Articles de
Míriam Clotet

Amb visió d'Enginyera Informàtica i passant per la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, sempre he estat endinsada en el món dels sentits i la natura que els crea. El vi va arribar per posar sentit a les múltiples connexions i sinergies que em ballaven al cap. Em vaig adonar que a través d'una imatge i de la seva història, el vi és capaç d'arribar a qualsevol lloc del món. Vaig començar amb un curs de tast a l'INCAVI, participant en l'Espai del Vi Català, fent Enologia i Tast (Nivell I i II) a l'ESHOB, assolint el WSET nivell 2 i finalment cursant sommelier. Durant 2 anys vaig formar part d’un duet vinícola treballant per la cultura i la difusió del vi català. Des de fa dos anys, el meu món vinícola cada cop està més endinsat en el món de la comunicació. Sense dubtar-ho, crec que porto una mica de vi a la sang, i sempre estic intentant trobar en petits forats l'essència que desperta la màgia de les elaboracions. Sempre a través de les paraules, sempre a través de la imatge, sempre a través de fer sortir les emocions.
Bauma de les Deveses, intentant recuperar la saviesa del territori

Sense dubtar-ho hem triat el dia més fred de l’any. Mentre acabem de pujar les últimes giravoltes que ens porten a Sant Julià de Cerdanyola, veiem l’asfalt molt blanc. El termòmetre del cotxe marca -3º, definitivament ha arribat la primera onada de fred. Els marges es veuen nevats i el contrast amb la pedra seca…

Llegir Més
També som el que bevem

L’altre dia mentre feia l’última reflexió abans d’anar al llit, pensava que a hores d’ara ja m’havia vist en múltiples papers dins del món del vi. M’he vist visitant cellers i escrivint sobre projectes, m’he vist tastant i valorant vins, m’he vist davant d’una barra d’un bar bevent i descobrint, però també al darrere, m’he…

Llegir Més
Trencant barreres

Recordo perfectament el dia que vaig formalitzar la matrícula del curs de sommelier. -T’has quedat l’última plaça d’aquest any. – em va dir la coordinadora. Les casualitats no existeixen. Finalment va arribar el primer dia de classe. A la porta cares conegudes i noves cares. Ni un lloc lliure. Recordo haver-me assegut a la penúltima…

Llegir Més
L’Esperpent de cada dia

Diumenge. És l’hora de la pel·lícula de la sobretaula. Canvio de canal ràpidament. No busco cap meravella fílmica, però si alguna cosa que em faci deixar de fer zàping. De sobte: SORPRESA. Succeeix l’inesperat. A un canal dels alternatius estan televisant una obra de teatre antiga, ni més ni menys que “Luces de bohemia”. Pels…

Llegir Més
No solament veig, sinó també toco, oloro i tasto. SENTO, PENSO i FAIG

Fa dies que un “veig” va inundar un article en el qual un viticultor posava de manifest algunes de les situacions que s’estan donant al món del vi i de les quals en certa manera tots participem. Sigui com a actors o simples espectadors, la realitat sempre supera la ficció, i la llista d’incongruències d’aquesta…

Llegir Més
En consonància

Em desperto i miro al cel. Avui està ennuvolat, un dia molt gris, tot i que sembla que no fa tant de fred com els dies anteriors. La humitat se sent inclús amb la finestra tancada. Obro el porticó completament i deixo entrar el resol que em fa tornar a tancar els ulls uns segons…

Llegir Més