Articles de
Jordi Llavina

Gelida, Alt Penedès, 1968. Col·laborador del Museu de la Vida Rural, ha treballat com a periodista durant gairebé vint anys, en diversos mitjans. Ha publicat una quinzena de llibres (de narrativa i de poesia, principalment), entre els quals cal destacar els tres darrers de poesia, Vetlla, Contrada i Matí de la mort. També és autor de "La vinya i el vi a Catalunya"
Alguns alumnes

S’ha acabat el curs, a escoles i instituts. Amb el curs escolar s’ha acabat també, per aquest any, una feina docent que, si tot ha anat bé o molt bé, es deu haver reconegut en això que ara se’n diu les festes de graduació. Però que si, per contra, ha deixat algun aspecte negatiu en…

Llegir Més
Els estudiants

A la memòria de Joan Solà Són els estudiants de segon curs de batxillerat. Estan cremant els últims cartutxos: la setmana entrant acabaran les classes. Acabarem les classes!: ells, els alumnes, i nosaltres, els professors. Després d’això, amb prou feines quedaran uns quants dies, no gaires —deu, a tot estirar—, per preparar els exàmens de…

Llegir Més
Itàlia

Quan aparegui aquest article, jo seré a Florència, a punt de passar a Roma, acompanyant els meus alumnes de segon de batxillerat en el seu viatge de final d’estudis. ¿Quantes vegades hi he estat, a Itàlia? Un munt: deu, com a mínim. A Florència, pel cap baix, sis cops (diria que aquesta serà la setena…

Llegir Més
Setanta-cinc anys

Mon pare acaba de fer setanta-cinc anys. Vint anys enrere, setanta-cinc m’haurien semblat molts anys (però, esclar, fa dues dècades jo tampoc no m’estava acostant cautelosament a la cinquantena, com ara, sinó que amb prou feines m’afigurava la trentena!). Avui dia setanta-cinc anys, que són anys, no em fa l’efecte que siguin tants. I, en…

Llegir Més
La mort

L’altre dia vaig assistir indirectament a una conversa entre senyores un aspecte de la qual, i encara de manera molt tangencial i imprecisa, vaig reproduir succintament en el meu mur de facebook. Estava fent el cafè en un bar de Vilafranca, i al costat tenia un rotllo de clientes elegants que també prenien alguna cosa…

Llegir Més
Adéu a un malson

Després de disset anys, acomiado una manera de viure, vull dir una condició laboral: al gener deixaré de ser autònom. En aquest país, ser un treballador autònom equival a empassar-se una clamorosa indignitat: ja pots crear riquesa (intel·lectual o de la mena que sigui), ja pots omplir el teu temps i el dels altres de…

Llegir Més
I que el silenci cremi pels difunts

Acabem de deixar enrere una altra castanyada (la nit d’abans-d’ahir), un altre dia de Tots Sants (el d’ahir) i, al llarg del dia d’avui, hi deixarem també el dels morts. El temps passa indefectiblement, ineluctablement, i, contra això, no s’hi pot fer res. Jo no tinc gaires records d’aquests dies. Les celebracions festives, en el…

Llegir Més