Ara que som a les portes del mes de Nadal segur que tots hi hem pensat: què farem, este any, si no mos podem reunir? Hi deu haver persones que segur que estan alleujades de no haver de passar pel tràngol de sentar-se a taula amb la família, o fins i tot n’hi deu haver…
Llegir Més
El meu racó preferit del món és un racó de Catalunya, l’extrem sud, en concret. Aquí, a la voreta d’un riu amplíssim, he nascut i m’he criat i aquí he après a parlar. A la voreta d’un riu que és que com un cosí germà. Que forma un Delta que m’és casa. És el paisatge…
Llegir Més
Ahir llegia per un de tants d’estos diaris digitals que molt probablement la vacunació massiva per al COVID-19 no arribaria fins al 2022. Verge santíssima, vaig pensar, que no sigui veritat. Fins ara sempre s’havia parlat del 2021, potser cap a la meitat de l’any, sí, però la idea de passar aquest any i el…
Llegir Més
Un dia em van preguntar com era la meua habitació pròpia en un programa de ràdio del País Valencià que duia este mateix nom. No tenia pensada la resposta, per previsible que pogués parèixer. Per això vaig dir la veritat; que fins ara havia escrit a diferents quartos, de diferents cases, en diferents indrets. Una…
Llegir Més
Mos ha vingut la pandèmia,un malson per a tothom,però aquí la vora al Delta diràs que té un altre nom.Fa aulor de sal i d’arena,este Delta del meu cor. Justet ahir passejavaa l’hora d’anar a fer esportentre xops i eucaliptus,ullals plens i camps d’arròs,i pensava que agraciada,ser del Delta és una sort! La gent està…
Llegir Més
Fa quaranta-vuit dies que estem confinats (això ja ho sabeu) i és possible que encara ens en quedin uns quants més. Tots hem canviat les nostres vides aquestes setmanes d’una forma o d’una altra i hem hagut de trobar una manera nova de comunicar-nos, o de deixar de fer-ho. Avui el paisatge es redueix a…
Llegir Més
Confesso que havia escrit un altre text per avui. Un text naturalment impublicable ara mateix, de bonic, sense ser tampoc res de l’altre món, només era bonic perquè està escrit abans de. Potser el guardaré per fer-lo públic quan aquest desastre acabe, si és que els desastres acaben d’acabar mai o si sempre mo’n quedarà…
Llegir Més
És una hemiòlia! M’ho diu com si mos haguéssem creuat amb un animal insòlit mentre sona per la ràdio el vals de les flors de Txaikovski i som camí de Siurana, que no pot ser que no haigues vist mai este poble, Maria. Ho sents? Sembla que no pugue ser, veritat? Un-dos-tres, un-dos-tres, un-dos, un-dos,…
Llegir Més
