Tan prompte vam vindre a viure aquí hi vam plantar euryops, moreres, buguenvíl·lies, rosers enfiladissos, una llimera, un albercoquer, i vam trasplantar dues plantes del paradís (un nom massa pretensiós per al meu gust), agapants i cactus. Hi vam tirar pinyolet, era maig i així començava este any la primavera. Joan Todó en diu les…
Llegir Més
Una de les coses que passen als pobles (o ciutats menudes com la meua) és que hi ha (molta) gent que marxa (a estudiar, a treballar i en conseqüència,) a viure a fora i que només torna al poble per festes de guardar. Suposo que, abans de tornar definitivament, jo he estat una d’estes persones…
Llegir Més
Quan ens van confinar per la Covid, el meu company i jo ens vam quedar al meu pis durant els cinc primers dies, però llavors ell va haver de marxar per cuidar el seu pare malalt. I per tant, jo em vaig quedar confinada tota sola. Vaig aguantar una setmana fins que me’n vaig anar…
Llegir Més
Avui comença la primavera! –Deia l’altre dia a ma filla amb aquella veueta aguda i exagerada amb què es parla als bebès.– Ja et vaig parlar de la primavera, recordes? Que venen los moixonets, i hi ha més hores de llum, i fa més caloreta, i tot està més verd. –I aquí m’he aturat. Perquè…
Llegir Més
Recentment he estat gravant una sèrie de programes de radio (Tenim paraula) on he tingut el privilegi de poder debatre sobre la llengua catalana amb un equip d’experts, lingüistes, escriptors i lletraferits, amb qui he après i m’he divertit a parts iguals, és a dir, molt. El meu paper en el programa era en qualitat…
Llegir Més
El gener és com passar per la dutxa. Cada gener ve sota l’aparença de nova oportunitat per fer net. Per acabar amb les actituds que no ens agraden, les pròpies o pitjor: les dels que ens creuem. És possible que ens assaltin pensaments com ara “aquest any m’allunyaré de totes les persones tòxiques que m’envolten”…
Llegir Més
M’agrada beure alcohol. Tot i que sempre que ho faig és en un context social: una cervesa al tard amb algú, un bon vi per a un bon sopar. I ja està. Fa temps que no en bec de cap més tipus, d’alcohol. Rectifico: feia temps que no en bevia de cap més tipus. Ara…
Llegir Més
Vaig llegir no sé on que estimem com ens han estimat a la infància. Ho he llegit en uns quants llocs, de fet. També que estimem tal com som; és a dir que si som desacomplexats i altruistes estimarem d’una manera desacomplexada i altruista. I si som tímids, si som avars, desconfiats… s’entén, veritat? Parlo…
Llegir Més
Estic traduint un llibre del castellà al català (perquè no sé qui va prohibir durant quaranta anys que els catalans aprenguessen a escriure la seua llengua) d’un senyor que explica la vida al Delta de l’Ebre sobre els anys cinquanta. De com sons pares van començar a condicionar estes terres per poder conrear-hi arròs i…
Llegir Més
Cada maig i ja en van catorze (catorze!? Mare de déu! Com pot ser, si recordo com si fos ahir la primera!) que a Amposta celebrem la Festa del Mercat a la plaça. És la meua festa preferida de l’any. I este any ha sigut lo primer dC (després de Covid) que l’hem poguda celebrar…
Llegir Més
