Articles de
Jordi Llavina

Gelida, Alt Penedès, 1968. Col·laborador del Museu de la Vida Rural, ha treballat com a periodista durant gairebé vint anys, en diversos mitjans. Ha publicat una quinzena de llibres (de narrativa i de poesia, principalment), entre els quals cal destacar els tres darrers de poesia, Vetlla, Contrada i Matí de la mort. També és autor de "La vinya i el vi a Catalunya"
Tremolar

L’últim dia que vaig anar a Barcelona va ser per a la presentació d’un llibre que havia de fer a l’Ateneu Barcelonès. Vaig arribar a la ciutat amb prou temps per batxillejar —que no és ben bé el mateix que badoquejar— per les llibreries de vell del centre. Ja he explicat en alguna ocasió que…

Llegir Més
La cosa escrita (i la mossegada del gos)

Encara avui dia, malgrat el cert descrèdit que pateix la ficció, sembla que una cosa escrita tingui molta força. Deia el meu estimat professor Joan Solà, en les seves memorables classes de sintaxi catalana a la Universitat de Barcelona, que tot allò que llegim estampat en lletres de motllo ens fa molta impressió, i, d’entrada,…

Llegir Més
El vi i el gust de la memòria

És diumenge 29 de maig. Un mes més està a punt d’expirar. Quina pressa que tenen, els dies! (per no dir els anys!). Acaba el curs, i als professors ens toca corregir exàmens, revisar dossiers, adjudicar notes. És diumenge, són —segons diu l’ordinador en què teclejo això— les 7:49. Fa un dia clar. M’estic en…

Llegir Més
Una conya marinera molt brillant

Aquests dies he acabat, amb uns alumnes de batxillerat, la lectura i l’anàlisi del llibre Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders. Que recomanable que resulta, sempre, en Calders! Ens cal, certament, molta literatura transcendental: novel·les que ens plantegin, posem per cas, cap on fem cap després d’aquesta vida de joia i tribulacions a…

Llegir Més
El dubte

En la vida, de tant en tant, ens assalta un dubte, o molts dubtes, i ho sol fer —ho solen fer— amb tota la cruor de la incertesa —que és una condició inherent als dubtes, a tots: del més xic al més gros—. I és que els dubtes sempre ens predisposen a la temeritat de…

Llegir Més