origen per tant, és divers, i probablement hem dibuixat i reinterpretat la nostra pròpia història. Amb el cinema, sembla que les proves són més evidents, és una disciplina que neix com…
Llegir Més
Tot allò que és bo, es fa esperar La primera vegada que vaig conèixer a la Montse, en realitat va ser tastant un dels seus vins. Sense saber la procedència, ni les varietats, aquella elaboració en ampolla fosca i sense etiqueta, em va donar a conèixer quelcom que em va trencar els esquemes. Ens van…
Llegir Més
El que més m’agrada… Mentalment repasso la llista de coses que més m’agraden en aquest món, en general hi ha moltes que la gent desconeix però molt probablement al·lucinarien si m’escoltessin. Entre totes elles però, hi ha una que m’agrada especialment i que la puc fer amb relativa facilitat, és ni més ni menys que…
Llegir Més
La inspiració Diuen dels artistes que busquen la inspiració a llocs que per naturalesa podrien ser estimulants. En aquest febrer, el mes més fred de l’any, vagava amb milers d’idees però amb cap que hagués captat la meva atenció. Un dilluns, el dia potser menys inspirador, me’l vaig trobar de cara. Ulls molt clars: mira…
Llegir Més
