Mos ha vingut la pandèmia,un malson per a tothom,però aquí la vora al Delta diràs que té un altre nom.Fa aulor de sal i d’arena,este Delta del meu cor. Justet ahir passejavaa l’hora d’anar a fer esportentre xops i eucaliptus,ullals plens i camps d’arròs,i pensava que agraciada,ser del Delta és una sort! La gent està…
Llegir Més
Fa quaranta-vuit dies que estem confinats (això ja ho sabeu) i és possible que encara ens en quedin uns quants més. Tots hem canviat les nostres vides aquestes setmanes d’una forma o d’una altra i hem hagut de trobar una manera nova de comunicar-nos, o de deixar de fer-ho. Avui el paisatge es redueix a…
Llegir Més
Confesso que havia escrit un altre text per avui. Un text naturalment impublicable ara mateix, de bonic, sense ser tampoc res de l’altre món, només era bonic perquè està escrit abans de. Potser el guardaré per fer-lo públic quan aquest desastre acabe, si és que els desastres acaben d’acabar mai o si sempre mo’n quedarà…
Llegir Més
És una hemiòlia! M’ho diu com si mos haguéssem creuat amb un animal insòlit mentre sona per la ràdio el vals de les flors de Txaikovski i som camí de Siurana, que no pot ser que no haigues vist mai este poble, Maria. Ho sents? Sembla que no pugue ser, veritat? Un-dos-tres, un-dos-tres, un-dos, un-dos,…
Llegir Més
